Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   tr Restoranda 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [yirmi dokuz]

Restoranda 1

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Aquesta taula és lliure? M-s---o----? M___ b__ m__ M-s- b-ş m-? ------------ Masa boş mu? 0
Voldria la carta, si us plau. M---yü-r------iyorum. M_____ r___ e________ M-n-y- r-c- e-i-o-u-. --------------------- Menüyü rica ediyorum. 0
Què em recomana? N---av-iye ed---li-si--z? N_ t______ e_____________ N- t-v-i-e e-e-i-i-s-n-z- ------------------------- Ne tavsiye edebilirsiniz? 0
M’agradaria una cervesa. B-- b-r- i-t----. B__ b___ i_______ B-r b-r- i-t-r-m- ----------------- Bir bira isterim. 0
M’agradaria una aigua mineral. B-r-made----y----te---. B__ m____ s___ i_______ B-r m-d-n s-y- i-t-r-m- ----------------------- Bir maden suyu isterim. 0
M’agradaria un suc de taronja. B-- port--a- -uy--i-t----. B__ p_______ s___ i_______ B-r p-r-a-a- s-y- i-t-r-m- -------------------------- Bir portakal suyu isterim. 0
M’agradaria un cafè. B-r k--ve -ste-im. B__ k____ i_______ B-r k-h-e i-t-r-m- ------------------ Bir kahve isterim. 0
M’agradaria llet amb cafè. S-t-- b-- -a--e----eri-. S____ b__ k____ i_______ S-t-ü b-r k-h-e i-t-r-m- ------------------------ Sütlü bir kahve isterim. 0
Amb sucre, si us plau. Ş-kerli-o-s-n l-tf--. Ş______ o____ l______ Ş-k-r-i o-s-n l-t-e-. --------------------- Şekerli olsun lütfen. 0
M’agradaria te. Bi---a---st-y-ru-. B__ ç__ i_________ B-r ç-y i-t-y-r-m- ------------------ Bir çay istiyorum. 0
M’agradaria un te de llimona. L-mo--u --y--st-yor-m. L______ ç__ i_________ L-m-n-u ç-y i-t-y-r-m- ---------------------- Limonlu çay istiyorum. 0
M’agradaria un te amb llet. Sü--- -a--i--i-or--. S____ ç__ i_________ S-t-ü ç-y i-t-y-r-m- -------------------- Sütlü çay istiyorum. 0
Té cigarrets? Siga---ı- --- m-? S________ v__ m__ S-g-r-n-z v-r m-? ----------------- Sigaranız var mı? 0
Té un cendrer? K-l ta-l-n-z-var mı? K__ t_______ v__ m__ K-l t-b-a-ı- v-r m-? -------------------- Kül tablanız var mı? 0
Té foc? At-şiniz --r mı? A_______ v__ m__ A-e-i-i- v-r m-? ---------------- Ateşiniz var mı? 0
(Jo) no tinc forquilla. Ç-t--ı--eks-k. Ç______ e_____ Ç-t-l-m e-s-k- -------------- Çatalım eksik. 0
(Jo) no tinc ganivet. B-ç-----e----. B______ e_____ B-ç-ğ-m e-s-k- -------------- Bıçağım eksik. 0
(Jo) no tinc cullera. K-ş-----ek-i-. K______ e_____ K-ş-ğ-m e-s-k- -------------- Kaşığım eksik. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + turc (1-100) MP3 turc (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.