Manual de conversa

ca Al taxi   »   fa ‫در تاکسی‬

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

‫38 [سی و هشت]‬

38 [see-o-hasht]

‫در تاکسی‬

[dar tâxi]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? ‫-طفا- -ک-ت-کسی -د- کن--.‬ ‫____ ی_ ت____ ص__ ک_____ ‫-ط-ا- ی- ت-ک-ی ص-ا ک-ی-.- -------------------------- ‫لطفاً یک تاکسی صدا کنید.‬ 0
lo---n---k tâxi ------oni-. l_____ y__ t___ s___ k_____ l-t-a- y-k t-x- s-d- k-n-d- --------------------------- lotfan yek tâxi sedâ konid.
Quant costa fins a l’estació de tren? ‫-ا--یس-گاه--طا- --ای-----ر-م----د؟‬ ‫__ ا______ ق___ ک____ چ___ م______ ‫-ا ا-س-گ-ه ق-ا- ک-ا-ه چ-د- م-‌-و-؟- ------------------------------------ ‫تا ایستگاه قطار کرایه چقدر می‌شود؟‬ 0
tâ----gâ----h-t-- --r--- ---gha------? t_ i______ g_____ k_____ c_______ a___ t- i-t-â-e g-a-â- k-r-y- c-e-h-d- a-t- -------------------------------------- tâ istgâhe ghatâr kerâye cheghadr ast?
Quant costa fins a l’aeroport? ‫---فر--گاه --ایه-چقدر---‌-و--‬ ‫__ ف______ ک____ چ___ م______ ‫-ا ف-و-گ-ه ک-ا-ه چ-د- م-‌-و-؟- ------------------------------- ‫تا فرودگاه کرایه چقدر می‌شود؟‬ 0
t- f-r---âh ker-y---he--adr ---? t_ f_______ k_____ c_______ a___ t- f-r-d-â- k-r-y- c-e-h-d- a-t- -------------------------------- tâ forudgâh kerâye cheghadr ast?
Tot dret, si us plau. ‫ل-ف-ً----ق-- ب--ید-‬ ‫____ م_____ ب______ ‫-ط-ا- م-ت-ی- ب-و-د-‬ --------------------- ‫لطفاً مستقیم بروید.‬ 0
lot-----o-t-g-i- b-r-vid. l_____ m________ b_______ l-t-a- m-s-a-h-m b-r-v-d- ------------------------- lotfan mostaghim beravid.
A la dreta, si us plau. ‫-ط--ً--ینج- سمت--ا---ب-یچ-د.‬ ‫____ ا____ س__ ر___ ب_______ ‫-ط-ا- ا-ن-ا س-ت ر-س- ب-ی-ی-.- ------------------------------ ‫لطفاً اینجا سمت راست بپیچید.‬ 0
lotfan -n-â sa--e r-s- be-avi-. l_____ i___ s____ r___ b_______ l-t-a- i-j- s-m-e r-s- b-r-v-d- ------------------------------- lotfan injâ samte râst beravid.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. ‫ل-فاً ---- -- نب------ -----ی-ید.‬ ‫____ آ___ س_ ن___ س__ چ_ ب_______ ‫-ط-ا- آ-ج- س- ن-ش- س-ت چ- ب-ی-ی-.- ----------------------------------- ‫لطفاً آنجا سر نبش، سمت چپ بپیچید.‬ 0
l-tfan --jâ--ar--na--h sam-e ---p--era---. l_____ â___ s___ n____ s____ c___ b_______ l-t-a- â-j- s-r- n-b-h s-m-e c-a- b-r-v-d- ------------------------------------------ lotfan ânjâ sare nabsh samte chap beravid.
Tinc pressa. ‫------ه -ارم.‬ ‫__ ع___ د_____ ‫-ن ع-ل- د-ر-.- --------------- ‫من عجله دارم.‬ 0
m-n -jal--d-r-m. m__ a____ d_____ m-n a-a-e d-r-m- ---------------- man ajale dâram.
Tinc temps. ‫-ن---ت ---م.‬ ‫__ و__ د_____ ‫-ن و-ت د-ر-.- -------------- ‫من وقت دارم.‬ 0
m---vag-t--â-am. m__ v____ d_____ m-n v-g-t d-r-m- ---------------- man vaght dâram.
Vagi més a poc a poc, si us plau. ‫ل--اً آه-ت---ر---ا-ی-.‬ ‫____ آ____ ت_ ب_______ ‫-ط-ا- آ-س-ه ت- ب-ا-ی-.- ------------------------ ‫لطفاً آهسته تر برانید.‬ 0
l----n â------ta---e--n--. l_____ â_________ b_______ l-t-a- â-e-t---a- b-r-n-d- -------------------------- lotfan âheste-tar berânid.
