Manual de conversa

ca Al taxi   »   no I drosjen

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [trettiåtte]

I drosjen

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Ka--d- -e-nligs- --st-ll-----d-o--e? K__ d_ v________ b_______ e_ d______ K-n d- v-n-l-g-t b-s-i-l- e- d-o-j-? ------------------------------------ Kan du vennligst bestille en drosje? 0
Quant costa fins a l’estació de tren? Hv--kost-------t-- -og-t--jo--n? H__ k_____ d__ t__ t____________ H-a k-s-e- d-t t-l t-g-t-s-o-e-? -------------------------------- Hva koster det til togstasjonen? 0
Quant costa fins a l’aeroport? H-a kos--r --- -il ---pl--se-? H__ k_____ d__ t__ f__________ H-a k-s-e- d-t t-l f-y-l-s-e-? ------------------------------ Hva koster det til flyplassen? 0
Tot dret, si us plau. Venn-igst k--r --t--f-am. V________ k___ r___ f____ V-n-l-g-t k-ø- r-t- f-a-. ------------------------- Vennligst kjør rett fram. 0
A la dreta, si us plau. Ven--ig-- kjø----- -ø--e h-r. V________ k___ t__ h____ h___ V-n-l-g-t k-ø- t-l h-y-e h-r- ----------------------------- Vennligst kjør til høyre her. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Vennli-s--kjør -----ens--e-der --- --ør---. V________ k___ t__ v______ d__ v__ h_______ V-n-l-g-t k-ø- t-l v-n-t-e d-r v-d h-ø-n-t- ------------------------------------------- Vennligst kjør til venstre der ved hjørnet. 0
Tinc pressa. J-g-h-- det------lt. J__ h__ d__ t_______ J-g h-r d-t t-a-e-t- -------------------- Jeg har det travelt. 0
Tinc temps. Jeg-ha- g-d-t--. J__ h__ g__ t___ J-g h-r g-d t-d- ---------------- Jeg har god tid. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. Ven---gs- --ør-l-t- ---t-re. V________ k___ l___ s_______ V-n-l-g-t k-ø- l-t- s-k-e-e- ---------------------------- Vennligst kjør litt saktere. 0
Aturi’s aquí, si us plau. Kan--------p- --r? K__ d_ s_____ h___ K-n d- s-o-p- h-r- ------------------ Kan du stoppe her? 0
Esperi un moment, si us plau. V-nn--gs- v--t-et -y----k-. V________ v___ e_ ø________ V-n-l-g-t v-n- e- ø-e-l-k-. --------------------------- Vennligst vent et øyeblikk. 0
Ja torno de seguida. Jeg--r-s-raks ---bake. J__ e_ s_____ t_______ J-g e- s-r-k- t-l-a-e- ---------------------- Jeg er straks tilbake. 0
Doni’m un rebut, si us plau. K-- jeg-få kvi-te-ing? K__ j__ f_ k__________ K-n j-g f- k-i-t-r-n-? ---------------------- Kan jeg få kvittering? 0
No tinc canvi. J-g-ha-----e-----p-n-er. J__ h__ i____ s_________ J-g h-r i-g-n s-å-e-g-r- ------------------------ Jeg har ingen småpenger. 0
Va bé, guardi el canvi. V---å--d---e-old re-t-n. V________ b_____ r______ V-r-å-o-, b-h-l- r-s-e-. ------------------------ Værsågod, behold resten. 0
Porti’m a aquesta adreça. Kj-r me---i--d--ne-ad---s--. K___ m__ t__ d____ a________ K-ø- m-g t-l d-n-e a-r-s-e-. ---------------------------- Kjør meg til denne adressen. 0
Porti’m a aquest hotel. Kj-- -----il ho--l-et. K___ m__ t__ h________ K-ø- m-g t-l h-t-l-e-. ---------------------- Kjør meg til hotellet. 0
Porti’m a la platja. Kjør m-g--il-----n--. K___ m__ t__ s_______ K-ø- m-g t-l s-r-n-a- --------------------- Kjør meg til stranda. 0

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?