Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   fr Au restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [vingt-neuf]

Au restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Est--e--ue ce-t--table -st l-br- ? E_____ q__ c____ t____ e__ l____ ? E-t-c- q-e c-t-e t-b-e e-t l-b-e ? ---------------------------------- Est-ce que cette table est libre ? 0
Voldria la carta, si us plau. J- dés---ra-s -a c-r--. J_ d_________ l_ c_____ J- d-s-r-r-i- l- c-r-e- ----------------------- Je désirerais la carte. 0
Què em recomana? Qu’es--ce--u--vo---n-u- r-----an----? Q_____ c_ q__ v___ n___ r__________ ? Q-’-s- c- q-e v-u- n-u- r-c-m-a-d-z ? ------------------------------------- Qu’est ce que vous nous recommandez ? 0
M’agradaria una cervesa. J--ime--i---ne---è-e. J_________ u__ b_____ J-a-m-r-i- u-e b-è-e- --------------------- J’aimerais une bière. 0
M’agradaria una aigua mineral. J’a---r--s--n- -au---n---le. J_________ u__ e__ m________ J-a-m-r-i- u-e e-u m-n-r-l-. ---------------------------- J’aimerais une eau minérale. 0
M’agradaria un suc de taronja. J--imer-is ---jus--’or---e. J_________ u_ j__ d________ J-a-m-r-i- u- j-s d-o-a-g-. --------------------------- J’aimerais un jus d’orange. 0
M’agradaria un cafè. J’-i-e-ai- -n-café. J_________ u_ c____ J-a-m-r-i- u- c-f-. ------------------- J’aimerais un café. 0
M’agradaria llet amb cafè. J-a----ai- -n-c-----u-lait. J_________ u_ c___ a_ l____ J-a-m-r-i- u- c-f- a- l-i-. --------------------------- J’aimerais un café au lait. 0
Amb sucre, si us plau. Av---------re- -’il ---s--l--t. A___ d_ s_____ s___ v___ p_____ A-e- d- s-c-e- s-i- v-u- p-a-t- ------------------------------- Avec du sucre, s’il vous plaît. 0
M’agradaria te. J- d---rer--s--- -hé. J_ d_________ u_ t___ J- d-s-r-r-i- u- t-é- --------------------- Je désirerais un thé. 0
M’agradaria un te de llimona. J----si--rai--u--t-é-a-----r--. J_ d_________ u_ t__ a_ c______ J- d-s-r-r-i- u- t-é a- c-t-o-. ------------------------------- Je désirerais un thé au citron. 0
M’agradaria un te amb llet. J-----ire-a-s -n--h- a--la--. J_ d_________ u_ t__ a_ l____ J- d-s-r-r-i- u- t-é a- l-i-. ----------------------------- Je désirerais un thé au lait. 0
Té cigarrets? Av-z----s d-s --g--e-tes ? A________ d__ c_________ ? A-e---o-s d-s c-g-r-t-e- ? -------------------------- Avez-vous des cigarettes ? 0
Té un cendrer? A-e----us--n -en--i-- ? A________ u_ c_______ ? A-e---o-s u- c-n-r-e- ? ----------------------- Avez-vous un cendrier ? 0
Té foc? A-ez-v--- du f-u-? A________ d_ f__ ? A-e---o-s d- f-u ? ------------------ Avez-vous du feu ? 0
(Jo) no tinc forquilla. J--n’ai-p----- -ou---et--. J_ n___ p__ d_ f__________ J- n-a- p-s d- f-u-c-e-t-. -------------------------- Je n’ai pas de fourchette. 0
(Jo) no tinc ganivet. J- n-ai-p-- -e -outea-. J_ n___ p__ d_ c_______ J- n-a- p-s d- c-u-e-u- ----------------------- Je n’ai pas de couteau. 0
(Jo) no tinc cullera. Je---a--pas -e --i-lè--. J_ n___ p__ d_ c________ J- n-a- p-s d- c-i-l-r-. ------------------------ Je n’ai pas de cuillère. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + francès (1-100) MP3 francès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.