Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   de Im Restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [neunundzwanzig]

Im Restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Aquesta taula és lliure? I-- d-- Tisc------? I__ d__ T____ f____ I-t d-r T-s-h f-e-? ------------------- Ist der Tisch frei? 0
Voldria la carta, si us plau. I---mö-hte-b---e -i- Sp-i-e---te. I__ m_____ b____ d__ S___________ I-h m-c-t- b-t-e d-e S-e-s-k-r-e- --------------------------------- Ich möchte bitte die Speisekarte. 0
Què em recomana? Wa- -ö-n-- S-e empf--l-n? W__ k_____ S__ e_________ W-s k-n-e- S-e e-p-e-l-n- ------------------------- Was können Sie empfehlen? 0
M’agradaria una cervesa. Ich-----e-g-rn e-n---er. I__ h____ g___ e__ B____ I-h h-t-e g-r- e-n B-e-. ------------------------ Ich hätte gern ein Bier. 0
M’agradaria una aigua mineral. I---h-t-e----n ei---------wa-se-. I__ h____ g___ e__ M_____________ I-h h-t-e g-r- e-n M-n-r-l-a-s-r- --------------------------------- Ich hätte gern ein Mineralwasser. 0
M’agradaria un suc de taronja. I---hä-t- ge-n -ine--Oran--nsa--. I__ h____ g___ e____ O___________ I-h h-t-e g-r- e-n-n O-a-g-n-a-t- --------------------------------- Ich hätte gern einen Orangensaft. 0
M’agradaria un cafè. Ich -ä--- -------nen-Ka-f-e. I__ h____ g___ e____ K______ I-h h-t-e g-r- e-n-n K-f-e-. ---------------------------- Ich hätte gern einen Kaffee. 0
M’agradaria llet amb cafè. Ic--hätte--ern -i-e--K--f-- -it M-l--. I__ h____ g___ e____ K_____ m__ M_____ I-h h-t-e g-r- e-n-n K-f-e- m-t M-l-h- -------------------------------------- Ich hätte gern einen Kaffee mit Milch. 0
Amb sucre, si us plau. M-- Z-------bit--. M__ Z______ b_____ M-t Z-c-e-, b-t-e- ------------------ Mit Zucker, bitte. 0
M’agradaria te. I-h-----te----en T-e. I__ m_____ e____ T___ I-h m-c-t- e-n-n T-e- --------------------- Ich möchte einen Tee. 0
M’agradaria un te de llimona. I-h -ö-hte--i-----e- m--------ne. I__ m_____ e____ T__ m__ Z_______ I-h m-c-t- e-n-n T-e m-t Z-t-o-e- --------------------------------- Ich möchte einen Tee mit Zitrone. 0
M’agradaria un te amb llet. I----öc-te--ine- T-----t Mi--h. I__ m_____ e____ T__ m__ M_____ I-h m-c-t- e-n-n T-e m-t M-l-h- ------------------------------- Ich möchte einen Tee mit Milch. 0
Té cigarrets? H-b-n--ie-Z-g--etten? H____ S__ Z__________ H-b-n S-e Z-g-r-t-e-? --------------------- Haben Sie Zigaretten? 0
Té un cendrer? Haben Si--ei--n --chenb---er? H____ S__ e____ A____________ H-b-n S-e e-n-n A-c-e-b-c-e-? ----------------------------- Haben Sie einen Aschenbecher? 0
Té foc? H-ben S----e-er? H____ S__ F_____ H-b-n S-e F-u-r- ---------------- Haben Sie Feuer? 0
(Jo) no tinc forquilla. M------lt-ei-- --b--. M__ f____ e___ G_____ M-r f-h-t e-n- G-b-l- --------------------- Mir fehlt eine Gabel. 0
(Jo) no tinc ganivet. Mir-f--l--e----e--er. M__ f____ e__ M______ M-r f-h-t e-n M-s-e-. --------------------- Mir fehlt ein Messer. 0
(Jo) no tinc cullera. M-- feh-t e-- -öffel. M__ f____ e__ L______ M-r f-h-t e-n L-f-e-. --------------------- Mir fehlt ein Löffel. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + alemany (1-100) MP3 alemany (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.