Manual de conversa

ca Al taxi   »   be У таксi

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [трыццаць восем]

38 [trytstsats’ vosem]

У таксi

[U taksi]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В-кл--ц----алі лас-а, ---сi. В________ к___ л_____ т_____ В-к-і-ц-, к-л- л-с-а- т-к-i- ---------------------------- Выклічце, калі ласка, таксi. 0
Vyk--ch---, ka---laska--ta-si. V__________ k___ l_____ t_____ V-k-і-h-s-, k-l- l-s-a- t-k-i- ------------------------------ Vyklіchtse, kalі laska, taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? К-л------ш--е д---а-ь-да ---з-л-? К_____ к_____ д______ д_ в_______ К-л-к- к-ш-у- д-е-а-ь д- в-к-а-а- --------------------------------- Колькі каштуе даехаць да вакзала? 0
K-l’-і-------- -aekha--’ ---v-kza--? K_____ k______ d________ d_ v_______ K-l-k- k-s-t-e d-e-h-t-’ d- v-k-a-a- ------------------------------------ Kol’kі kashtue daekhats’ da vakzala?
Quant costa fins a l’aeroport? К-л--- ----у- даех-ць да-а---п--та? К_____ к_____ д______ д_ а_________ К-л-к- к-ш-у- д-е-а-ь д- а-р-п-р-а- ----------------------------------- Колькі каштуе даехаць да аэрапорта? 0
K-l--і---shtue---ek--ts’ da a--a---t-? K_____ k______ d________ d_ a_________ K-l-k- k-s-t-e d-e-h-t-’ d- a-r-p-r-a- -------------------------------------- Kol’kі kashtue daekhats’ da aeraporta?
Tot dret, si us plau. К--- ласк-,--аў----т. К___ л_____ н________ К-л- л-с-а- н-ў-р-с-. --------------------- Калі ласка, наўпрост. 0
Kal- l------na---ost. K___ l_____ n________ K-l- l-s-a- n-u-r-s-. --------------------- Kalі laska, nauprost.
A la dreta, si us plau. К--і--а-ка------нап---а. К___ л_____ т__ н_______ К-л- л-с-а- т-т н-п-а-а- ------------------------ Калі ласка, тут направа. 0
Kal- la-k---t-t-na---v-. K___ l_____ t__ n_______ K-l- l-s-a- t-t n-p-a-a- ------------------------ Kalі laska, tut naprava.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. К-лі-ласк-, там-на ра-- -а---а. К___ л_____ т__ н_ р___ н______ К-л- л-с-а- т-м н- р-г- н-л-в-. ------------------------------- Калі ласка, там на рагу налева. 0
Ka-і----ka, ----n----gu -alev-. K___ l_____ t__ n_ r___ n______ K-l- l-s-a- t-m n- r-g- n-l-v-. ------------------------------- Kalі laska, tam na ragu naleva.
Tinc pressa. Я----шаю--. Я с________ Я с-я-а-с-. ----------- Я спяшаюся. 0
Ya-s-ya-h-yus-a. Y_ s____________ Y- s-y-s-a-u-y-. ---------------- Ya spyashayusya.
Tinc temps. У ---е -с-ь-ч-с. У м___ ё___ ч___ У м-н- ё-ц- ч-с- ---------------- У мяне ёсць час. 0
U-myane y-s-s- ----. U m____ y_____ c____ U m-a-e y-s-s- c-a-. -------------------- U myane yosts’ chas.
Vagi més a poc a poc, si us plau. К-л--л----- едзьц-----о-ьн--. К___ л_____ е_____ п_________ К-л- л-с-а- е-з-ц- п-в-л-н-й- ----------------------------- Калі ласка, едзьце павольней. 0
K--- -------yed-’-----avo--n-y. K___ l_____ y_______ p_________ K-l- l-s-a- y-d-’-s- p-v-l-n-y- ------------------------------- Kalі laska, yedz’tse pavol’ney.
Aturi’s aquí, si us plau. Ка-і--а-ка, -п-ні-е тут. К___ л_____ с______ т___ К-л- л-с-а- с-ы-і-е т-т- ------------------------ Калі ласка, спыніце тут. 0
