Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   em At the restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [twenty-nine]

At the restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (US) Engegar Més
Aquesta taula és lliure? I---h-s t---- --ke-? I_ t___ t____ t_____ I- t-i- t-b-e t-k-n- -------------------- Is this table taken? 0
Voldria la carta, si us plau. I-wou-d-l-ke-t-e -enu--p-ea-e. I w____ l___ t__ m____ p______ I w-u-d l-k- t-e m-n-, p-e-s-. ------------------------------ I would like the menu, please. 0
Què em recomana? Wh-t----l--yo--r-c------? W___ w____ y__ r_________ W-a- w-u-d y-u r-c-m-e-d- ------------------------- What would you recommend? 0
M’agradaria una cervesa. I’- ------ ---r. I__ l___ a b____ I-d l-k- a b-e-. ---------------- I’d like a beer. 0
M’agradaria una aigua mineral. I’--li-- - min-ral-wat--. I__ l___ a m______ w_____ I-d l-k- a m-n-r-l w-t-r- ------------------------- I’d like a mineral water. 0
M’agradaria un suc de taronja. I-d----e -- ---n-e --ic-. I__ l___ a_ o_____ j_____ I-d l-k- a- o-a-g- j-i-e- ------------------------- I’d like an orange juice. 0
M’agradaria un cafè. I-d--i-e a-cof-ee. I__ l___ a c______ I-d l-k- a c-f-e-. ------------------ I’d like a coffee. 0
M’agradaria llet amb cafè. I----ike------fee wi-h m-l-. I__ l___ a c_____ w___ m____ I-d l-k- a c-f-e- w-t- m-l-. ---------------------------- I’d like a coffee with milk. 0
Amb sucre, si us plau. With-suga-,-p-ease. W___ s_____ p______ W-t- s-g-r- p-e-s-. ------------------- With sugar, please. 0
M’agradaria te. I’-----e ----a. I__ l___ a t___ I-d l-k- a t-a- --------------- I’d like a tea. 0
M’agradaria un te de llimona. I-d-li-e - -----ith-lem--. I__ l___ a t__ w___ l_____ I-d l-k- a t-a w-t- l-m-n- -------------------------- I’d like a tea with lemon. 0
M’agradaria un te amb llet. I’d -ik----te- --th mi--. I__ l___ a t__ w___ m____ I-d l-k- a t-a w-t- m-l-. ------------------------- I’d like a tea with milk. 0
Té cigarrets? D- -ou h-ve-c-g---t-es? D_ y__ h___ c__________ D- y-u h-v- c-g-r-t-e-? ----------------------- Do you have cigarettes? 0
Té un cendrer? D- -ou--a-e------h----? D_ y__ h___ a_ a_______ D- y-u h-v- a- a-h-r-y- ----------------------- Do you have an ashtray? 0
Té foc? D- yo- have-a-l-ght? D_ y__ h___ a l_____ D- y-u h-v- a l-g-t- -------------------- Do you have a light? 0
(Jo) no tinc forquilla. I’m m----------ork. I__ m______ a f____ I-m m-s-i-g a f-r-. ------------------- I’m missing a fork. 0
(Jo) no tinc ganivet. I’- mis---- a kn-f-. I__ m______ a k_____ I-m m-s-i-g a k-i-e- -------------------- I’m missing a knife. 0
(Jo) no tinc cullera. I-m-----i-g a sp--n. I__ m______ a s_____ I-m m-s-i-g a s-o-n- -------------------- I’m missing a spoon. 0

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.