Manual de conversa

ca Al taxi   »   ky Таксиде

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [отуз сегиз]

38 [otuz segiz]

Таксиде

[Takside]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? С-р------т-кс---а-ы--ң--. С_______ т____ ч_________ С-р-н-ч- т-к-и ч-к-р-ң-з- ------------------------- Сураныч, такси чакырыңыз. 0
S-ra-ı-- tak-- çakı-ı-ı-. S_______ t____ ç_________ S-r-n-ç- t-k-i ç-k-r-ŋ-z- ------------------------- Suranıç, taksi çakırıŋız.
Quant costa fins a l’estació de tren? Ст-н--я-а че--- ка-ч- ту-а-? С________ ч____ к____ т_____ С-а-ц-я-а ч-й-н к-н-а т-р-т- ---------------------------- Станцияга чейин канча турат? 0
S-ant--yaga-ç-yin k-nç----r-t? S__________ ç____ k____ t_____ S-a-t-i-a-a ç-y-n k-n-a t-r-t- ------------------------------ Stantsiyaga çeyin kança turat?
Quant costa fins a l’aeroport? Аэропор-к--че-ин-к-нч- ту-а-? А_________ ч____ к____ т_____ А-р-п-р-к- ч-й-н к-н-а т-р-т- ----------------------------- Аэропортко чейин канча турат? 0
A-ro---tk- ç-y-- -ança-turat? A_________ ç____ k____ t_____ A-r-p-r-k- ç-y-n k-n-a t-r-t- ----------------------------- Aeroportko çeyin kança turat?
Tot dret, si us plau. С----ы---т---ай--ң-з. С_______ т__ а_______ С-р-н-ч- т-з а-д-ң-з- --------------------- Сураныч, түз айдаңыз. 0
Su----ç,-----a-da--z. S_______ t__ a_______ S-r-n-ç- t-z a-d-ŋ-z- --------------------- Suranıç, tüz aydaŋız.
A la dreta, si us plau. Б-- -ер-е оңг- -у-уңу----ур-ны-. Б__ ж____ о___ б_______ с_______ Б-л ж-р-е о-г- б-р-ң-з- с-р-н-ч- -------------------------------- Бул жерде оңго буруңуз, сураныч. 0
Bul----d--oŋ----u-u-uz,-----nı-. B__ j____ o___ b_______ s_______ B-l j-r-e o-g- b-r-ŋ-z- s-r-n-ç- -------------------------------- Bul jerde oŋgo buruŋuz, suranıç.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Су----ч---у--т---со--о--уру---. С_______ б______ с____ б_______ С-р-н-ч- б-р-т-н с-л-о б-р-ң-з- ------------------------------- Сураныч, бурчтан солго буруңуз. 0
S---n-ç,-b-rçta- ------b-r----. S_______ b______ s____ b_______ S-r-n-ç- b-r-t-n s-l-o b-r-ŋ-z- ------------------------------- Suranıç, burçtan solgo buruŋuz.
Tinc pressa. Ме----шы---атам. М__ ш____ ж_____ М-н ш-ш-п ж-т-м- ---------------- Мен шашып жатам. 0
Me- -aş-p--at-m. M__ ş____ j_____ M-n ş-ş-p j-t-m- ---------------- Men şaşıp jatam.
Tinc temps. М--ин-уба-т-- ба-. М____ у______ б___ М-н-н у-а-т-м б-р- ------------------ Менин убактым бар. 0
Me--n --aktım bar. M____ u______ b___ M-n-n u-a-t-m b-r- ------------------ Menin ubaktım bar.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Сураны-,-----раа- -йда---. С_______ ж_______ а_______ С-р-н-ч- ж-й-р-а- а-д-ң-з- -------------------------- Сураныч, жайыраак айдаңыз. 0
Su------ jayıra-- a--aŋ--. S_______ j_______ a_______ S-r-n-ç- j-y-r-a- a-d-ŋ-z- -------------------------- Suranıç, jayıraak aydaŋız.
