Manual de conversa

ca Al taxi   »   tr Takside

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [otuz sekiz]

Takside

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Lüt-en --r--ak-i ç----ı-ı-. L_____ b__ t____ ç_________ L-t-e- b-r t-k-i ç-ğ-r-n-z- --------------------------- Lütfen bir taksi çağırınız. 0
Quant costa fins a l’estació de tren? T--n is-as-onu-a kadar-i---ret -e--a---? T___ i__________ k______ ü____ n_ k_____ T-e- i-t-s-o-u-a k-d-r-i ü-r-t n- k-d-r- ---------------------------------------- Tren istasyonuna kadarki ücret ne kadar? 0
Quant costa fins a l’aeroport? Ha-a-i-a--na ka-a--i-ü------e ka-ar? H___________ k______ ü____ n_ k_____ H-v-l-m-n-n- k-d-r-i ü-r-t n- k-d-r- ------------------------------------ Havalimanına kadarki ücret ne kadar? 0
Tot dret, si us plau. L-tf-- --mdü-. L_____ d______ L-t-e- d-m-ü-. -------------- Lütfen dümdüz. 0
A la dreta, si us plau. Lü---n ---da- ---a. L_____ b_____ s____ L-t-e- b-r-a- s-ğ-. ------------------- Lütfen burdan sağa. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Lütf---ora-- kö----------. L_____ o____ k______ s____ L-t-e- o-a-a k-ş-d-n s-l-. -------------------------- Lütfen orada köşeden sola. 0
Tinc pressa. A-------a-. A_____ v___ A-e-e- v-r- ----------- Acelem var. 0
Tinc temps. V------va-. V_____ v___ V-k-i- v-r- ----------- Vaktim var. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. Lü---n -aha-y---ş -i-i-i-. L_____ d___ y____ g_______ L-t-e- d-h- y-v-ş g-d-n-z- -------------------------- Lütfen daha yavaş gidiniz. 0
Aturi’s aquí, si us plau. Lüt-en --r------ru-uz. L_____ b_____ d_______ L-t-e- b-r-d- d-r-n-z- ---------------------- Lütfen burada durunuz. 0
Esperi un moment, si us plau. Lüt-e--bir-d-ki-a--ek-----i-. L_____ b__ d_____ b__________ L-t-e- b-r d-k-k- b-k-e-i-i-. ----------------------------- Lütfen bir dakika bekleyiniz. 0
Ja torno de seguida. Heme---eliy--u-. H____ g_________ H-m-n g-l-y-r-m- ---------------- Hemen geliyorum. 0
Doni’m un rebut, si us plau. Lü-fe- b-n- bir----b---v-r-n--. L_____ b___ b__ m_____ v_______ L-t-e- b-n- b-r m-k-u- v-r-n-z- ------------------------------- Lütfen bana bir makbuz veriniz. 0
No tinc canvi. B---k-p-ram---k. B____ p____ y___ B-z-k p-r-m y-k- ---------------- Bozuk param yok. 0
Va bé, guardi el canvi. Bö--e---mam,--st- ---d- k---ı-. B____ t_____ ü___ s____ k______ B-y-e t-m-m- ü-t- s-z-e k-l-ı-. ------------------------------- Böyle tamam, üstü sizde kalsın. 0
Porti’m a aquesta adreça. B--i-b- a-rese -öt-r-n--. B___ b_ a_____ g_________ B-n- b- a-r-s- g-t-r-n-z- ------------------------- Beni bu adrese götürünüz. 0
Porti’m a aquest hotel. B------elim- göt--ün--. B___ o______ g_________ B-n- o-e-i-e g-t-r-n-z- ----------------------- Beni otelime götürünüz. 0
Porti’m a la platja. Ben---laj- göt---nüz. B___ p____ g_________ B-n- p-a-a g-t-r-n-z- --------------------- Beni plaja götürünüz. 0

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?