Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ar ‫فى المطعم 1‬

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

‫29 [تسعة وعشرون]‬

29 [tsieat waeashruna]

‫فى المطعم 1‬

fa almatem 1

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Aquesta taula és lliure? ‫هل -ذ--ال-ا-لة ش---ة-‬ ‫__ ه__ ا______ ش______ ‫-ل ه-ه ا-ط-و-ة ش-غ-ة-‬ ----------------------- ‫هل هذه الطاولة شاغرة؟‬ 0
hl ---h-h --t-a--l-t --agha-t? h_ h_____ a_________ s________ h- h-d-i- a-t-a-i-a- s-a-h-r-? ------------------------------ hl hadhih alttawilat shaghart?
Voldria la carta, si us plau. ‫من------ ل--ح- ال---م.‬ ‫__ ف____ ل____ ا_______ ‫-ن ف-ل-، ل-ئ-ة ا-ط-ا-.- ------------------------ ‫من فضلك، لائحة الطعام.‬ 0
mn ---al--a-----iha--al-a-a--. m_ f________ l______ a________ m- f-d-l-k-, l-y-h-t a-t-e-m-. ------------------------------ mn fidalaka, layihat altaeama.
Què em recomana? ‫-ما--نص-ني؟‬ ‫___ ت_______ ‫-م- ت-ص-ن-؟- ------------- ‫بما تنصحني؟‬ 0
b-ma tu-----ny? b___ t_________ b-m- t-n-i-u-y- --------------- bima tunsihuny?
M’agradaria una cervesa. ‫-ر-د كأسا- من -------‬ ‫____ ك___ م_ ا_______ ‫-ر-د ك-س-ً م- ا-ج-ة-.- ----------------------- ‫أريد كأساً من الجعة؟.‬ 0
a--d ---aa- m------i-a--. a___ k_____ m__ a________ a-i- k-s-a- m-n a-j-e-t-. ------------------------- arid kasaan min aljieat?.
M’agradaria una aigua mineral. ‫---- مياه معدنية-‬ ‫____ م___ م_______ ‫-ر-د م-ا- م-د-ي-.- ------------------- ‫أريد مياه معدنية.‬ 0
ari--m-a- ----n-at. a___ m___ m________ a-i- m-a- m-e-n-a-. ------------------- arid miah muedniat.
M’agradaria un suc de taronja. ‫أ-ي- عص--------ق---‬ ‫____ ع___ ا_________ ‫-ر-د ع-ي- ا-ب-ت-ا-.- --------------------- ‫أريد عصير البرتقال.‬ 0
ar-- -asi- -l-urta---. a___ e____ a__________ a-i- e-s-r a-b-r-a-a-. ---------------------- arid easir alburtaqal.
M’agradaria un cafè. ‫-ريد ف-ج-ن---و--‬ ‫____ ف____ ق_____ ‫-ر-د ف-ج-ن ق-و-.- ------------------ ‫أريد فنجان قهوة.‬ 0
ar-d f--a-a- -a-wat-. a___ f______ q_______ a-i- f-n-j-n q-h-a-a- --------------------- arid funajan qahwata.
M’agradaria llet amb cafè. ‫-ر-د------ة ---ا--ليب.‬ ‫____ ا_____ م_ ا_______ ‫-ر-د ا-ق-و- م- ا-ح-ي-.- ------------------------ ‫أريد القهوة مع الحليب.‬ 0
a-id-alq---a- --e --hali-b-. a___ a_______ m__ a_________ a-i- a-q-h-a- m-e a-h-l-y-a- ---------------------------- arid alqahwat mae alhaliyba.
Amb sucre, si us plau. ‫---ال--ر، م- ف-لك.‬ ‫__ ا_____ م_ ف_____ ‫-ع ا-س-ر- م- ف-ل-.- -------------------- ‫مع السكر، من فضلك.‬ 0
m---lsik-r---m-- --d----. m_ a________ m__ f_______ m- a-s-k-r-, m-n f-d-a-a- ------------------------- me alsikari, min fadlaka.
M’agradaria te. ‫--ي- ف-ج-- ش-ي.‬ ‫____ ف____ ش____ ‫-ر-د ف-ج-ن ش-ي-‬ ----------------- ‫أريد فنجان شاي.‬ 0
a----fa-aj-a- s--ya. a___ f_______ s_____ a-i- f-n-j-a- s-a-a- -------------------- arid fanajaan shaya.
M’agradaria un te de llimona. ‫أ-ي- ا-شاي-مع الليمون-‬ ‫____ ا____ م_ ا________ ‫-ر-د ا-ش-ي م- ا-ل-م-ن-‬ ------------------------ ‫أريد الشاي مع الليمون.‬ 0
a-----lshs--y --- --lay-un-. a___ a_______ m__ a_________ a-i- a-s-s-a- m-e a-l-y-u-a- ---------------------------- arid alshshay mae allaymuna.
M’agradaria un te amb llet. ‫-ر-- -لشاي-م---لح-ي-.‬ ‫____ ا____ م_ ا_______ ‫-ر-د ا-ش-ي م- ا-ح-ي-.- ----------------------- ‫أريد الشاي مع الحليب.‬ 0
ari- a---s--y --e -----ib. a___ a_______ m__ a_______ a-i- a-s-s-a- m-e a-h-l-b- -------------------------- arid alshshay mae alhalib.
Té cigarrets? ‫أل-ي-----ا--؟‬ ‫______ س______ ‫-ل-ي-م س-ا-ر-‬ --------------- ‫ألديكم سجائر؟‬ 0
a-u--k-- sa--yra? a_______ s_______ a-u-i-u- s-j-y-a- ----------------- aludikum sajayra?
Té un cendrer? ‫--د-كم من--ة؟‬ ‫______ م______ ‫-ل-ي-م م-ف-ة-‬ --------------- ‫ألديكم منفضة؟‬ 0
aludayku--m--afa-a-? a________ m_________ a-u-a-k-m m-n-f-d-t- -------------------- aludaykum munafadat?
Té foc? ‫-ل-يكم --ا---‬ ‫______ و______ ‫-ل-ي-م و-ا-ة-‬ --------------- ‫ألديكم ولاعة؟‬ 0
alud-k----a-----a? a_______ w________ a-u-i-u- w-l-e-t-? ------------------ aludikum walaeata?
(Jo) no tinc forquilla. ‫-نق-ن----ك--‬ ‫______ ش_____ ‫-ن-ص-ي ش-ك-.- -------------- ‫تنقصني شوكة.‬ 0
t-a-us---sh--kat-. t_______ s________ t-a-u-n- s-a-k-t-. ------------------ tnaqusni shawkata.
(Jo) no tinc ganivet. ‫ينق--- سكي--‬ ‫______ س_____ ‫-ن-ص-ي س-ي-.- -------------- ‫ينقصني سكين.‬ 0
y--u-ni ---in-. y______ s______ y-q-s-i s-k-n-. --------------- ynqusni sakina.
(Jo) no tinc cullera. ‫--ق----ملع--.‬ ‫______ م______ ‫-ن-ص-ي م-ع-ة-‬ --------------- ‫تنقصني ملعقة.‬ 0
t----sni-m-l-aq-t-n. t_______ m__________ t-a-u-n- m-l-a-a-a-. -------------------- tnaqusni muleaqatan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.