Manual de conversa

ca Al taxi   »   uk У таксі

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [тридцять вісім]

38 [trydtsyatʹ visim]

У таксі

[U taksi]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В----ч--- --д---аск-,-т-к-і. В________ б__________ т_____ В-к-и-т-, б-д---а-к-, т-к-і- ---------------------------- Викличте, будь-ласка, таксі. 0
V---yc-----budʹ-la--a- -ak--. V_________ b__________ t_____ V-k-y-h-e- b-d---a-k-, t-k-i- ----------------------------- Vyklychte, budʹ-laska, taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? Ск--ь---к----є-до -------? С______ к_____ д_ в_______ С-і-ь-и к-ш-у- д- в-к-а-у- -------------------------- Скільки коштує до вокзалу? 0
S---ʹky-k-s--u-------okz--u? S______ k_______ d_ v_______ S-i-ʹ-y k-s-t-y- d- v-k-a-u- ---------------------------- Skilʹky koshtuye do vokzalu?
Quant costa fins a l’aeroport? С-і-ь-- к--т-є д--а-р-п-рт-? С______ к_____ д_ а_________ С-і-ь-и к-ш-у- д- а-р-п-р-у- ---------------------------- Скільки коштує до аеропорту? 0
Ski-ʹk--kosh--y- do ae-opo-tu? S______ k_______ d_ a_________ S-i-ʹ-y k-s-t-y- d- a-r-p-r-u- ------------------------------ Skilʹky koshtuye do aeroportu?
Tot dret, si us plau. Б-----а-к-, пря--. Б__________ п_____ Б-д---а-к-, п-я-о- ------------------ Будь-ласка, прямо. 0
B----la--a- pry---. B__________ p______ B-d---a-k-, p-y-m-. ------------------- Budʹ-laska, pryamo.
A la dreta, si us plau. Буд---а-------т пр----у-. Б__________ т__ п________ Б-д---а-к-, т-т п-а-о-у-. ------------------------- Будь-ласка, тут праворуч. 0
Budʹ--a-ka,-t-t-pra------. B__________ t__ p_________ B-d---a-k-, t-t p-a-o-u-h- -------------------------- Budʹ-laska, tut pravoruch.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Б--ь--а--а,-т-м н--р-з----в---ч. Б__________ т__ н_ р___ л_______ Б-д---а-к-, т-м н- р-з- л-в-р-ч- -------------------------------- Будь-ласка, там на розі ліворуч. 0
Budʹ---ska, tam na -----liv--u--. B__________ t__ n_ r___ l________ B-d---a-k-, t-m n- r-z- l-v-r-c-. --------------------------------- Budʹ-laska, tam na rozi livoruch.
Tinc pressa. Я --с--ш--. Я п________ Я п-с-і-а-. ----------- Я поспішаю. 0
YA--ospish-y-. Y_ p__________ Y- p-s-i-h-y-. -------------- YA pospishayu.
Tinc temps. Я м-ю-ч--. Я м__ ч___ Я м-ю ч-с- ---------- Я маю час. 0
Y--mayu--h-s. Y_ m___ c____ Y- m-y- c-a-. ------------- YA mayu chas.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Їдь-е,----ь-ла---- по---ь-і-е. Ї_____ б__________ п__________ Ї-ь-е- б-д---а-к-, п-в-л-н-ш-. ------------------------------ Їдьте, будь-ласка, повільніше. 0
I-d--e,---dʹ--as-a- -o-il-n--h-. Ï_____ b__________ p___________ I-d-t-, b-d---a-k-, p-v-l-n-s-e- -------------------------------- Ïdʹte, budʹ-laska, povilʹnishe.
