Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   nl In het restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [negenentwintig]

In het restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Is-deze ---el -r--? I_ d___ t____ v____ I- d-z- t-f-l v-i-? ------------------- Is deze tafel vrij? 0
Voldria la carta, si us plau. M-- ik-de k-ar-, a--tu------? M__ i_ d_ k_____ a___________ M-g i- d- k-a-t- a-s-u-l-e-t- ----------------------------- Mag ik de kaart, alstublieft? 0
Què em recomana? W-- ku-----a-nb---l--? W__ k___ u a__________ W-t k-n- u a-n-e-e-e-? ---------------------- Wat kunt u aanbevelen? 0
M’agradaria una cervesa. I----l gr--g-e-n--i---je. I_ w__ g____ e__ b_______ I- w-l g-a-g e-n b-e-t-e- ------------------------- Ik wil graag een biertje. 0
M’agradaria una aigua mineral. Ik w-l-g-a---min-ra-lw-t-r. I_ w__ g____ m_____________ I- w-l g-a-g m-n-r-a-w-t-r- --------------------------- Ik wil graag mineraalwater. 0
M’agradaria un suc de taronja. I--wil-g--a---inaa-appel-a-. I_ w__ g____ s______________ I- w-l g-a-g s-n-a-a-p-l-a-. ---------------------------- Ik wil graag sinaasappelsap. 0
M’agradaria un cafè. I--w---gra-g--of-i-. I_ w__ g____ k______ I- w-l g-a-g k-f-i-. -------------------- Ik wil graag koffie. 0
M’agradaria llet amb cafè. I--w-l -ra-g k------me- melk. I_ w__ g____ k_____ m__ m____ I- w-l g-a-g k-f-i- m-t m-l-. ----------------------------- Ik wil graag koffie met melk. 0
Amb sucre, si us plau. Me---uike-- a----blie-t. M__ s______ a___________ M-t s-i-e-, a-s-u-l-e-t- ------------------------ Met suiker, alstublieft. 0
M’agradaria te. I--wi---r-a- t--e. I_ w__ g____ t____ I- w-l g-a-g t-e-. ------------------ Ik wil graag thee. 0
M’agradaria un te de llimona. I- wi----aa- t--e -e- c-tro-n. I_ w__ g____ t___ m__ c_______ I- w-l g-a-g t-e- m-t c-t-o-n- ------------------------------ Ik wil graag thee met citroen. 0
M’agradaria un te amb llet. I---i--gr-a- ---- met m---. I_ w__ g____ t___ m__ m____ I- w-l g-a-g t-e- m-t m-l-. --------------------------- Ik wil graag thee met melk. 0
Té cigarrets? He--t-u-si------en? H____ u s__________ H-e-t u s-g-r-t-e-? ------------------- Heeft u sigaretten? 0
Té un cendrer? H---t-- e-- -sba-? H____ u e__ a_____ H-e-t u e-n a-b-k- ------------------ Heeft u een asbak? 0
Té foc? H-e---u-e----u-r--e? H____ u e__ v_______ H-e-t u e-n v-u-t-e- -------------------- Heeft u een vuurtje? 0
(Jo) no tinc forquilla. I---eb ---n v-r-. I_ h__ g___ v____ I- h-b g-e- v-r-. ----------------- Ik heb geen vork. 0
(Jo) no tinc ganivet. I- -eb----n m--. I_ h__ g___ m___ I- h-b g-e- m-s- ---------------- Ik heb geen mes. 0
(Jo) no tinc cullera. Ik-h-- --en------. I_ h__ g___ l_____ I- h-b g-e- l-p-l- ------------------ Ik heb geen lepel. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.