Manual de conversa

ca Al taxi   »   mk Во такси

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [триесет и осум]

38 [triyesyet i osoom]

Во такси

[Vo taksi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В---о--м -ов-к---- е-но-т-кси. В_ м____ п________ е___ т_____ В- м-л-м п-в-к-ј-е е-н- т-к-и- ------------------------------ Ве молам повикајте едно такси. 0
V---m--am-po--k---ye-y-------ksi. V__ m____ p_________ y____ t_____ V-e m-l-m p-v-k-ј-y- y-d-o t-k-i- --------------------------------- Vye molam povikaјtye yedno taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? Колк--чи-- -о -е------кат---т--ица? К____ ч___ д_ ж___________ с_______ К-л-у ч-н- д- ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ----------------------------------- Колку чини до железничката станица? 0
Kolk----hini -----ely---i--k-t--s--n-tz-? K_____ c____ d_ ʐ______________ s________ K-l-o- c-i-i d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? ----------------------------------------- Kolkoo chini do ʐyelyeznichkata stanitza?
Quant costa fins a l’aeroport? К--ку-ч-ни ---аеро-ро---? К____ ч___ д_ а__________ К-л-у ч-н- д- а-р-д-о-о-? ------------------------- Колку чини до аеродромот? 0
K-l-oo-c---i-d--a-er----m--? K_____ c____ d_ a___________ K-l-o- c-i-i d- a-e-o-r-m-t- ---------------------------- Kolkoo chini do ayerodromot?
Tot dret, si us plau. П-а---н--ред- ----м. П____ н______ м_____ П-а-о н-п-е-, м-л-м- -------------------- Право напред, молам. 0
Pr---------e-- m-l--. P____ n_______ m_____ P-a-o n-p-y-d- m-l-m- --------------------- Pravo napryed, molam.
A la dreta, si us plau. Овд- д-сно,---лам. О___ д_____ м_____ О-д- д-с-о- м-л-м- ------------------ Овде десно, молам. 0
Ovdye -y---o--mo---. O____ d______ m_____ O-d-e d-e-n-, m-l-m- -------------------- Ovdye dyesno, molam.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Т---------ол-т-н--л-во,-м---м. Т___ н_ а_____ н_ л____ м_____ Т-м- н- а-о-о- н- л-в-, м-л-м- ------------------------------ Таму на аголот на лево, молам. 0
Tamo- n- ag---o- na ----o- -o--m. T____ n_ a______ n_ l_____ m_____ T-m-o n- a-u-l-t n- l-e-o- m-l-m- --------------------------------- Tamoo na aguolot na lyevo, molam.
Tinc pressa. Б---м. Б_____ Б-з-м- ------ Брзам. 0
Brzam. B_____ B-z-m- ------ Brzam.
Tinc temps. Ја--и----вр--е. Ј__ и___ в_____ Ј-с и-а- в-е-е- --------------- Јас имам време. 0
Ј-- i-am-----m-e. Ј__ i___ v_______ Ј-s i-a- v-y-m-e- ----------------- Јas imam vryemye.
Vagi més a poc a poc, si us plau. В---ола--во-е-- п---ле--. В_ м____ в_____ п________ В- м-л-м в-з-т- п-п-л-к-. ------------------------- Ве молам возете пополека. 0
Vye-mo-a---o----ye-p--ol---a. V__ m____ v_______ p_________ V-e m-l-m v-z-e-y- p-p-l-e-a- ----------------------------- Vye molam vozyetye popolyeka.
Aturi’s aquí, si us plau. З-ст-не-- -вде--о-ам. З________ о___ м_____ З-с-а-е-е о-д- м-л-м- --------------------- Застанете овде молам. 0
Zas-a-yety--o-dye m--a-. Z__________ o____ m_____ Z-s-a-y-t-e o-d-e m-l-m- ------------------------ Zastanyetye ovdye molam.
Esperi un moment, si us plau. По-ек-ј-----ен--ом--т Ве-м--ам. П________ е___ м_____ В_ м_____ П-ч-к-ј-е е-е- м-м-н- В- м-л-м- ------------------------------- Почекајте еден момент Ве молам. 0
P-chye---t-e ---y-----m-e-t --e-m-la-. P___________ y_____ m______ V__ m_____ P-c-y-k-ј-y- y-d-e- m-m-e-t V-e m-l-m- -------------------------------------- Pochyekaјtye yedyen momyent Vye molam.
Ja torno de seguida. Ја- в-д-----е се -ра---. Ј__ в_____ ќ_ с_ в______ Ј-с в-д-а- ќ- с- в-а-а-. ------------------------ Јас веднаш ќе се вратам. 0
Јa- --ed---h--j-- sy--v-a-am. Ј__ v_______ k___ s__ v______ Ј-s v-e-n-s- k-y- s-e v-a-a-. ----------------------------- Јas vyednash kjye sye vratam.
Doni’m un rebut, si us plau. Дад-т--ми-е-на ----н---ца-Ве -о-а-. Д_____ м_ е___ п_________ В_ м_____ Д-д-т- м- е-н- п-и-н-н-ц- В- м-л-м- ----------------------------------- Дадете ми една признаница Ве молам. 0
Da---ty- mi-yedna-p--z-a---z- --e-m-l--. D_______ m_ y____ p__________ V__ m_____ D-d-e-y- m- y-d-a p-i-n-n-t-a V-e m-l-m- ---------------------------------------- Dadyetye mi yedna priznanitza Vye molam.
No tinc canvi. Ја- не--- с-т-и-п-р-. Ј__ н____ с____ п____ Ј-с н-м-м с-т-и п-р-. --------------------- Јас немам ситни пари. 0
Ј-- -y-mam-s-tn- -ari. Ј__ n_____ s____ p____ Ј-s n-e-a- s-t-i p-r-. ---------------------- Јas nyemam sitni pari.
Va bé, guardi el canvi. В----- д--р-, -с--ток---- з- -ас. В___ е д_____ о________ е з_ В___ В-к- е д-б-о- о-т-т-к-т е з- В-с- --------------------------------- Вака е добро, остатокот е за Вас. 0
V-ka -- d-bro, -st--ok-t y---- -as. V___ y_ d_____ o________ y_ z_ V___ V-k- y- d-b-o- o-t-t-k-t y- z- V-s- ----------------------------------- Vaka ye dobro, ostatokot ye za Vas.
Porti’m a aquesta adreça. Возет- -- ---о-аа ------. В_____ м_ н_ о___ а______ В-з-т- м- н- о-а- а-р-с-. ------------------------- Возете ме на оваа адреса. 0
Voz---y- m-e-na -vaa--dr-es-. V_______ m__ n_ o___ a_______ V-z-e-y- m-e n- o-a- a-r-e-a- ----------------------------- Vozyetye mye na ovaa adryesa.
Porti’m a aquest hotel. Во-е-- ----о-мо--- хоте-. В_____ м_ д_ м____ х_____ В-з-т- м- д- м-ј-т х-т-л- ------------------------- Возете ме до мојот хотел. 0
Vo---------- ------o- k---yel. V_______ m__ d_ m____ k_______ V-z-e-y- m-e d- m-ј-t k-o-y-l- ------------------------------ Vozyetye mye do moјot khotyel.
Porti’m a la platja. В------ме--а пл-жа--. В_____ м_ н_ п_______ В-з-т- м- н- п-а-а-а- --------------------- Возете ме на плажата. 0
Vozy--ye-m-e na -l-ʐat-. V_______ m__ n_ p_______ V-z-e-y- m-e n- p-a-a-a- ------------------------ Vozyetye mye na plaʐata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?