Aturi’s aquí, si us plau. З--ині-ь-я --т,--у---ла--а. З_________ т___ б__________ З-п-н-т-с- т-т- б-д---а-к-. --------------------------- Зупиніться тут, будь-ласка. 0
Z--yn--ʹs----ut,--u-ʹ--as--. Z__________ t___ b__________ Z-p-n-t-s-a t-t- b-d---a-k-. ---------------------------- Zupynitʹsya tut, budʹ-laska.
Esperi un moment, si us plau. З-ч-кай---х---и-ку- будь-л---а. З________ х________ б__________ З-ч-к-й-е х-и-и-к-, б-д---а-к-. ------------------------------- Зачекайте хвилинку, будь-ласка. 0
Zac-eka-̆-e--hv-ly-k-- b-d--l----. Z_________ k_________ b__________ Z-c-e-a-̆-e k-v-l-n-u- b-d---a-k-. ---------------------------------- Zachekay̆te khvylynku, budʹ-laska.
Ja torno de seguida. Я-зар-- п-ве-н--я. Я з____ п_________ Я з-р-з п-в-р-у-я- ------------------ Я зараз повернуся. 0
Y---ar-z -overnu--a. Y_ z____ p__________ Y- z-r-z p-v-r-u-y-. -------------------- YA zaraz povernusya.
Doni’m un rebut, si us plau. Д--те-мені-------ласка,-че-. Д____ м____ б__________ ч___ Д-й-е м-н-, б-д---а-к-, ч-к- ---------------------------- Дайте мені, будь-ласка, чек. 0
D--̆-----ni, bu-ʹ------, -he-. D____ m____ b__________ c____ D-y-t- m-n-, b-d---a-k-, c-e-. ------------------------------ Day̆te meni, budʹ-laska, chek.
No tinc canvi. В -ене нем-є др-бни- ------. В м___ н____ д______ г______ В м-н- н-м-є д-і-н-х г-о-е-. ---------------------------- В мене немає дрібних грошей. 0
V-m------m-ye d--b-ykh-hr--h--̆. V m___ n_____ d_______ h_______ V m-n- n-m-y- d-i-n-k- h-o-h-y-. -------------------------------- V mene nemaye dribnykh hroshey̆.
Va bé, guardi el canvi. Д-с-а--ь----е-т------ва-. Д_________ р____ д__ в___ Д-с-а-н-о- р-ш-а д-я в-с- ------------------------- Достатньо, решта для вас. 0
Dos-a--ʹo--res-ta d-ya-va-. D_________ r_____ d___ v___ D-s-a-n-o- r-s-t- d-y- v-s- --------------------------- Dostatnʹo, reshta dlya vas.
Porti’m a aquesta adreça. В-д-е---ь-ме---з- ці-- -дре-ою. В________ м___ з_ ц___ а_______ В-д-е-і-ь м-н- з- ц-є- а-р-с-ю- ------------------------------- Відвезіть мене за цією адресою. 0
V---ezitʹ-m-n- -a--siy--u --reso-u. V________ m___ z_ t______ a________ V-d-e-i-ʹ m-n- z- t-i-e-u a-r-s-y-. ----------------------------------- Vidvezitʹ mene za tsiyeyu adresoyu.
Porti’m a aquest hotel. Від----ть-ме----о--о-- г---лю. В________ м___ д_ м___ г______ В-д-е-і-ь м-н- д- м-г- г-т-л-. ------------------------------ Відвезіть мене до мого готелю. 0
Vidvez----men- -- --h--h---l--. V________ m___ d_ m___ h_______ V-d-e-i-ʹ m-n- d- m-h- h-t-l-u- ------------------------------- Vidvezitʹ mene do moho hotelyu.
Porti’m a la platja. В----зі-- мен- -- ----. В________ м___ н_ п____ В-д-е-і-ь м-н- н- п-я-. ----------------------- Відвезіть мене на пляж. 0
Vi-vez--ʹ ---- na p---z-. V________ m___ n_ p______ V-d-e-i-ʹ m-n- n- p-y-z-. ------------------------- Vidvezitʹ mene na plyazh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?