Manual de conversa

ca Al taxi   »   ru В такси

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [тридцать восемь]

38 [tridtsatʹ vosemʹ]

В такси

[V taksi]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В--о---е,----ал--с-а- т-кс-. В________ п__________ т_____ В-з-в-т-, п-ж-л-й-т-, т-к-и- ---------------------------- Вызовете, пожалуйста, такси. 0
Vyz-v--e,-p-----u--ta, ---s-. V________ p___________ t_____ V-z-v-t-, p-z-a-u-s-a- t-k-i- ----------------------------- Vyzovete, pozhaluysta, taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? Ск---------ет --о-ть--- вокза--? С______ б____ с_____ д_ в_______ С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- в-к-а-а- -------------------------------- Сколько будет стоить до вокзала? 0
Sk--ʹk--bud-t stoit--do -ok----? S______ b____ s_____ d_ v_______ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- v-k-a-a- -------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do vokzala?
Quant costa fins a l’aeroport? Сколько--у--т стоить д--а-р-порт-? С______ б____ с_____ д_ а_________ С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- а-р-п-р-а- ---------------------------------- Сколько будет стоить до аэропорта? 0
Sk---k--b-det----it- ----ero---ta? S______ b____ s_____ d_ a_________ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- a-r-p-r-a- ---------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do aeroporta?
Tot dret, si us plau. Пр-м----ожал-----. П_____ п__________ П-я-о- п-ж-л-й-т-. ------------------ Прямо, пожалуйста. 0
Pr--m---p------ys--. P______ p___________ P-y-m-, p-z-a-u-s-a- -------------------- Pryamo, pozhaluysta.
A la dreta, si us plau. Зд--- -- пр--о- -о-а-уйс--. З____ н_ п_____ п__________ З-е-ь н- п-а-о- п-ж-л-й-т-. --------------------------- Здесь на право, пожалуйста. 0
Zd--ʹ -- p--v-, ---h---y---. Z____ n_ p_____ p___________ Z-e-ʹ n- p-a-o- p-z-a-u-s-a- ---------------------------- Zdesʹ na pravo, pozhaluysta.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. В---н---ом --лу----ж--у----,---лев-. В__ н_ т__ у____ п__________ н______ В-т н- т-м у-л-, п-ж-л-й-т-, н-л-в-. ------------------------------------ Вот на том углу, пожалуйста, налево. 0
Vo--n--t-m u--u--po-h-luy-t-- -ale-o. V__ n_ t__ u____ p___________ n______ V-t n- t-m u-l-, p-z-a-u-s-a- n-l-v-. ------------------------------------- Vot na tom uglu, pozhaluysta, nalevo.
Tinc pressa. Я---р----сь. Я т_________ Я т-р-п-ю-ь- ------------ Я тороплюсь. 0
Y---or-p-yusʹ. Y_ t__________ Y- t-r-p-y-s-. -------------- Ya toroplyusʹ.
Tinc temps. У-меня -о-т--очно -ремен-. У м___ д_________ в_______ У м-н- д-с-а-о-н- в-е-е-и- -------------------------- У меня достаточно времени. 0
U -e-y- ---t-to--no vre-eni. U m____ d__________ v_______ U m-n-a d-s-a-o-h-o v-e-e-i- ---------------------------- U menya dostatochno vremeni.
Vagi més a poc a poc, si us plau. П-жалу-с--, вед-т- по-м---ен--е. П__________ в_____ п____________ П-ж-л-й-т-, в-д-т- п---е-л-н-е-. -------------------------------- Пожалуйста, ведите по-медленнее. 0
