Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   sv På restaurangen 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [tjugonio]

På restaurangen 1

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Är-b-rd-t-le-i--? Ä_ b_____ l______ Ä- b-r-e- l-d-g-? ----------------- Är bordet ledigt? 0
Voldria la carta, si us plau. Ka--j-g--å -e-y------k. K__ j__ f_ m_____ t____ K-n j-g f- m-n-n- t-c-. ----------------------- Kan jag få menyn, tack. 0
Què em recomana? V-d ka--ni-r-kom--nd-ra? V__ k__ n_ r____________ V-d k-n n- r-k-m-e-d-r-? ------------------------ Vad kan ni rekommendera? 0
M’agradaria una cervesa. Jag --- -e-a-t--å--n -l. J__ s__ b_ a__ f_ e_ ö__ J-g s-a b- a-t f- e- ö-. ------------------------ Jag ska be att få en öl. 0
M’agradaria una aigua mineral. J-g -k---e-at--f--en m--e-a---tten. J__ s__ b_ a__ f_ e_ m_____________ J-g s-a b- a-t f- e- m-n-r-l-a-t-n- ----------------------------------- Jag ska be att få en mineralvatten. 0
M’agradaria un suc de taronja. Ja- sk- ---a----- en--pel-i---ic-. J__ s__ b_ a__ f_ e_ a____________ J-g s-a b- a-t f- e- a-e-s-n-u-c-. ---------------------------------- Jag ska be att få en apelsinjuice. 0
M’agradaria un cafè. Jag-s-a ---a----å e-----fe. J__ s__ b_ a__ f_ e_ k_____ J-g s-a b- a-t f- e- k-f-e- --------------------------- Jag ska be att få en kaffe. 0
M’agradaria llet amb cafè. J-g s-a be a---f- e--k-ff---ed --ö--. J__ s__ b_ a__ f_ e_ k____ m__ m_____ J-g s-a b- a-t f- e- k-f-e m-d m-ö-k- ------------------------------------- Jag ska be att få en kaffe med mjölk. 0
Amb sucre, si us plau. Med --ck--, ---k. M__ s______ t____ M-d s-c-e-, t-c-. ----------------- Med socker, tack. 0
M’agradaria te. J-- skul---v--j- -- -n-te. J__ s_____ v____ h_ e_ t__ J-g s-u-l- v-l-a h- e- t-. -------------------------- Jag skulle vilja ha en te. 0
M’agradaria un te de llimona. J-g skul---v---a-----n--e-------t---. J__ s_____ v____ h_ e_ t_ m__ c______ J-g s-u-l- v-l-a h- e- t- m-d c-t-o-. ------------------------------------- Jag skulle vilja ha en te med citron. 0
M’agradaria un te amb llet. J-- sk-ll--v--ja-ha-----e med---öl-. J__ s_____ v____ h_ e_ t_ m__ m_____ J-g s-u-l- v-l-a h- e- t- m-d m-ö-k- ------------------------------------ Jag skulle vilja ha en te med mjölk. 0
Té cigarrets? H----- c--ar---e-? H__ n_ c__________ H-r n- c-g-r-t-e-? ------------------ Har ni cigaretter? 0
Té un cendrer? H-r -i -- a--ko-p? H__ n_ e_ a_______ H-r n- e- a-k-o-p- ------------------ Har ni en askkopp? 0
Té foc? Har--i -l-? H__ n_ e___ H-r n- e-d- ----------- Har ni eld? 0
(Jo) no tinc forquilla. Ja--har---ge- g-ffe-. J__ h__ i____ g______ J-g h-r i-g-n g-f-e-. --------------------- Jag har ingen gaffel. 0
(Jo) no tinc ganivet. J-- h---i--en --iv. J__ h__ i____ k____ J-g h-r i-g-n k-i-. ------------------- Jag har ingen kniv. 0
(Jo) no tinc cullera. Ja- -a--i---- sk-d. J__ h__ i____ s____ J-g h-r i-g-n s-e-. ------------------- Jag har ingen sked. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.