Aturi’s aquí, si us plau. ‫-ط--ً-ای--ا ت--ف کن---‬ ‫____ ا____ ت___ ک_____ ‫-ط-ا- ا-ن-ا ت-ق- ک-ی-.- ------------------------ ‫لطفاً اینجا توقف کنید.‬ 0
lo-f-n--njâ-t-vag-of--o-i-. l_____ i___ t_______ k_____ l-t-a- i-j- t-v-g-o- k-n-d- --------------------------- lotfan injâ tavaghof konid.
Esperi un moment, si us plau. ‫لط-ا--یک---ظه-صبر----د-‬ ‫____ ی_ ل___ ص__ ک_____ ‫-ط-ا- ی- ل-ظ- ص-ر ک-ی-.- ------------------------- ‫لطفاً یک لحظه صبر کنید.‬ 0
l-tfa--ye- -ah-e--a--------. l_____ y__ l____ s___ k_____ l-t-a- y-k l-h-e s-b- k-n-d- ---------------------------- lotfan yek lahze sabr konid.
Ja torno de seguida. ‫من ال-ن--ر-می------‬ ‫__ ا___ ب_ م_______ ‫-ن ا-ا- ب- م-‌-ر-م-‬ --------------------- ‫من الان بر می‌گردم.‬ 0
ma- ---â- ba- ----rd-m. m__ a____ b__ m________ m-n a---n b-r m-g-r-a-. ----------------------- man al-ân bar migardam.
Doni’m un rebut, si us plau. ‫ل--اً-ی- -بض-ر------ م--بدهید-‬ ‫____ ی_ ق__ ر___ ب_ م_ ب______ ‫-ط-ا- ی- ق-ض ر-ی- ب- م- ب-ه-د-‬ -------------------------------- ‫لطفاً یک قبض رسید به من بدهید.‬ 0
l-t-a- -ek gha-ze--e--d ---ma--b-d-h-d. l_____ y__ g_____ r____ b_ m__ b_______ l-t-a- y-k g-a-z- r-s-d b- m-n b-d-h-d- --------------------------------------- lotfan yek ghabze resid be man bedahid.
No tinc canvi. ‫-------خرد ن-ار--‬ ‫__ پ__ خ__ ن______ ‫-ن پ-ل خ-د ن-ا-م-‬ ------------------- ‫من پول خرد ندارم.‬ 0
ma---oo---------nadâ--m. m__ p____ k____ n_______ m-n p-o-e k-o-d n-d-r-m- ------------------------ man poole khord nadâram.
Va bé, guardi el canvi. ‫د-س- ا-ت،-ب-یه--و- برا--خ-دت-ن.‬ ‫____ ا___ ب___ پ__ ب___ خ_______ ‫-ر-ت ا-ت- ب-ی- پ-ل ب-ا- خ-د-ا-.- --------------------------------- ‫درست است، بقیه پول برای خودتان.‬ 0
d-r-st -st- baghi-e-y---o---ba---- khod-tân. d_____ a___ b_________ p___ b_____ k________ d-r-s- a-t- b-g-i-e-y- p-o- b-r-y- k-o-e-â-. -------------------------------------------- dorost ast, baghi-e-ye pool barâye khodetân.
Porti’m a aquesta adreça. ‫م---ب----ن-آ-رس-----د-‬ ‫___ ب_ ا__ آ___ ب______ ‫-ر- ب- ا-ن آ-ر- ب-ر-د-‬ ------------------------ ‫مرا به این آدرس ببرید.‬ 0
m-r--b---- -dres -----i-. m___ b_ i_ â____ b_______ m-r- b- i- â-r-s b-b-r-d- ------------------------- marâ be in âdres bebarid.
Porti’m a aquest hotel. ‫--ا به--تل---بر--.‬ ‫___ ب_ ه___ ب______ ‫-ر- ب- ه-ل- ب-ر-د-‬ -------------------- ‫مرا به هتلم ببرید.‬ 0
ma----e----el----e---id. m___ b_ h______ b_______ m-r- b- h-t-l-m b-b-r-d- ------------------------ marâ be hotelam bebarid.
Porti’m a la platja. ‫----(-ا-ماشی-) -- -ا-ل--ب-ی-.‬ ‫___ (__ م_____ ب_ س___ ب______ ‫-ر- (-ا م-ش-ن- ب- س-ح- ب-ر-د-‬ ------------------------------- ‫مرا (با ماشین) به ساحل ببرید.‬ 0
ma-- (b----s-i-)-be -â--l be-ar--. m___ (__ m______ b_ s____ b_______ m-r- (-â m-s-i-) b- s-h-l b-b-r-d- ---------------------------------- marâ (bâ mâshin) be sâhel bebarid.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?