Po--alu---a---e-i------m-dle-ne--. P___________ v_____ p_____________ P-z-a-u-s-a- v-d-t- p---e-l-n-e-e- ---------------------------------- Pozhaluysta, vedite po-medlenneye.
Aturi’s aquí, si us plau. О---н----е-ь, п--а-уйс-а, з--сь. О____________ п__________ з_____ О-т-н-в-т-с-, п-ж-л-й-т-, з-е-ь- -------------------------------- Остановитесь, пожалуйста, здесь. 0
O-tanov--e-ʹ--poz-----s-a- zd-sʹ. O____________ p___________ z_____ O-t-n-v-t-s-, p-z-a-u-s-a- z-e-ʹ- --------------------------------- Ostanovitesʹ, pozhaluysta, zdesʹ.
Esperi un moment, si us plau. Пож-л---т-, по-о-д-те-чут--ч--ь. П__________ п________ ч_________ П-ж-л-й-т-, п-д-ж-и-е ч-т---у-ь- -------------------------------- Пожалуйста, подождите чуть-чуть. 0
Pozhalu--t-- --do--dit---hutʹ-----ʹ. P___________ p_________ c___________ P-z-a-u-s-a- p-d-z-d-t- c-u-ʹ-c-u-ʹ- ------------------------------------ Pozhaluysta, podozhdite chutʹ-chutʹ.
Ja torno de seguida. Я-с-оро-ве----ь. Я с____ в_______ Я с-о-о в-р-у-ь- ---------------- Я скоро вернусь. 0
Ya---o-- v--n---. Y_ s____ v_______ Y- s-o-o v-r-u-ʹ- ----------------- Ya skoro vernusʹ.
Doni’m un rebut, si us plau. В-пи--т- м-------а-у-с-а,--ч--. В_______ м___ п__________ с____ В-п-ш-т- м-е- п-ж-л-й-т-, с-ё-. ------------------------------- Выпишите мне, пожалуйста, счёт. 0
Vypis-i--------p---al---t-- s-h-t. V________ m___ p___________ s_____ V-p-s-i-e m-e- p-z-a-u-s-a- s-h-t- ---------------------------------- Vypishite mne, pozhaluysta, schët.
No tinc canvi. У---н------ме---и. У м___ н__ м______ У м-н- н-т м-л-ч-. ------------------ У меня нет мелочи. 0
U m-ny----- -el--h-. U m____ n__ m_______ U m-n-a n-t m-l-c-i- -------------------- U menya net melochi.
Va bé, guardi el canvi. Пр--ильн-- -д--- ос-а-ь-- -е--. П_________ с____ о_______ с____ П-а-и-ь-о- с-а-у о-т-в-т- с-б-. ------------------------------- Правильно, сдачу оставьте себе. 0
P-a-ilʹ----sda--u---tavʹ---s-b-. P_________ s_____ o_______ s____ P-a-i-ʹ-o- s-a-h- o-t-v-t- s-b-. -------------------------------- Pravilʹno, sdachu ostavʹte sebe.
Porti’m a aquesta adreça. Отв-з-т- -еня -- -т-му --р--у. О_______ м___ п_ э____ а______ О-в-з-т- м-н- п- э-о-у а-р-с-. ------------------------------ Отвезите меня по этому адресу. 0
Otvez----menya ---e---u adr-su. O_______ m____ p_ e____ a______ O-v-z-t- m-n-a p- e-o-u a-r-s-. ------------------------------- Otvezite menya po etomu adresu.
Porti’m a aquest hotel. О-в-зите--ен- к-м-е--г--тин-ц-. О_______ м___ к м___ г_________ О-в-з-т- м-н- к м-е- г-с-и-и-е- ------------------------------- Отвезите меня к моей гостинице. 0
O-ve-it--m--ya - -o-ey--os--nit-e. O_______ m____ k m____ g__________ O-v-z-t- m-n-a k m-y-y g-s-i-i-s-. ---------------------------------- Otvezite menya k moyey gostinitse.
Porti’m a la platja. О-в-з--- ме-я-на ---ж. О_______ м___ н_ п____ О-в-з-т- м-н- н- п-я-. ---------------------- Отвезите меня на пляж. 0
O----ite---nya -- --yazh. O_______ m____ n_ p______ O-v-z-t- m-n-a n- p-y-z-. ------------------------- Otvezite menya na plyazh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?