Manual de conversa

ca Al taxi   »   el Στο ταξί

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [τριάντα οκτώ]

38 [triánta oktṓ]

Στο ταξί

[Sto taxí]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Παρ-καλώ κ-λ-στ--έ-α τα--. Π_______ κ______ έ__ τ____ Π-ρ-κ-λ- κ-λ-σ-ε έ-α τ-ξ-. -------------------------- Παρακαλώ καλέστε ένα ταξί. 0
Pa-a--l- k---ste-é----a--. P_______ k______ é__ t____ P-r-k-l- k-l-s-e é-a t-x-. -------------------------- Parakalṓ kaléste éna taxí.
Quant costa fins a l’estació de tren? Π-σο -----ζε--η--ια-ρο-ή μ-χ----ο------ό --- --ένου; Π___ κ_______ η δ_______ μ____ τ_ σ_____ τ__ τ______ Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-ρ-μ- μ-χ-ι τ- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-; ---------------------------------------------------- Πόσο κοστίζει η διαδρομή μέχρι το σταθμό του τρένου; 0
P--- kostí-e--- di-dr-----é-hri--o s-a-hm- -ou-t--no-? P___ k_______ ē d_______ m_____ t_ s______ t__ t______ P-s- k-s-í-e- ē d-a-r-m- m-c-r- t- s-a-h-ó t-u t-é-o-? ------------------------------------------------------ Póso kostízei ē diadromḗ méchri to stathmó tou trénou?
Quant costa fins a l’aeroport? Πό-ο ----ί--ι-- --αδ---ή---χ----ο--ερο------; Π___ κ_______ η δ_______ μ____ τ_ α__________ Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-ρ-μ- μ-χ-ι τ- α-ρ-δ-ό-ι-; --------------------------------------------- Πόσο κοστίζει η διαδρομή μέχρι το αεροδρόμιο; 0
P-so-kostí--- ē ----r-m- m-chr- -- aer-d-ó---? P___ k_______ ē d_______ m_____ t_ a__________ P-s- k-s-í-e- ē d-a-r-m- m-c-r- t- a-r-d-ó-i-? ---------------------------------------------- Póso kostízei ē diadromḗ méchri to aerodrómio?
Tot dret, si us plau. Ε--ε-α πα--κ---. Ε_____ π________ Ε-θ-ί- π-ρ-κ-λ-. ---------------- Ευθεία παρακαλώ. 0
E--h-í--p--ak-lṓ. E______ p________ E-t-e-a p-r-k-l-. ----------------- Eutheía parakalṓ.
A la dreta, si us plau. Πα-α--λώ -δ- -εξ-ά. Π_______ ε__ δ_____ Π-ρ-κ-λ- ε-ώ δ-ξ-ά- ------------------- Παρακαλώ εδώ δεξιά. 0
Paraka-ṓ e---de---. P_______ e__ d_____ P-r-k-l- e-ṓ d-x-á- ------------------- Parakalṓ edṓ dexiá.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Π-ρ-κα-- ε--ί -τη----ία-α--στ--ά. Π_______ ε___ σ__ γ____ α________ Π-ρ-κ-λ- ε-ε- σ-η γ-ν-α α-ι-τ-ρ-. --------------------------------- Παρακαλώ εκεί στη γωνία αριστερά. 0
Pa-akal- -keí s-ē gō-í- -r-s-e-á. P_______ e___ s__ g____ a________ P-r-k-l- e-e- s-ē g-n-a a-i-t-r-. --------------------------------- Parakalṓ ekeí stē gōnía aristerá.
Tinc pressa. Βιά--μαι. Β________ Β-ά-ο-α-. --------- Βιάζομαι. 0
Bi--oma-. B________ B-á-o-a-. --------- Biázomai.
Tinc temps. Έ-ω-χρ---. Έ__ χ_____ Έ-ω χ-ό-ο- ---------- Έχω χρόνο. 0
Éch--ch--n-. É___ c______ É-h- c-r-n-. ------------ Échō chróno.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Πα-ακα-------ί---ε-π-- αρ--. Π_______ π________ π__ α____ Π-ρ-κ-λ- π-γ-ί-ε-ε π-ο α-γ-. ---------------------------- Παρακαλώ πηγαίνετε πιο αργά. 0
