Manual de conversa

ca Al taxi   »   he ‫במונית‬

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

‫38 [שלושים ושמונה]‬

38 [shloshim ushmoneh]

‫במונית‬

bamonit

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? ‫תז-ין-/----מ-נ-- בבקשה-‬ ‫_____ / נ_ מ____ ב______ ‫-ז-י- / נ- מ-נ-ת ב-ק-ה-‬ ------------------------- ‫תזמין / ני מונית בבקשה.‬ 0
t-zmi----zmi-- m--i--b--aqa---h. t_____________ m____ b__________ t-z-i-/-a-m-n- m-n-t b-v-q-s-a-. -------------------------------- tazmin/tazmini monit b'vaqashah.
Quant costa fins a l’estació de tren? ‫----עו---הנסי-ה לת--ת -ר-ב-?‬ ‫___ ע___ ה_____ ל____ ה______ ‫-מ- ע-ל- ה-ס-ע- ל-ח-ת ה-כ-ת-‬ ------------------------------ ‫כמה עולה הנסיעה לתחנת הרכבת?‬ 0
kama------ han-si'a- l-ta-an---h---ke--t? k____ o___ h________ l________ h_________ k-m-h o-a- h-n-s-'-h l-t-x-n-t h-r-k-v-t- ----------------------------------------- kamah olah hanesi'ah l'taxanat harakevet?
Quant costa fins a l’aeroport? ‫כ---עו-- -נ--ע- ---ה הת-ופה-‬ ‫___ ע___ ה_____ ל___ ה_______ ‫-מ- ע-ל- ה-ס-ע- ל-ד- ה-ע-פ-?- ------------------------------ ‫כמה עולה הנסיעה לשדה התעופה?‬ 0
kam-h-o--h h-ne--'-- l-sh------t--u---? k____ o___ h________ l______ h_________ k-m-h o-a- h-n-s-'-h l-s-d-h h-t-'-f-h- --------------------------------------- kamah olah hanesi'ah lishdeh hate'ufah?
Tot dret, si us plau. ‫-ש- --ק-ה-‬ ‫___ ב______ ‫-ש- ב-ק-ה-‬ ------------ ‫ישר בבקשה.‬ 0
y----r--'va-a--ah. y_____ b__________ y-s-a- b-v-q-s-a-. ------------------ yeshar b'vaqashah.
A la dreta, si us plau. ‫-א- ---נה -בקשה.‬ ‫___ י____ ב______ ‫-א- י-י-ה ב-ק-ה-‬ ------------------ ‫כאן ימינה בבקשה.‬ 0
k-'n yem-nah b-----s--h. k___ y______ b__________ k-'- y-m-n-h b-v-q-s-a-. ------------------------ ka'n yeminah b'vaqashah.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. ‫---נה--מ------ק-ה-‬ ‫_____ ש____ ב______ ‫-פ-נ- ש-א-ה ב-ק-ה-‬ -------------------- ‫בפינה שמאלה בבקשה.‬ 0
ba-in-h--smo'l-----v---s---. b______ s_______ b__________ b-p-n-h s-m-'-a- b-v-q-s-a-. ---------------------------- bapinah ssmo'lah b'vaqashah.
Tinc pressa. ‫א-- ---- ---.‬ ‫___ מ___ / ת__ ‫-נ- מ-ה- / ת-‬ --------------- ‫אני ממהר / ת.‬ 0
a-i-m-m---r/me---er--. a__ m_________________ a-i m-m-h-r-m-m-h-r-t- ---------------------- ani memaher/memaheret.
Tinc temps. ‫אני-לא -מהר-/-ת - ---לי-ז-ן-‬ ‫___ ל_ מ___ / ת / י_ ל_ ז____ ‫-נ- ל- מ-ה- / ת / י- ל- ז-ן-‬ ------------------------------ ‫אני לא ממהר / ת / יש לי זמן.‬ 0
an- lo -ema---/---ahe-et---s---i z-a-. a__ l_ m_____________________ l_ z____ a-i l- m-m-h-r-m-m-h-r-t-y-s- l- z-a-. -------------------------------------- ani lo memaher/memaheret/yesh li zman.
Vagi més a poc a poc, si us plau. ‫-- /-י -א---ו-ר ב-----‬ ‫__ / י ל__ י___ ב______ ‫-ע / י ל-ט י-ת- ב-ק-ה-‬ ------------------------ ‫סע / י לאט יותר בבקשה.‬ 0
