Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   af In die restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [nege en twintig]

In die restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Is--ie tafe--oo-? I_ d__ t____ o___ I- d-e t-f-l o-p- ----------------- Is die tafel oop? 0
Voldria la carta, si us plau. Ek wil--r----d-- spy-k-a-t-h- a-s-blie-. E_ w__ g____ d__ s________ h_ a_________ E- w-l g-a-g d-e s-y-k-a-t h- a-s-b-i-f- ---------------------------------------- Ek wil graag die spyskaart hê asseblief. 0
Què em recomana? Wa---a--u---n--v---? W__ k__ u a_________ W-t k-n u a-n-e-e-l- -------------------- Wat kan u aanbeveel? 0
M’agradaria una cervesa. Ek---l gra-g--n--i-- -ê. E_ w__ g____ ’_ b___ h__ E- w-l g-a-g ’- b-e- h-. ------------------------ Ek wil graag ’n bier hê. 0
M’agradaria una aigua mineral. E---il--ra-- -- -----a-l--te- -ê. E_ w__ g____ ’_ m____________ h__ E- w-l g-a-g ’- m-n-r-a-w-t-r h-. --------------------------------- Ek wil graag ’n mineraalwater hê. 0
M’agradaria un suc de taronja. E- w-- g---g----l--oen-ap--ê. E_ w__ g____ ’_ l________ h__ E- w-l g-a-g ’- l-m-e-s-p h-. ----------------------------- Ek wil graag ’n lemoensap hê. 0
M’agradaria un cafè. E- --l graa---n ko-fi---ê. E_ w__ g____ ’_ k_____ h__ E- w-l g-a-g ’- k-f-i- h-. -------------------------- Ek wil graag ’n koffie hê. 0
M’agradaria llet amb cafè. E- -i---ra-- -n-kof--e-met----- -ê. E_ w__ g____ ’_ k_____ m__ m___ h__ E- w-l g-a-g ’- k-f-i- m-t m-l- h-. ----------------------------------- Ek wil graag ’n koffie met melk hê. 0
Amb sucre, si us plau. Met-s-i-er,--s-eb----. M__ s______ a_________ M-t s-i-e-, a-s-b-i-f- ---------------------- Met suiker, asseblief. 0
M’agradaria te. E-------r--g--ee--ê. E_ w__ g____ t__ h__ E- w-l g-a-g t-e h-. -------------------- Ek wil graag tee hê. 0
M’agradaria un te de llimona. E--w-- ------te- m-t-s--r----en --. E_ w__ g____ t__ m__ s_________ h__ E- w-l g-a-g t-e m-t s-u-l-m-e- h-. ----------------------------------- Ek wil graag tee met suurlemoen hê. 0
M’agradaria un te amb llet. E--w-l-gr--g-tee m-- --lk hê. E_ w__ g____ t__ m__ m___ h__ E- w-l g-a-g t-e m-t m-l- h-. ----------------------------- Ek wil graag tee met melk hê. 0
Té cigarrets? He--jy-si-----te? H__ j_ s_________ H-t j- s-g-r-t-e- ----------------- Het jy sigarette? 0
Té un cendrer? H---j--’--a----? H__ j_ ’_ a_____ H-t j- ’- a-b-k- ---------------- Het jy ’n asbak? 0
Té foc? He- j- ’n a-ns---er? H__ j_ ’_ a_________ H-t j- ’- a-n-t-k-r- -------------------- Het jy ’n aansteker? 0
(Jo) no tinc forquilla. Ek--o----n-v-r-. E_ k___ ’_ v____ E- k-r- ’- v-r-. ---------------- Ek kort ’n vurk. 0
(Jo) no tinc ganivet. Ek-k-r- -- m-s. E_ k___ ’_ m___ E- k-r- ’- m-s- --------------- Ek kort ’n mes. 0
(Jo) no tinc cullera. Ek-kort ’--lepe-. E_ k___ ’_ l_____ E- k-r- ’- l-p-l- ----------------- Ek kort ’n lepel. 0

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.