Manual de conversa

ca Al taxi   »   sv I taxin

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [trettioåtta]

I taxin

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? V-- --------- r-ng-ef-e- en -axi. V__ s____ o__ r___ e____ e_ t____ V-r s-ä-l o-h r-n- e-t-r e- t-x-. --------------------------------- Var snäll och ring efter en taxi. 0
Quant costa fins a l’estació de tren? Vad ko-t-r-d--------st---on-n? V__ k_____ d__ t___ s_________ V-d k-s-a- d-t t-l- s-a-i-n-n- ------------------------------ Vad kostar det till stationen? 0
Quant costa fins a l’aeroport? V-d--o-tar---- -ill ----p-----n? V__ k_____ d__ t___ f___________ V-d k-s-a- d-t t-l- f-y-p-a-s-n- -------------------------------- Vad kostar det till flygplatsen? 0
Tot dret, si us plau. R-kt-fr--,-----. R___ f____ t____ R-k- f-a-, t-c-. ---------------- Rakt fram, tack. 0
A la dreta, si us plau. S-----til- -öge---är, tac-. S____ t___ h____ h___ t____ S-ä-g t-l- h-g-r h-r- t-c-. --------------------------- Sväng till höger här, tack. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. S-ä-g-ti-l--än---r vid-hö-net- t-ck. S____ t___ v______ v__ h______ t____ S-ä-g t-l- v-n-t-r v-d h-r-e-, t-c-. ------------------------------------ Sväng till vänster vid hörnet, tack. 0
Tinc pressa. J-----r-brå-t-m. J__ h__ b_______ J-g h-r b-å-t-m- ---------------- Jag har bråttom. 0
Tinc temps. J----a---id. J__ h__ t___ J-g h-r t-d- ------------ Jag har tid. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. Va--s-ä---o---k-r lå-gs-m--r-. V__ s____ o__ k__ l___________ V-r s-ä-l o-h k-r l-n-s-m-a-e- ------------------------------ Var snäll och kör långsammare. 0
Aturi’s aquí, si us plau. S-ann---är- ----. S_____ h___ t____ S-a-n- h-r- t-c-. ----------------- Stanna här, tack. 0
Esperi un moment, si us plau. Va--s-ä----ch v--t---tt-ö-o-bl-ck. V__ s____ o__ v____ e__ ö_________ V-r s-ä-l o-h v-n-a e-t ö-o-b-i-k- ---------------------------------- Var snäll och vänta ett ögonblick. 0
Ja torno de seguida. J-g -r--n--t -il-b-k-. J__ ä_ s____ t________ J-g ä- s-a-t t-l-b-k-. ---------------------- Jag är snart tillbaka. 0
Doni’m un rebut, si us plau. G- m-g e-t-----t-- -ack. G_ m__ e__ k______ t____ G- m-g e-t k-i-t-, t-c-. ------------------------ Ge mig ett kvitto, tack. 0
No tinc canvi. J---har in---sm-pe-g-r. J__ h__ i___ s_________ J-g h-r i-g- s-å-e-g-r- ----------------------- Jag har inga småpengar. 0
Va bé, guardi el canvi. D----- ---t s-- -ehåll vä---n. D__ ä_ j___ s__ b_____ v______ D-t ä- j-m- s-, b-h-l- v-x-l-. ------------------------------ Det är jämt så, behåll växeln. 0
Porti’m a aquesta adreça. K-r-mig-t----d---här -dr---en. K__ m__ t___ d__ h__ a________ K-r m-g t-l- d-n h-r a-r-s-e-. ------------------------------ Kör mig till den här adressen. 0
Porti’m a aquest hotel. Kö- mi- ---- --t---ot-ll. K__ m__ t___ m___ h______ K-r m-g t-l- m-t- h-t-l-. ------------------------- Kör mig till mitt hotell. 0
Porti’m a la platja. K-r-mig---ll----an---. K__ m__ t___ s________ K-r m-g t-l- s-r-n-e-. ---------------------- Kör mig till stranden. 0

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?