Manual de conversa

ca Al taxi   »   hy տաքսիում

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [երեսունութ]

38 [yeresunut’]

տաքսիում

tak’sium

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Տա-----կ--չե՞--: Տ____ կ______ ք_ Տ-ք-ի կ-ա-չ-՞ ք- ---------------- Տաքսի կկանչե՞ ք: 0
T-k’-i -ka--h---՞ k’ T_____ k_________ k_ T-k-s- k-a-c-’-e- k- -------------------- Tak’si kkanch’ye՞ k’
Quant costa fins a l’estació de tren? Ի- նչ ա--ե-մ-ն-և կ-յ-ր--: Ի_ ն_ ա___ մ____ կ_______ Ի- ն- ա-ժ- մ-ն-և կ-յ-ր-ն- ------------------------- Ի՞ նչ արժե մինչև կայարան: 0
I՞ -ch’---zhe -inc--y-v----a-an I_ n___ a____ m________ k______ I- n-h- a-z-e m-n-h-y-v k-y-r-n ------------------------------- I՞ nch’ arzhe minch’yev kayaran
Quant costa fins a l’aeroport? Ի՞--չ-արժե-մ-ն-և -դանա-ա-ա-ա-: Ի_ ն_ ա___ մ____ օ____________ Ի- ն- ա-ժ- մ-ն-և օ-ա-ա-ա-ա-ա-: ------------------------------ Ի՞ նչ արժե մինչև օդանավակայան: 0
I՞ n-h--a-z-e-minch---- ---na--k-y-n I_ n___ a____ m________ o___________ I- n-h- a-z-e m-n-h-y-v o-a-a-a-a-a- ------------------------------------ I՞ nch’ arzhe minch’yev odanavakayan
Tot dret, si us plau. Խ-դր-ւմ--մ ---իղ-գ-ա--ք: Խ______ ե_ ո____ գ______ Խ-դ-ո-մ ե- ո-ղ-ղ գ-ա-ե-: ------------------------ Խնդրում եմ ուղիղ գնացեք: 0
K--drum-y-m --hi-h----t--y--’ K______ y__ u_____ g_________ K-n-r-m y-m u-h-g- g-a-s-y-k- ----------------------------- Khndrum yem ughigh gnats’yek’
A la dreta, si us plau. Ա-----ի--խնդ-----ե- դե-----: Ա_______ խ______ ե_ դ___ ա__ Ա-ս-ե-ի- խ-դ-ո-մ ե- դ-պ- ա-: ---------------------------- Այստեղից խնդրում եմ դեպի աջ: 0
A-----h--s--k-n---m-ye- d-pi-aj A__________ k______ y__ d___ a_ A-s-e-h-t-’ k-n-r-m y-m d-p- a- ------------------------------- Aysteghits’ khndrum yem depi aj
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Այն-ա-կ---նում---դ-----եմ----ի---խ: Ա__ ա_________ խ______ ե_ դ___ ձ___ Ա-ն ա-կ-ո-ն-ւ- խ-դ-ո-մ ե- դ-պ- ձ-խ- ----------------------------------- Այն անկյունում խնդրում եմ դեպի ձախ: 0
A---a---un-m-----r----e--dep- --a-h A__ a_______ k______ y__ d___ d____ A-n a-k-u-u- k-n-r-m y-m d-p- d-a-h ----------------------------------- Ayn ankyunum khndrum yem depi dzakh
Tinc pressa. Ես----պո-----: Ե_ շ______ ե__ Ե- շ-ա-ո-մ ե-: -------------- Ես շտապում եմ: 0
Y-- --tapum y-m Y__ s______ y__ Y-s s-t-p-m y-m --------------- Yes shtapum yem
Tinc temps. Ես ժամ-----ո-ն--: Ե_ ժ______ ո_____ Ե- ժ-մ-ն-կ ո-ն-մ- ----------------- Ես ժամանակ ունեմ: 0
Y-s--h---n-k-un-m Y__ z_______ u___ Y-s z-a-a-a- u-e- ----------------- Yes zhamanak unem
Vagi més a poc a poc, si us plau. Խն----մ------ն-աղ քշեք: Խ______ ե_ դ_____ ք____ Խ-դ-ո-մ ե- դ-ն-ա- ք-ե-: ----------------------- Խնդրում եմ դանդաղ քշեք: 0