Ka-і -a-ka--sp---ts- ---. K___ l_____ s_______ t___ K-l- l-s-a- s-y-і-s- t-t- ------------------------- Kalі laska, spynіtse tut.
Esperi un moment, si us plau. Па---ай-----і-ін-у----лі --ск-. П________ х________ к___ л_____ П-ч-к-й-е х-і-і-к-, к-л- л-с-а- ------------------------------- Пачакайце хвілінку, калі ласка. 0
Pach--ayt-e-k-v-lі-k-,-k-l- ----a. P__________ k_________ k___ l_____ P-c-a-a-t-e k-v-l-n-u- k-l- l-s-a- ---------------------------------- Pachakaytse khvіlіnku, kalі laska.
Ja torno de seguida. Я -утк- в-р----. Я х____ в_______ Я х-т-а в-р-у-я- ---------------- Я хутка вярнуся. 0
Y- --ut-- -yarn----. Y_ k_____ v_________ Y- k-u-k- v-a-n-s-a- -------------------- Ya khutka vyarnusya.
Doni’m un rebut, si us plau. Да-ц- мн-, калі--а-----к-іт--цыю. Д____ м___ к___ л_____ к_________ Д-й-е м-е- к-л- л-с-а- к-і-а-ц-ю- --------------------------------- Дайце мне, калі ласка, квітанцыю. 0
Da-t-e mne- -a-і--aska- kv---ntsy--. D_____ m___ k___ l_____ k___________ D-y-s- m-e- k-l- l-s-a- k-і-a-t-y-u- ------------------------------------ Daytse mne, kalі laska, kvіtantsyyu.
No tinc canvi. У-м-н-----а -р--я--. У м___ н___ д_______ У м-н- н-м- д-о-я-і- -------------------- У мяне няма дробязі. 0
U --a-----a-a ---b--z-. U m____ n____ d________ U m-a-e n-a-a d-o-y-z-. ----------------------- U myane nyama drobyazі.
Va bé, guardi el canvi. Усё нар-ал-н-- р--т- п-кі--це-с--е. У__ н_________ р____ п_______ с____ У-ё н-р-а-ь-а- р-ш-у п-к-н-ц- с-б-. ----------------------------------- Усё нармальна, рэшту пакіньце сабе. 0
Us- -a-ma---a, r---t- --kі---se s-b-. U__ n_________ r_____ p________ s____ U-e n-r-a-’-a- r-s-t- p-k-n-t-e s-b-. ------------------------------------- Use narmal’na, reshtu pakіn’tse sabe.
Porti’m a aquesta adreça. Адв-з-------е,-к----л-ск----а---т-- ад--с-. А_______ м____ к___ л_____ п_ г____ а______ А-в-з-ц- м-н-, к-л- л-с-а- п- г-т-м а-р-с-. ------------------------------------------- Адвязіце мяне, калі ласка, па гэтым адрасе. 0
A--y--іts- my-ne,--a------ka- -a g--ym --ras-. A_________ m_____ k___ l_____ p_ g____ a______ A-v-a-і-s- m-a-e- k-l- l-s-a- p- g-t-m a-r-s-. ---------------------------------------------- Advyazіtse myane, kalі laska, pa getym adrase.
Porti’m a aquest hotel. Адв-зі-е ----- к--- л--к----а--аёй-г----ніц-. А_______ м____ к___ л_____ д_ м___ г_________ А-в-з-ц- м-н-, к-л- л-с-а- д- м-ё- г-с-і-і-ы- --------------------------------------------- Адвязіце мяне, калі ласка, да маёй гасцініцы. 0
Ad---zі--- mya-e- ka---l-ska- da--a-y -a--s--і-sy. A_________ m_____ k___ l_____ d_ m___ g___________ A-v-a-і-s- m-a-e- k-l- l-s-a- d- m-e- g-s-s-n-t-y- -------------------------------------------------- Advyazіtse myane, kalі laska, da maey gastsіnіtsy.
Porti’m a la platja. Ад-я-і-е-мя--,-к-лі --с-а--на п-яж. А_______ м____ к___ л_____ н_ п____ А-в-з-ц- м-н-, к-л- л-с-а- н- п-я-. ----------------------------------- Адвязіце мяне, калі ласка, на пляж. 0
Ad-yazіtse -y--e,-k-lі --s----na-p-ya--. A_________ m_____ k___ l_____ n_ p______ A-v-a-і-s- m-a-e- k-l- l-s-a- n- p-y-z-. ---------------------------------------- Advyazіtse myane, kalі laska, na plyazh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?