Manual de conversa

ca Al taxi   »   bg В таксито

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [трийсет и осем]

38 [triyset i osem]

В таксито

[V taksito]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Мо-я--и----а-те такси. М____ и________ т_____ М-л-, и-в-к-й-е т-к-и- ---------------------- Моля, извикайте такси. 0
Mo-y-, izvi--yte t-ks-. M_____ i________ t_____ M-l-a- i-v-k-y-e t-k-i- ----------------------- Molya, izvikayte taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? Кол-о--т--ва-до га--т-? К____ с_____ д_ г______ К-л-о с-р-в- д- г-р-т-? ----------------------- Колко струва до гарата? 0
Kolko-s-ruva -- ga--ta? K____ s_____ d_ g______ K-l-o s-r-v- d- g-r-t-? ----------------------- Kolko struva do garata?
Quant costa fins a l’aeroport? Ко--- ---ува-д- л--ището? К____ с_____ д_ л________ К-л-о с-р-в- д- л-т-щ-т-? ------------------------- Колко струва до летището? 0
Ko-ko---ru-a-d---etish---t-? K____ s_____ d_ l___________ K-l-o s-r-v- d- l-t-s-c-e-o- ---------------------------- Kolko struva do letishcheto?
Tot dret, si us plau. Мо--, нап-ав-. М____ н_______ М-л-, н-п-а-о- -------------- Моля, направо. 0
Mo--a- naprav-. M_____ n_______ M-l-a- n-p-a-o- --------------- Molya, napravo.
A la dreta, si us plau. М--я, -у---а-я--о. М____ т__ н_______ М-л-, т-к н-д-с-о- ------------------ Моля, тук надясно. 0
M-ly-, -u- n--y-sno. M_____ t__ n________ M-l-a- t-k n-d-a-n-. -------------------- Molya, tuk nadyasno.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Моля- -----а -гъла н-----. М____ т__ н_ ъ____ н______ М-л-, т-м н- ъ-ъ-а н-л-в-. -------------------------- Моля, там на ъгъла наляво. 0
Mol--, -----a-yg-la na-yav-. M_____ t__ n_ y____ n_______ M-l-a- t-m n- y-y-a n-l-a-o- ---------------------------- Molya, tam na ygyla nalyavo.
Tinc pressa. Б--з-м. Б______ Б-р-а-. ------- Бързам. 0
Byr--m. B______ B-r-a-. ------- Byrzam.
Tinc temps. И----врем-. И___ в_____ И-а- в-е-е- ----------- Имам време. 0
Im-m vrem-. I___ v_____ I-a- v-e-e- ----------- Imam vreme.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Ка--й-е-п----вно,-м-ля. К______ п________ м____ К-р-й-е п---а-н-, м-л-. ----------------------- Карайте по-бавно, моля. 0
Kar-yte--o------,-mo--a. K______ p________ m_____ K-r-y-e p---a-n-, m-l-a- ------------------------ Karayte po-bavno, molya.
Aturi’s aquí, si us plau. С---те -у-, ---я. С_____ т___ м____ С-р-т- т-к- м-л-. ----------------- Спрете тук, моля. 0
Sp-et----k, m-lya. S_____ t___ m_____ S-r-t- t-k- m-l-a- ------------------ Sprete tuk, molya.
Esperi un moment, si us plau. И-ч--ай-е е--н -о----- м-ля. И________ е___ м______ м____ И-ч-к-й-е е-и- м-м-н-, м-л-. ---------------------------- Изчакайте един момент, моля. 0
I------y-e--ed-n--o-ent,-mol--. I_________ y____ m______ m_____ I-c-a-a-t- y-d-n m-m-n-, m-l-a- ------------------------------- Izchakayte yedin moment, molya.
Ja torno de seguida. Ве---га-----р----. В______ с_ в______ В-д-а-а с- в-ъ-а-. ------------------ Веднага се връщам. 0
Ve---ga s---r-sh----. V______ s_ v_________ V-d-a-a s- v-y-h-h-m- --------------------- Vednaga se vryshcham.
Doni’m un rebut, si us plau. М---, д-й-е-м--кв-----и-. М____ д____ м_ к_________ М-л-, д-й-е м- к-и-а-ц-я- ------------------------- Моля, дайте ми квитанция. 0
M-l--,-da--- -i---itan-s--a. M_____ d____ m_ k___________ M-l-a- d-y-e m- k-i-a-t-i-a- ---------------------------- Molya, dayte mi kvitantsiya.
No tinc canvi. Н--ам-д----- пар-. Н____ д_____ п____ Н-м-м д-е-н- п-р-. ------------------ Нямам дребни пари. 0
N--ma--dr-bni-p---. N_____ d_____ p____ N-a-a- d-e-n- p-r-. ------------------- Nyamam drebni pari.
Va bé, guardi el canvi. Т-ка е -о-ре--ре--от--- -- В--. Т___ е д_____ р______ е з_ В___ Т-к- е д-б-е- р-с-о-о е з- В-с- ------------------------------- Така е добре, рестото е за Вас. 0
T--a--- d----- re-tot- -e za-V-s. T___ y_ d_____ r______ y_ z_ V___ T-k- y- d-b-e- r-s-o-o y- z- V-s- --------------------------------- Taka ye dobre, restoto ye za Vas.
Porti’m a aquesta adreça. Зак---йт- ---на то-- ---е-. З________ м_ н_ т___ а_____ З-к-р-й-е м- н- т-з- а-р-с- --------------------------- Закарайте ме на този адрес. 0
Z-ka---t- -e----t-zi a-r-s. Z________ m_ n_ t___ a_____ Z-k-r-y-e m- n- t-z- a-r-s- --------------------------- Zakarayte me na tozi adres.
Porti’m a aquest hotel. Зак-рай-е -е до--о--хо-ел. З________ м_ д_ м__ х_____ З-к-р-й-е м- д- м-я х-т-л- -------------------------- Закарайте ме до моя хотел. 0
Za-a-a-te m------o-- k-o-e-. Z________ m_ d_ m___ k______ Z-k-r-y-e m- d- m-y- k-o-e-. ---------------------------- Zakarayte me do moya khotel.
Porti’m a la platja. За---айте--е -а--лажа. З________ м_ н_ п_____ З-к-р-й-е м- н- п-а-а- ---------------------- Закарайте ме на плажа. 0
Z-----y-e--e--- p--z--. Z________ m_ n_ p______ Z-k-r-y-e m- n- p-a-h-. ----------------------- Zakarayte me na plazha.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?