Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   mk Во ресторан 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [дваесет и девет]

29 [dvayesyet i dyevyet]

Во ресторан 1

[Vo ryestoran 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Д--и-е--л-----а--ас-ва? Д___ е с_______ м______ Д-л- е с-о-о-н- м-с-в-? ----------------------- Дали е слободна масава? 0
Dal- -e -l--od-- m-sa--? D___ y_ s_______ m______ D-l- y- s-o-o-n- m-s-v-? ------------------------ Dali ye slobodna masava?
Voldria la carta, si us plau. Ве---л--, ми -реба м-н-т-. В_ м_____ м_ т____ м______ В- м-л-м- м- т-е-а м-н-т-. -------------------------- Ве молам, ми треба менито. 0
Vy--m-l--------ryeb- -yenito. V__ m_____ m_ t_____ m_______ V-e m-l-m- m- t-y-b- m-e-i-o- ----------------------------- Vye molam, mi tryeba myenito.
Què em recomana? Ш-о--и м-жел--д----еп-рач---? Ш__ б_ м_____ д_ п___________ Ш-о б- м-ж-л- д- п-е-о-а-а-е- ----------------------------- Што би можеле да препорачате? 0
Sh-- -- -oʐy-lye-da--ry--o--c--tye? S___ b_ m_______ d_ p______________ S-t- b- m-ʐ-e-y- d- p-y-p-r-c-a-y-? ----------------------------------- Shto bi moʐyelye da pryeporachatye?
M’agradaria una cervesa. Ја- б- -а--- / с-к-л- едно ----. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ п____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- п-в-. -------------------------------- Јас би сакал / сакала едно пиво. 0
Јas ----ak-l-/ s--a-a y-d-o--i-o. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ p____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o p-v-. --------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedno pivo.
M’agradaria una aigua mineral. Ј-с ---с-кал-/ сак--а------м-нера-на--ода. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ м________ в____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- м-н-р-л-а в-д-. ------------------------------------------ Јас би сакал / сакала една минерална вода. 0
Ј----- --ka--/-----l- ye-n- mi-yer---a-----. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ m_________ v____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a m-n-e-a-n- v-d-. -------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna minyeralna voda.
M’agradaria un suc de taronja. Б---а-а- ---а-а-а-е--- с-к -д-п-р-окал. Б_ с____ / с_____ е___ с__ о_ п________ Б- с-к-л / с-к-л- е-е- с-к о- п-р-о-а-. --------------------------------------- Би сакал / сакала еден сок од портокал. 0
B------l - sak--- -e--en -o- od --r-o--l. B_ s____ / s_____ y_____ s__ o_ p________ B- s-k-l / s-k-l- y-d-e- s-k o- p-r-o-a-. ----------------------------------------- Bi sakal / sakala yedyen sok od portokal.
M’agradaria un cafè. Јас -и с---л /-с-кал-----о ----. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ к____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- к-ф-. -------------------------------- Јас би сакал / сакала едно кафе. 0
Ј-- b--sa--l-- sak-l- y-dn--ka-ye. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ k_____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o k-f-e- ---------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedno kafye.
M’agradaria llet amb cafè. Ј-- би-са--- --сакал- едн------ -- ----о. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ к___ с_ м_____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- к-ф- с- м-е-о- ----------------------------------------- Јас би сакал / сакала едно кафе со млеко. 0
Јas--- ----- --sak-la-ye--------e -o---y-ko. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ k____ s_ m______ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o k-f-e s- m-y-k-. -------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedno kafye so mlyeko.
Amb sucre, si us plau. Со ---ер-------. С_ ш_____ м_____ С- ш-ќ-р- м-л-м- ---------------- Со шеќер, молам. 0
So-sh--kjyer---o-a-. S_ s_________ m_____ S- s-y-k-y-r- m-l-m- -------------------- So shyekjyer, molam.
M’agradaria te. Ј----- --кал /-са--л--еден --ј. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч___ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- ч-ј- ------------------------------- Јас би сакал / сакала еден чај. 0
Јas -i sa-al---sak-la ---yen--haј. Ј__ b_ s____ / s_____ y_____ c____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- c-a-. ---------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen chaј.
M’agradaria un te de llimona. Ја-----с-к-л-/ с--ал--е--н---- -о ли---. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч__ с_ л_____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- ч-ј с- л-м-н- ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала еден чај со лимон. 0
Јa- b- s-ka- - sa-a-- y----n -h-ј -o--i-o-. Ј__ b_ s____ / s_____ y_____ c___ s_ l_____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- c-a- s- l-m-n- ------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen chaј so limon.
M’agradaria un te amb llet. Јас би-са-а- - с-к-л- -----ча- -о -л---. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч__ с_ м_____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- ч-ј с- м-е-о- ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала еден чај со млеко. 0
Јas----sa--l - ---al---edy-n c--- -o----eko. Ј__ b_ s____ / s_____ y_____ c___ s_ m______ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- c-a- s- m-y-k-. -------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen chaј so mlyeko.
Té cigarrets? И------и-цигар-? И____ л_ ц______ И-а-е л- ц-г-р-? ---------------- Имате ли цигари? 0
Im---e l--tzi--ari? I_____ l_ t________ I-a-y- l- t-i-u-r-? ------------------- Imatye li tziguari?
Té un cendrer? И--т--л- е-ен-пеп-л-ик? И____ л_ е___ п________ И-а-е л- е-е- п-п-л-и-? ----------------------- Имате ли еден пепелник? 0
Ima-y--l----dy-- ---pyel-ik? I_____ l_ y_____ p__________ I-a-y- l- y-d-e- p-e-y-l-i-? ---------------------------- Imatye li yedyen pyepyelnik?
Té foc? И-а-- -и-з---л--? И____ л_ з_______ И-а-е л- з-п-л-а- ----------------- Имате ли запалка? 0
Im--y- -i--a-a-k-? I_____ l_ z_______ I-a-y- l- z-p-l-a- ------------------ Imatye li zapalka?
(Jo) no tinc forquilla. М-не ---не--с-асув- е--а-ви--ш-а. М___ м_ н__________ е___ в_______ М-н- м- н-д-с-а-у-а е-н- в-л-ш-а- --------------------------------- Мене ми недостасува една вилушка. 0
M-en-e-m- ny-dosta----- y--na-vil---h-a. M_____ m_ n____________ y____ v_________ M-e-y- m- n-e-o-t-s-o-a y-d-a v-l-o-h-a- ---------------------------------------- Myenye mi nyedostasoova yedna vilooshka.
(Jo) no tinc ganivet. Ме-------ед--та-ува е--н-н-ж. М___ м_ н__________ е___ н___ М-н- м- н-д-с-а-у-а е-е- н-ж- ----------------------------- Мене ми недостасува еден нож. 0
My--ye m- ---do------v- y--y---noʐ. M_____ m_ n____________ y_____ n___ M-e-y- m- n-e-o-t-s-o-a y-d-e- n-ʐ- ----------------------------------- Myenye mi nyedostasoova yedyen noʐ.
(Jo) no tinc cullera. Ме-- -и -е----а--------а л---ц-. М___ м_ н__________ е___ л______ М-н- м- н-д-с-а-у-а е-н- л-ж-ц-. -------------------------------- Мене ми недостасува една лажица. 0
My-ny- mi n--dostasoo-a-ye-na la---za. M_____ m_ n____________ y____ l_______ M-e-y- m- n-e-o-t-s-o-a y-d-a l-ʐ-t-a- -------------------------------------- Myenye mi nyedostasoova yedna laʐitza.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.