Aturi’s aquí, si us plau. Сур---ч- уш-- -ерде т---оң--. С_______ у___ ж____ т________ С-р-н-ч- у-у- ж-р-е т-к-о-у-. ----------------------------- Сураныч, ушул жерде токтоңуз. 0
Sura-ıç,-uşul---rd----k---uz. S_______ u___ j____ t________ S-r-n-ç- u-u- j-r-e t-k-o-u-. ----------------------------- Suranıç, uşul jerde toktoŋuz.
Esperi un moment, si us plau. Су--ны-, би--а---ү-ө тур--у-. С_______ б__ а_ к___ т_______ С-р-н-ч- б-р а- к-т- т-р-ң-з- ----------------------------- Сураныч, бир аз күтө туруңуз. 0
Sur----- --r--z-kü-ö-tu-uŋ--. S_______ b__ a_ k___ t_______ S-r-n-ç- b-r a- k-t- t-r-ŋ-z- ----------------------------- Suranıç, bir az kütö turuŋuz.
Ja torno de seguida. М-н дар-о-кел--. М__ д____ к_____ М-н д-р-о к-л-м- ---------------- Мен дароо келем. 0
Men----o---el--. M__ d____ k_____ M-n d-r-o k-l-m- ---------------- Men daroo kelem.
Doni’m un rebut, si us plau. Маг--эс-п----туран- б-ри-из. М___ э_____________ б_______ М-г- э-е---а-т-р-н- б-р-ң-з- ---------------------------- Мага эсеп-фактураны бериңиз. 0
M--a -s----a---ra-- beriŋi-. M___ e_____________ b_______ M-g- e-e---a-t-r-n- b-r-ŋ-z- ---------------------------- Maga esep-fakturanı beriŋiz.
No tinc canvi. М-н---майда-ак-а жо-. М____ м____ а___ ж___ М-н-е м-й-а а-ч- ж-к- --------------------- Менде майда акча жок. 0
M-----may----k-a----. M____ m____ a___ j___ M-n-e m-y-a a-ç- j-k- --------------------- Mende mayda akça jok.
Va bé, guardi el canvi. К--ган-н ө-ү-ү-г- кал-ырыңы-. К_______ ө_______ к__________ К-л-а-ы- ө-ү-ү-г- к-л-ы-ы-ы-. ----------------------------- Калганын өзүңүзгө калтырыңыз. 0
Ka-ga-ı---zü--z-ö--a--ırı-ı-. K_______ ö_______ k__________ K-l-a-ı- ö-ü-ü-g- k-l-ı-ı-ı-. ----------------------------- Kalganın özüŋüzgö kaltırıŋız.
Porti’m a aquesta adreça. Ме-и---у---аре-к- алы----рың-з. М___ у___ д______ а___ б_______ М-н- у-у- д-р-к-е а-ы- б-р-ң-з- ------------------------------- Мени ушул дарекке алып барыңыз. 0
Me-i u-u- d-rekke al-p --r--ız. M___ u___ d______ a___ b_______ M-n- u-u- d-r-k-e a-ı- b-r-ŋ-z- ------------------------------- Meni uşul darekke alıp barıŋız.
Porti’m a aquest hotel. М--и----ман---ама а--п----ың-з. М___ м___________ а___ б_______ М-н- м-й-а-к-н-м- а-ы- б-р-ң-з- ------------------------------- Мени мейманканама алып барыңыз. 0
Meni ---m-n--nama-al-----rıŋı-. M___ m___________ a___ b_______ M-n- m-y-a-k-n-m- a-ı- b-r-ŋ-z- ------------------------------- Meni meymankanama alıp barıŋız.
Porti’m a la platja. Мен--ж-э-ке ал-- б-рың--. М___ ж_____ а___ б_______ М-н- ж-э-к- а-ы- б-р-ң-з- ------------------------- Мени жээкке алып барыңыз. 0
M--i -ee-ke-al-- bar---z. M___ j_____ a___ b_______ M-n- j-e-k- a-ı- b-r-ŋ-z- ------------------------- Meni jeekke alıp barıŋız.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?