Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   vi Ngày trong tuần

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [Chín]

Ngày trong tuần

Tria com vols veure la traducció:   
català vietnamita Engegar Més
el dilluns T-ứ---i T__ h__ T-ứ h-i ------- Thứ hai 0
el dimarts Thứ-ba T__ b_ T-ứ b- ------ Thứ ba 0
el dimecres Thứ-tư T__ t_ T-ứ t- ------ Thứ tư 0
el dijous T-ứ n-m T__ n__ T-ứ n-m ------- Thứ năm 0
el divendres T-- sáu T__ s__ T-ứ s-u ------- Thứ sáu 0
el dissabte Th---ảy T__ b__ T-ứ b-y ------- Thứ bảy 0
el diumenge Chủ----t C__ n___ C-ủ n-ậ- -------- Chủ nhật 0
la setmana T--n T___ T-ầ- ---- Tuần 0
del dilluns al diumenge Từ thứ-h-- -ến-c------t T_ t__ h__ đ__ c__ n___ T- t-ứ h-i đ-n c-ủ n-ậ- ----------------------- Từ thứ hai đến chủ nhật 0
El primer dia és el dilluns. Ngày th- -h-- là-t----ai. N___ t__ n___ l_ t__ h___ N-à- t-ứ n-ấ- l- t-ứ h-i- ------------------------- Ngày thứ nhất là thứ hai. 0
El segon dia és el dimarts. Ngà- --ứ-hai-----hứ --. N___ t__ h__ l_ t__ b__ N-à- t-ứ h-i l- t-ứ b-. ----------------------- Ngày thứ hai là thứ ba. 0
El tercer dia és el dimecres. N--y--h- ba -à-t-- tư. N___ t__ b_ l_ t__ t__ N-à- t-ứ b- l- t-ứ t-. ---------------------- Ngày thứ ba là thứ tư. 0
El quart dia és el dijous. Ngà---hứ ----- --- -ăm. N___ t__ t_ l_ t__ n___ N-à- t-ứ t- l- t-ứ n-m- ----------------------- Ngày thứ tư là thứ năm. 0
El cinquè dia és el divendres. N--- --ứ---- -à thứ -á-. N___ t__ n__ l_ t__ s___ N-à- t-ứ n-m l- t-ứ s-u- ------------------------ Ngày thứ năm là thứ sáu. 0
El sisè dia és dissabte. N--- --ứ -áu-là-th- -ảy. N___ t__ s__ l_ t__ b___ N-à- t-ứ s-u l- t-ứ b-y- ------------------------ Ngày thứ sáu là thứ bảy. 0
El setè dia és el diumenge. Ngày-th- -ả- -à-ch- n-ậ-. N___ t__ b__ l_ c__ n____ N-à- t-ứ b-y l- c-ủ n-ậ-. ------------------------- Ngày thứ bảy là chủ nhật. 0
La setmana té set dies. Mộ--tuầ---- bả- -g-y. M__ t___ c_ b__ n____ M-t t-ầ- c- b-y n-à-. --------------------- Một tuần có bảy ngày. 0
(Nosaltres) només treballem cinc dies. C--ng -- -hỉ-l-- v-----ăm----- --ô-. C____ t_ c__ l__ v___ n__ n___ t____ C-ú-g t- c-ỉ l-m v-ệ- n-m n-à- t-ô-. ------------------------------------ Chúng ta chỉ làm việc năm ngày thôi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + vietnamita (1-100) MP3 vietnamita (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!