Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   nn På restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [tjueni]

På restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Aquesta taula és lliure? E--dett--b-rd-- -e---? E_ d____ b_____ l_____ E- d-t-e b-r-e- l-d-g- ---------------------- Er dette bordet ledig? 0
Voldria la carta, si us plau. Ka- ----å-meny--? K__ e_ f_ m______ K-n e- f- m-n-e-? ----------------- Kan eg få menyen? 0
Què em recomana? Kv--vil ---anbe---e? K__ v__ d_ a________ K-a v-l d- a-b-f-l-? -------------------- Kva vil du anbefale? 0
M’agradaria una cervesa. E- -i- ---r----a e-----. E_ v__ g_____ h_ e__ ø__ E- v-l g-e-n- h- e-n ø-. ------------------------ Eg vil gjerne ha ein øl. 0
M’agradaria una aigua mineral. E----l -je-----a--in----v-t-. E_ v__ g_____ h_ m___________ E- v-l g-e-n- h- m-n-r-l-a-n- ----------------------------- Eg vil gjerne ha mineralvatn. 0
M’agradaria un suc de taronja. Eg---- --erne ha a--------u-. E_ v__ g_____ h_ a___________ E- v-l g-e-n- h- a-p-l-i-j-s- ----------------------------- Eg vil gjerne ha appelsinjus. 0
M’agradaria un cafè. E- -il g-erne--a --ffi. E_ v__ g_____ h_ k_____ E- v-l g-e-n- h- k-f-i- ----------------------- Eg vil gjerne ha kaffi. 0
M’agradaria llet amb cafè. Eg-vi- gj-rne h--k--f- ------ølk. E_ v__ g_____ h_ k____ m__ m_____ E- v-l g-e-n- h- k-f-i m-d m-ø-k- --------------------------------- Eg vil gjerne ha kaffi med mjølk. 0
Amb sucre, si us plau. M---su--er---- -u -ni-l. M__ s______ e_ d_ s_____ M-d s-k-e-, e- d- s-i-l- ------------------------ Med sukker, er du snill. 0
M’agradaria te. E---il ------ -- --n---. E_ v__ g_____ h_ e__ t__ E- v-l g-e-n- h- e-n t-. ------------------------ Eg vil gjerne ha ein te. 0
M’agradaria un te de llimona. E- -il -j-rn- -------t--me---itron. E_ v__ g_____ h_ e__ t_ m__ s______ E- v-l g-e-n- h- e-n t- m-d s-t-o-. ----------------------------------- Eg vil gjerne ha ein te med sitron. 0
M’agradaria un te amb llet. E- ----gj--ne -a--i- -- --d mj---. E_ v__ g_____ h_ e__ t_ m__ m_____ E- v-l g-e-n- h- e-n t- m-d m-ø-k- ---------------------------------- Eg vil gjerne ha ein te med mjølk. 0
Té cigarrets? Ha---u---g--et-a-? H__ d_ s__________ H-r d- s-g-r-t-a-? ------------------ Har du sigarettar? 0
Té un cendrer? H-r -- eit-osk-b----? H__ d_ e__ o_________ H-r d- e-t o-k-b-g-r- --------------------- Har du eit oskebeger? 0
Té foc? H-r -- fy-? H__ d_ f___ H-r d- f-r- ----------- Har du fyr? 0
(Jo) no tinc forquilla. E- -ang--r-e-n-g-f-el. E_ m______ e__ g______ E- m-n-l-r e-n g-f-e-. ---------------------- Eg manglar ein gaffel. 0
(Jo) no tinc ganivet. E---a-g--- ei-----v. E_ m______ e__ k____ E- m-n-l-r e-n k-i-. -------------------- Eg manglar ein kniv. 0
(Jo) no tinc cullera. Eg-m---la- ----k--. E_ m______ e_ s____ E- m-n-l-r e- s-e-. ------------------- Eg manglar ei skei. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.