Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   kk Мейрамханада 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [жиырма тоғыз]

29 [jïırma toğız]

Мейрамханада 1

[Meyramxanada 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Мын---сте---ос---? М___ ү____ б__ п__ М-н- ү-т-л б-с п-? ------------------ Мына үстел бос па? 0
Mı------e- b-- pa? M___ ü____ b__ p__ M-n- ü-t-l b-s p-? ------------------ Mına üstel bos pa?
Voldria la carta, si us plau. Мен--ә-ірд-----с-- д---е---. М__ м______ к_____ д__ е____ М-н м-з-р-і к-р-е- д-п е-і-. ---------------------------- Мен мәзірді көрсем деп едім. 0
M-n --zirdi körsem-d-p -dim. M__ m______ k_____ d__ e____ M-n m-z-r-i k-r-e- d-p e-i-. ---------------------------- Men mäzirdi körsem dep edim.
Què em recomana? Сі- -е ұсы-а-------з? С__ н_ ұ_____ е______ С-з н- ұ-ы-а- е-і-і-? --------------------- Сіз не ұсынар едіңіз? 0
Siz----us---- -diñ-z? S__ n_ u_____ e______ S-z n- u-ı-a- e-i-i-? --------------------- Siz ne usınar ediñiz?
M’agradaria una cervesa. Ме- ---а ішс-----п----м. М__ с___ і____ д__ е____ М-н с-р- і-с-м д-п е-і-. ------------------------ Мен сыра ішсем деп едім. 0
M-n-s-r- ---e---e- edi-. M__ s___ i____ d__ e____ M-n s-r- i-s-m d-p e-i-. ------------------------ Men sıra işsem dep edim.
M’agradaria una aigua mineral. Ма-ан --нер-лд------о-са. М____ м________ с_ б_____ М-ғ-н м-н-р-л-ы с- б-л-а- ------------------------- Маған минералды су болса. 0
M--an m-----ld---w-bol-a. M____ m________ s_ b_____ M-ğ-n m-n-r-l-ı s- b-l-a- ------------------------- Mağan mïneraldı sw bolsa.
M’agradaria un suc de taronja. М-ғ-- а-ел------ырын--б--с-. М____ а_______ ш_____ б_____ М-ғ-н а-е-ь-и- ш-р-н- б-л-а- ---------------------------- Маған апельсин шырыны болса. 0
Mağ----p------ş-r----b----. M____ a______ ş_____ b_____ M-ğ-n a-e-s-n ş-r-n- b-l-a- --------------------------- Mağan apelsïn şırını bolsa.
M’agradaria un cafè. Маған--офе--о-с-. М____ к___ б_____ М-ғ-н к-ф- б-л-а- ----------------- Маған кофе болса. 0
Mağan-kof- bo-sa. M____ k___ b_____ M-ğ-n k-f- b-l-a- ----------------- Mağan kofe bolsa.
M’agradaria llet amb cafè. М-ғ-н -үт-қос-лған---фе-болс-. М____ с__ қ_______ к___ б_____ М-ғ-н с-т қ-с-л-а- к-ф- б-л-а- ------------------------------ Маған сүт қосылған кофе болса. 0
Ma-an s-t -o---ğ-n-k--- -ol-a. M____ s__ q_______ k___ b_____ M-ğ-n s-t q-s-l-a- k-f- b-l-a- ------------------------------ Mağan süt qosılğan kofe bolsa.
Amb sucre, si us plau. Қ--тпен. Қ_______ Қ-н-п-н- -------- Қантпен. 0
Qant-e-. Q_______ Q-n-p-n- -------- Qantpen.
M’agradaria te. Мағ-н ------ны шай. М____ б__ ш___ ш___ М-ғ-н б-р ш-н- ш-й- ------------------- Маған бір шыны шай. 0
Ma-a-------ı-ı--a-. M____ b__ ş___ ş___ M-ğ-n b-r ş-n- ş-y- ------------------- Mağan bir şını şay.
M’agradaria un te de llimona. М-ға- -ір--ыны-шай,-л-м-нме-. М____ б__ ш___ ш___ л________ М-ғ-н б-р ш-н- ш-й- л-м-н-е-. ----------------------------- Маған бір шыны шай, лимонмен. 0
Ma-a--b----ı-ı-ş-y---ï--n-e-. M____ b__ ş___ ş___ l________ M-ğ-n b-r ş-n- ş-y- l-m-n-e-. ----------------------------- Mağan bir şını şay, lïmonmen.
M’agradaria un te amb llet. М----і-----ы-ш-й --се-- сүт--н. М__ б__ ш___ ш__ і_____ с______ М-н б-р ш-н- ш-й і-с-м- с-т-е-. ------------------------------- Мен бір шыны шай ішсем, сүтпен. 0
Me--b----ını-şay -----, -ütp-n. M__ b__ ş___ ş__ i_____ s______ M-n b-r ş-n- ş-y i-s-m- s-t-e-. ------------------------------- Men bir şını şay işsem, sütpen.
Té cigarrets? Т-м--і -----а? Т_____ б__ м__ Т-м-к- б-р м-? -------------- Темекі бар ма? 0
Te-------r-m-? T_____ b__ m__ T-m-k- b-r m-? -------------- Temeki bar ma?
Té un cendrer? К-л-алғы- б-- м-? К________ б__ м__ К-л-а-ғ-ш б-р м-? ----------------- Күлсалғыш бар ма? 0
Kü--alğ-----r--a? K________ b__ m__ K-l-a-ğ-ş b-r m-? ----------------- Külsalğış bar ma?
Té foc? От--- -а--м-? О____ б__ м__ О-т-қ б-р м-? ------------- Оттық бар ма? 0
O-tı- --r-ma? O____ b__ m__ O-t-q b-r m-? ------------- Ottıq bar ma?
(Jo) no tinc forquilla. М---е--аны-қ- -о-. М____ ш______ ж___ М-н-е ш-н-ш-ы ж-қ- ------------------ Менде шанышқы жоқ. 0
M-----şan--q- -o-. M____ ş______ j___ M-n-e ş-n-ş-ı j-q- ------------------ Mende şanışqı joq.
(Jo) no tinc ganivet. М---- ----қ---қ. М____ п____ ж___ М-н-е п-ш-қ ж-қ- ---------------- Менде пышақ жоқ. 0
M--de pışaq-joq. M____ p____ j___ M-n-e p-ş-q j-q- ---------------- Mende pışaq joq.
(Jo) no tinc cullera. Ме-д--қ-----жоқ. М____ қ____ ж___ М-н-е қ-с-қ ж-қ- ---------------- Менде қасық жоқ. 0
Men-------- jo-. M____ q____ j___ M-n-e q-s-q j-q- ---------------- Mende qasıq joq.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.