Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ro La restaurant 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [douăzeci şi nouă]

La restaurant 1

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Aquesta taula és lliure? E-----ib--- masa? E___ l_____ m____ E-t- l-b-r- m-s-? ----------------- Este liberă masa? 0
Voldria la carta, si us plau. Î-i--duc-----ă rog un men--. Î__ a______ v_ r__ u_ m_____ Î-i a-u-e-i v- r-g u- m-n-u- ---------------------------- Îmi aduceţi vă rog un meniu. 0
Què em recomana? Ce-î-i pu---i---c-man--? C_ î__ p_____ r_________ C- î-i p-t-ţ- r-c-m-n-a- ------------------------ Ce îmi puteţi recomanda? 0
M’agradaria una cervesa. A-------o--ere. A_ d___ o b____ A- d-r- o b-r-. --------------- Aş dori o bere. 0
M’agradaria una aigua mineral. Aş-d--i --ap- mi--rală. A_ d___ o a__ m________ A- d-r- o a-ă m-n-r-l-. ----------------------- Aş dori o apă minerală. 0
M’agradaria un suc de taronja. Aş d-ri un--uc--- p-r--c-l-. A_ d___ u_ s__ d_ p_________ A- d-r- u- s-c d- p-r-o-a-e- ---------------------------- Aş dori un suc de portocale. 0
M’agradaria un cafè. A----ri o ---e-. A_ d___ o c_____ A- d-r- o c-f-a- ---------------- Aş dori o cafea. 0
M’agradaria llet amb cafè. A- d--i-o--af-a c- -a--e. A_ d___ o c____ c_ l_____ A- d-r- o c-f-a c- l-p-e- ------------------------- Aş dori o cafea cu lapte. 0
Amb sucre, si us plau. C--z--ăr, ---r-g. C_ z_____ v_ r___ C- z-h-r- v- r-g- ----------------- Cu zahăr, vă rog. 0
M’agradaria te. Do-es- u- --a-. D_____ u_ c____ D-r-s- u- c-a-. --------------- Doresc un ceai. 0
M’agradaria un te de llimona. D-res---n---ai cu--ă--ie. D_____ u_ c___ c_ l______ D-r-s- u- c-a- c- l-m-i-. ------------------------- Doresc un ceai cu lămâie. 0
M’agradaria un te amb llet. Dores- un cea- c----pt-. D_____ u_ c___ c_ l_____ D-r-s- u- c-a- c- l-p-e- ------------------------ Doresc un ceai cu lapte. 0
Té cigarrets? Av-ţ---i--r-? A____ ţ______ A-e-i ţ-g-r-? ------------- Aveţi ţigări? 0
Té un cendrer? Av--i-- -crumier-? A____ o s_________ A-e-i o s-r-m-e-ă- ------------------ Aveţi o scrumieră? 0
Té foc? Ave-i-foc? A____ f___ A-e-i f-c- ---------- Aveţi foc? 0
(Jo) no tinc forquilla. Îm---ips-ş-- ---u--u----. Î__ l_______ o f_________ Î-i l-p-e-t- o f-r-u-i-ă- ------------------------- Îmi lipseşte o furculiţă. 0
(Jo) no tinc ganivet. Îm--lip-e--e-un-c-ţit. Î__ l_______ u_ c_____ Î-i l-p-e-t- u- c-ţ-t- ---------------------- Îmi lipseşte un cuţit. 0
(Jo) no tinc cullera. Î-- lipseşte------g-ră. Î__ l_______ o l_______ Î-i l-p-e-t- o l-n-u-ă- ----------------------- Îmi lipseşte o lingură. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.