K--dru- ----da-d-gh k-----’ K______ y__ d______ k______ K-n-r-m y-m d-n-a-h k-s-e-’ --------------------------- Khndrum yem dandagh k’shek’
Aturi’s aquí, si us plau. Կան---ք -յս-ե---խնդ-ո-մ -մ: Կ______ ա______ խ______ ե__ Կ-ն-ն-ք ա-ս-ե-, խ-դ-ո-մ ե-: --------------------------- Կանգնեք այստեղ, խնդրում եմ: 0
K-n--e-’ a-st-gh,-khn---- -em K_______ a_______ k______ y__ K-n-n-k- a-s-e-h- k-n-r-m y-m ----------------------------- Kangnek’ aystegh, khndrum yem
Esperi un moment, si us plau. Խ--------- -ի ա---ա---ս-ա--ք: Խ______ ե_ մ_ ա______ ս______ Խ-դ-ո-մ ե- մ- ա-ն-ա-թ ս-ա-ե-: ----------------------------- Խնդրում եմ մի ակնթարթ սպասեք: 0
K--d-u----m--i a-nt’--t’--pase-’ K______ y__ m_ a________ s______ K-n-r-m y-m m- a-n-’-r-’ s-a-e-’ -------------------------------- Khndrum yem mi aknt’art’ spasek’
Ja torno de seguida. Ես շ-ւ-ով-կ----դառն-մ: Ե_ շ_____ կ___________ Ե- շ-ւ-ո- կ-ե-ա-ա-ն-մ- ---------------------- Ես շուտով կվերադառնամ: 0
Y-- s--tov-kv-ra-a--n-m Y__ s_____ k___________ Y-s s-u-o- k-e-a-a-r-a- ----------------------- Yes shutov kveradarrnam
Doni’m un rebut, si us plau. Խ-դ---մ եմ-կտ-ո--տվեք: Խ______ ե_ կ____ տ____ Խ-դ-ո-մ ե- կ-ր-ն տ-ե-: ---------------------- Խնդրում եմ կտրոն տվեք: 0
Kh-d--m ye- k-r-- -v--’ K______ y__ k____ t____ K-n-r-m y-m k-r-n t-e-’ ----------------------- Khndrum yem ktron tvek’
No tinc canvi. Ես մանր --- ------: Ե_ մ___ փ__ չ______ Ե- մ-ն- փ-ղ չ-ւ-ե-: ------------------- Ես մանր փող չունեմ: 0
Y----anr p--o-h--h’-nem Y__ m___ p_____ c______ Y-s m-n- p-v-g- c-’-n-m ----------------------- Yes manr p’vogh ch’unem
Va bé, guardi el canvi. Այ-պ---ճի----,-մ-ացած- Ձ-զ -ա-ա---: Ա_____ ճ___ է_ մ______ Ձ__ հ____ է_ Ա-ս-ե- ճ-շ- է- մ-ա-ա-ը Ձ-զ հ-մ-ր է- ----------------------------------- Այսպես ճիշտ է, մնացածը Ձեզ համար է: 0
Ay---- ch-s----- -na------- Dz-z-hamar e A_____ c_____ e_ m_________ D___ h____ e A-s-e- c-i-h- e- m-a-s-a-s- D-e- h-m-r e ---------------------------------------- Ayspes chisht e, mnats’atsy Dzez hamar e
Porti’m a aquesta adreça. Տ-ր---ի-- այ- հա-ցեո-: Տ____ ի__ ա__ հ_______ Տ-ր-ք ի-ձ ա-ս հ-ս-ե-վ- ---------------------- Տարեք ինձ այս հասցեով: 0
T--ek---nd--a-s -as-s-y-ov T_____ i___ a__ h_________ T-r-k- i-d- a-s h-s-s-y-o- -------------------------- Tarek’ indz ays hasts’yeov
Porti’m a aquest hotel. Տարե- -նձ -- -յ-ւրա-ոց: Տ____ ի__ ի_ հ_________ Տ-ր-ք ի-ձ ի- հ-ո-ր-ն-ց- ----------------------- Տարեք ինձ իմ հյուրանոց: 0
T---k--ind- -m h-u-ano-s’ T_____ i___ i_ h_________ T-r-k- i-d- i- h-u-a-o-s- ------------------------- Tarek’ indz im hyuranots’
Porti’m a la platja. Տ-րե- ի-ձ ծ----: Տ____ ի__ ծ_____ Տ-ր-ք ի-ձ ծ-վ-փ- ---------------- Տարեք ինձ ծովափ: 0
Ta-----i--z ---vap’ T_____ i___ t______ T-r-k- i-d- t-o-a-’ ------------------- Tarek’ indz tsovap’

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?