sa-s---l-a---ote--b'v-q-s-a-. s_____ l___ y____ b__________ s-/-'- l-a- y-t-r b-v-q-s-a-. ----------------------------- sa/s'i l'at yoter b'vaqashah.
Aturi’s aquí, si us plau. ‫---- ----ר- כאן בב-שה-‬ ‫____ / ע___ כ__ ב______ ‫-צ-ר / ע-ר- כ-ן ב-ק-ה-‬ ------------------------ ‫עצור / עצרי כאן בבקשה.‬ 0
ats----t--i---'n b-vaq-s---. a__________ k___ b__________ a-s-r-i-s-i k-'- b-v-q-s-a-. ---------------------------- atsor/itsri ka'n b'vaqashah.
Esperi un moment, si us plau. ‫המ-ן-/ ה--י-- ----א-ד ---ש-.‬ ‫____ / ה_____ ר__ א__ ב______ ‫-מ-ן / ה-ת-נ- ר-ע א-ד ב-ק-ה-‬ ------------------------------ ‫המתן / המתיני רגע אחד בבקשה.‬ 0
h--t-n---mtin- -eg------ --vaqa--ah. h_____________ r___ e___ b__________ h-m-e-/-a-t-n- r-g- e-a- b-v-q-s-a-. ------------------------------------ hamten/hamtini rega exad b'vaqashah.
Ja torno de seguida. ‫--י מיי-----ר-- --‬ ‫___ מ___ ח___ / ת__ ‫-נ- מ-י- ח-ז- / ת-‬ -------------------- ‫אני מייד חוזר / ת.‬ 0
an---iad-xo------ze-et. a__ m___ x_____________ a-i m-a- x-z-r-x-z-r-t- ----------------------- ani miad xozer/xozeret.
Doni’m un rebut, si us plau. ‫קב-ה --קשה-‬ ‫____ ב______ ‫-ב-ה ב-ק-ה-‬ ------------- ‫קבלה בבקשה.‬ 0
q-bal-- b'v-q---a-. q______ b__________ q-b-l-h b-v-q-s-a-. ------------------- qabalah b'vaqashah.
No tinc canvi. ‫-ין-לי-עו--.‬ ‫___ ל_ ע_____ ‫-י- ל- ע-ד-.- -------------- ‫אין לי עודף.‬ 0
ey---- -def. e__ l_ o____ e-n l- o-e-. ------------ eyn li odef.
Va bé, guardi el canvi. ‫ז----דר,-ה-ו-ף-ש--‬ ‫__ ב____ ה____ ש___ ‫-ה ב-ד-, ה-ו-ף ש-ך- -------------------- ‫זה בסדר, העודף שלך‬ 0
z-h --sed--, ha--d-f -h-l--a z__ b_______ h______ s______ z-h b-s-d-r- h-'-d-f s-e-k-a ---------------------------- zeh b'seder, ha'odef shelkha
Porti’m a aquesta adreça. ‫קח-/ י-א--י----וב----א---ב-שה-‬ ‫__ / י א___ ל_____ ה___ ב______ ‫-ח / י א-ת- ל-ת-ב- ה-א- ב-ק-ה-‬ -------------------------------- ‫קח / י אותי לכתובת הזאת בבקשה.‬ 0
qax-q----ti -a-t-v-------'- ---a-a---h. q______ o__ l_______ h_____ b__________ q-x-q-i o-i l-k-o-e- h-z-'- b-v-q-s-a-. --------------------------------------- qax/qxi oti laktovet hazo't b'vaqashah.
Porti’m a aquest hotel. ‫-- /-י-או-י ל--ו- שלי בב---.‬ ‫__ / י א___ ל____ ש__ ב______ ‫-ח / י א-ת- ל-ל-ן ש-י ב-ק-ה-‬ ------------------------------ ‫קח / י אותי למלון שלי בבקשה.‬ 0
qa--qxi ot--la---o- --e------aq-s---. q______ o__ l______ s____ b__________ q-x-q-i o-i l-m-l-n s-e-i b-v-q-s-a-. ------------------------------------- qax/qxi oti lamalon sheli b'vaqashah.
Porti’m a la platja. ‫---/ י א--י-ל--ף--ים -בקשה.‬ ‫__ / י א___ ל___ ה__ ב______ ‫-ח / י א-ת- ל-ו- ה-ם ב-ק-ה-‬ ----------------------------- ‫קח / י אותי לחוף הים בבקשה.‬ 0
q-x/q-i --i-l'xo--ha-am-b---q-sha-. q______ o__ l____ h____ b__________ q-x-q-i o-i l-x-f h-y-m b-v-q-s-a-. ----------------------------------- qax/qxi oti l'xof hayam b'vaqashah.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?