Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   lv Restorānā 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [divdesmit deviņi]

Restorānā 1

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Aquesta taula és lliure? V-- -is--al-iņ---- b-īvs? V__ š__ g______ i_ b_____ V-i š-s g-l-i-š i- b-ī-s- ------------------------- Vai šis galdiņš ir brīvs? 0
Voldria la carta, si us plau. E--gr----u -dien----rt---l--z-. E_ g______ ē_____ k_____ l_____ E- g-i-ē-u ē-i-n- k-r-i- l-d-u- ------------------------------- Es gribētu ēdienu karti, lūdzu. 0
Què em recomana? Ko Jū- v--ē-u-ietei--? K_ J__ v_____ i_______ K- J-s v-r-t- i-t-i-t- ---------------------- Ko Jūs varētu ieteikt? 0
M’agradaria una cervesa. Es-l-bp--- v---t---a-u. E_ l______ v______ a___ E- l-b-r-t v-l-t-s a-u- ----------------------- Es labprāt vēlētos alu. 0
M’agradaria una aigua mineral. E- -----āt--ēlētos-m-n--ā----ni. E_ l______ v______ m____________ E- l-b-r-t v-l-t-s m-n-r-l-d-n-. -------------------------------- Es labprāt vēlētos minerālūdeni. 0
M’agradaria un suc de taronja. Es--a--r-t-vēl-t-s----lsīnu s--u. E_ l______ v______ a_______ s____ E- l-b-r-t v-l-t-s a-e-s-n- s-l-. --------------------------------- Es labprāt vēlētos apelsīnu sulu. 0
M’agradaria un cafè. E- l-b-r-t --lēt-- ka-iju. E_ l______ v______ k______ E- l-b-r-t v-l-t-s k-f-j-. -------------------------- Es labprāt vēlētos kafiju. 0
M’agradaria llet amb cafè. E- -ab-r-----lēto--kaf--- -r---e-u. E_ l______ v______ k_____ a_ p_____ E- l-b-r-t v-l-t-s k-f-j- a- p-e-u- ----------------------------------- Es labprāt vēlētos kafiju ar pienu. 0
Amb sucre, si us plau. Ar -uk-r-- l---u. A_ c______ l_____ A- c-k-r-, l-d-u- ----------------- Ar cukuru, lūdzu. 0
M’agradaria te. Es -ēlo- t---. E_ v____ t____ E- v-l-s t-j-. -------------- Es vēlos tēju. 0
M’agradaria un te de llimona. Es-v---s-tē-- -- --tr-n-. E_ v____ t___ a_ c_______ E- v-l-s t-j- a- c-t-o-u- ------------------------- Es vēlos tēju ar citronu. 0
M’agradaria un te amb llet. Es-vēlos-tēj- ---p-enu. E_ v____ t___ a_ p_____ E- v-l-s t-j- a- p-e-u- ----------------------- Es vēlos tēju ar pienu. 0
Té cigarrets? V-i --ms -r -igare-es? V__ J___ i_ c_________ V-i J-m- i- c-g-r-t-s- ---------------------- Vai Jums ir cigaretes? 0
Té un cendrer? Vai J--s-ir-peln- -ra-ks? V__ J___ i_ p____ t______ V-i J-m- i- p-l-u t-a-k-? ------------------------- Vai Jums ir pelnu trauks? 0
Té foc? V-i---m- ir --i-ta--s? V__ J___ i_ š_________ V-i J-m- i- š-i-t-v-s- ---------------------- Vai Jums ir šķiltavas? 0
(Jo) no tinc forquilla. M-- nav----šiņa-. M__ n__ d________ M-n n-v d-k-i-a-. ----------------- Man nav dakšiņas. 0
(Jo) no tinc ganivet. Ma--n-- ---a. M__ n__ n____ M-n n-v n-ž-. ------------- Man nav naža. 0
(Jo) no tinc cullera. Man-n-v karot--. M__ n__ k_______ M-n n-v k-r-t-s- ---------------- Man nav karotes. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.