Pa-a-a-ṓ pēg-ín----p-- -rgá. P_______ p________ p__ a____ P-r-k-l- p-g-í-e-e p-o a-g-. ---------------------------- Parakalṓ pēgaínete pio argá.
Aturi’s aquí, si us plau. Πα-ακ-λ- -τα--τήσ----δ-. Π_______ σ_________ ε___ Π-ρ-κ-λ- σ-α-α-ή-τ- ε-ώ- ------------------------ Παρακαλώ σταματήστε εδώ. 0
Pa-ak--ṓ----mat--te----. P_______ s_________ e___ P-r-k-l- s-a-a-ḗ-t- e-ṓ- ------------------------ Parakalṓ stamatḗste edṓ.
Esperi un moment, si us plau. Πα-ακαλ- π--ιμ-νε-----α λ-π--. Π_______ π_________ έ__ λ_____ Π-ρ-κ-λ- π-ρ-μ-ν-τ- έ-α λ-π-ό- ------------------------------ Παρακαλώ περιμένετε ένα λεπτό. 0
P--aka----er--én-t----- ---t-. P_______ p_________ é__ l_____ P-r-k-l- p-r-m-n-t- é-a l-p-ó- ------------------------------ Parakalṓ periménete éna leptó.
Ja torno de seguida. Θ- γυρί-- ---σως. Θ_ γ_____ α______ Θ- γ-ρ-σ- α-έ-ω-. ----------------- Θα γυρίσω αμέσως. 0
T-a -yrí-- a--s--. T__ g_____ a______ T-a g-r-s- a-é-ō-. ------------------ Tha gyrísō amésōs.
Doni’m un rebut, si us plau. Π---κ-λώ δ-------υ -ία---όδε-ξη. Π_______ δ____ μ__ μ__ α________ Π-ρ-κ-λ- δ-σ-ε μ-υ μ-α α-ό-ε-ξ-. -------------------------------- Παρακαλώ δώστε μου μία απόδειξη. 0
Par---l- ----e---u --a ----eixē. P_______ d____ m__ m__ a________ P-r-k-l- d-s-e m-u m-a a-ó-e-x-. -------------------------------- Parakalṓ dṓste mou mía apódeixē.
No tinc canvi. Δ-- --ω-----. Δ__ έ__ ψ____ Δ-ν έ-ω ψ-λ-. ------------- Δεν έχω ψιλά. 0
De----hō----lá. D__ é___ p_____ D-n é-h- p-i-á- --------------- Den échō psilá.
Va bé, guardi el canvi. Ε---σ-- ε-τά--ι, τ- ------δι-- -α-. Ε______ ε_______ τ_ ρ____ δ___ σ___ Ε-μ-σ-ε ε-τ-ξ-ι- τ- ρ-σ-α δ-κ- σ-ς- ----------------------------------- Ειμάστε εντάξει, τα ρέστα δικά σας. 0
Eim-ste e---x--, t--r-s----iká--a-. E______ e_______ t_ r____ d___ s___ E-m-s-e e-t-x-i- t- r-s-a d-k- s-s- ----------------------------------- Eimáste entáxei, ta résta diká sas.
Porti’m a aquesta adreça. Π----ν-τ--μ- σε--υ-- τ- --ε-θ-νσ-. Π________ μ_ σ_ α___ τ_ δ_________ Π-γ-ί-ε-έ μ- σ- α-τ- τ- δ-ε-θ-ν-η- ---------------------------------- Πηγαίνετέ με σε αυτή τη διεύθυνση. 0
P---ínet---e -e -u-- tē die-t-ynsē. P________ m_ s_ a___ t_ d__________ P-g-í-e-é m- s- a-t- t- d-e-t-y-s-. ----------------------------------- Pēgaíneté me se autḗ tē dieúthynsē.
Porti’m a aquest hotel. Π---ί-ετέ -- στο--ενο-οχ--ο --υ. Π________ μ_ σ__ ξ_________ μ___ Π-γ-ί-ε-έ μ- σ-ο ξ-ν-δ-χ-ί- μ-υ- -------------------------------- Πηγαίνετέ με στο ξενοδοχείο μου. 0
Pē-a-ne-- me s-- xe-o-o-he-o ---. P________ m_ s__ x__________ m___ P-g-í-e-é m- s-o x-n-d-c-e-o m-u- --------------------------------- Pēgaíneté me sto xenodocheío mou.
Porti’m a la platja. Π---ί-ε-- ---σ-η---α-αλί-. Π________ μ_ σ___ π_______ Π-γ-ί-ε-έ μ- σ-η- π-ρ-λ-α- -------------------------- Πηγαίνετέ με στην παραλία. 0
Pēga-net- m--stēn--a-al-a. P________ m_ s___ p_______ P-g-í-e-é m- s-ē- p-r-l-a- -------------------------- Pēgaíneté me stēn paralía.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?