Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ru В ресторане 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двадцать девять]

29 [dvadtsatʹ devyatʹ]

В ресторане 1

[V restorane 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Э-о- ст-ли- -----д--? Э___ с_____ с________ Э-о- с-о-и- с-о-о-е-? --------------------- Этот столик свободен? 0
Eto---to-i- -----d-n? E___ s_____ s________ E-o- s-o-i- s-o-o-e-? --------------------- Etot stolik svoboden?
Voldria la carta, si us plau. Я--отел--- - х-т-ла-б--п-смо--е----е-ю--пож---йс-а. Я х____ б_ / х_____ б_ п_________ м____ п__________ Я х-т-л б- / х-т-л- б- п-с-о-р-т- м-н-, п-ж-л-й-т-. --------------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы посмотреть меню, пожалуйста. 0
Ya--h-tel -y --k-o-el- by-posm-t--tʹ m-n-u, -o--a---s-a. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p_________ m_____ p___________ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-s-o-r-t- m-n-u- p-z-a-u-s-a- -------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by posmotretʹ menyu, pozhaluysta.
Què em recomana? Чт- -ы --жет- -ос---т--а-ь? Ч__ В_ м_____ п____________ Ч-о В- м-ж-т- п-с-в-т-в-т-? --------------------------- Что Вы можете посоветовать? 0
Ch-o -- mozhete-p--ov-t-v---? C___ V_ m______ p____________ C-t- V- m-z-e-e p-s-v-t-v-t-? ----------------------------- Chto Vy mozhete posovetovatʹ?
M’agradaria una cervesa. Я-х---л -ы-/ -оте-а -ы пи--. Я х____ б_ / х_____ б_ п____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- п-в-. ---------------------------- Я хотел бы / хотела бы пива. 0
Ya k---el-by / k-ot--- by --v-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-v-. ------------------------------- Ya khotel by / khotela by piva.
M’agradaria una aigua mineral. Я---т-- -- --хотела бы --н-р---н----о--. Я х____ б_ / х_____ б_ м__________ в____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- м-н-р-л-н-й в-д-. ---------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы минеральной воды. 0
Y- k-ot-l--y --k---el- by -in----ʹ-oy-v---. Y_ k_____ b_ / k______ b_ m__________ v____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-n-r-l-n-y v-d-. ------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by mineralʹnoy vody.
M’agradaria un suc de taronja. Я--оте---- / -о---а----а--л--и-ов--о-с-ка. Я х____ б_ / х_____ б_ а____________ с____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- а-е-ь-и-о-о-о с-к-. ------------------------------------------ Я хотел бы / хотела бы апельсинового сока. 0
Ya-k-ote- b- /-khote-- -y---e-ʹ-i----g- s--a. Y_ k_____ b_ / k______ b_ a____________ s____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- a-e-ʹ-i-o-o-o s-k-. --------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by apelʹsinovogo soka.
M’agradaria un cafè. Я---т----ы - -----а б- к---. Я х____ б_ / х_____ б_ к____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- к-ф-. ---------------------------- Я хотел бы / хотела бы кофе. 0
Y- -ho-el b--- -ho-e----y -o-e. Y_ k_____ b_ / k______ b_ k____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- k-f-. ------------------------------- Ya khotel by / khotela by kofe.
M’agradaria llet amb cafè. Я-хоте---ы --хо--л- б- --ф- с -о--к--. Я х____ б_ / х_____ б_ к___ с м_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- к-ф- с м-л-к-м- -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы кофе с молоком. 0
Y- khote- -y-- khot-l--by --fe-- m-l--om. Y_ k_____ b_ / k______ b_ k___ s m_______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- k-f- s m-l-k-m- ----------------------------------------- Ya khotel by / khotela by kofe s molokom.
Amb sucre, si us plau. С са-аром--п---лу----. С с_______ п__________ С с-х-р-м- п-ж-л-й-т-. ---------------------- С сахаром, пожалуйста. 0
S ---h---m- po-ha-----a. S s________ p___________ S s-k-a-o-, p-z-a-u-s-a- ------------------------ S sakharom, pozhaluysta.
M’agradaria te. Я -о-ел б--- х--е------ч--ку --я. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч___ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я- --------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая. 0
Y--khote- by-/ kh-t--a -y------ku ---ya. Y_ k_____ b_ / k______ b_ c______ c_____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- c-a-h-u c-a-a- ---------------------------------------- Ya khotel by / khotela by chashku chaya.
M’agradaria un te de llimona. Я --тел -ы-/----е-а -ы чашк--чая-- -и----м. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч__ с л_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я с л-м-н-м- ------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая с лимоном. 0
Y- k--t---b- - -h-t-l- b- ch-sh----h------l-mono-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ c______ c____ s l_______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- c-a-h-u c-a-a s l-m-n-m- -------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by chashku chaya s limonom.
M’agradaria un te amb llet. Я х------- /----ел--бы---ш-у -ая - ---ок--. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч__ с м_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я с м-л-к-м- ------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая с молоком. 0
Y- ---t------/--h---l- b---has-k---h-ya s ---okom. Y_ k_____ b_ / k______ b_ c______ c____ s m_______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- c-a-h-u c-a-a s m-l-k-m- -------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by chashku chaya s molokom.
Té cigarrets? У-В-с-ест- с---р--ы? У В__ е___ с________ У В-с е-т- с-г-р-т-? -------------------- У Вас есть сигареты? 0
U -a----s-----ga----? U V__ y____ s________ U V-s y-s-ʹ s-g-r-t-? --------------------- U Vas yestʹ sigarety?
Té un cendrer? У---с-ес-------л--и-а? У В__ е___ п__________ У В-с е-т- п-п-л-н-ц-? ---------------------- У Вас есть пепельница? 0
U-Vas y-st- p-pe--n-tsa? U V__ y____ p___________ U V-s y-s-ʹ p-p-l-n-t-a- ------------------------ U Vas yestʹ pepelʹnitsa?
Té foc? Можн--пр--у-ит-? М____ п_________ М-ж-о п-и-у-и-ь- ---------------- Можно прикурить? 0
Mozhno -riku--t-? M_____ p_________ M-z-n- p-i-u-i-ʹ- ----------------- Mozhno prikuritʹ?
(Jo) no tinc forquilla. У ме-я-нет вилк-. У м___ н__ в_____ У м-н- н-т в-л-и- ----------------- У меня нет вилки. 0
U m--y----t v-l--. U m____ n__ v_____ U m-n-a n-t v-l-i- ------------------ U menya net vilki.
(Jo) no tinc ganivet. У---н- н-т ---а. У м___ н__ н____ У м-н- н-т н-ж-. ---------------- У меня нет ножа. 0
U m-n-- -e- -----. U m____ n__ n_____ U m-n-a n-t n-z-a- ------------------ U menya net nozha.
(Jo) no tinc cullera. У-ме-- н-т ло--и. У м___ н__ л_____ У м-н- н-т л-ж-и- ----------------- У меня нет ложки. 0
U-me--a--e- lo--ki. U m____ n__ l______ U m-n-a n-t l-z-k-. ------------------- U menya net lozhki.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.