Manual de conversa

ca Al taxi   »   sr У таксију

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [тридесет и осам]

38 [trideset i osam]

У таксију

[U taksiju]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Мо-и-- В-----зов------к-и. М_____ В__ п_______ т_____ М-л-м- В-с п-з-в-т- т-к-и- -------------------------- Молимо Вас позовите такси. 0
M-l-m--V-s-pozov--e t--si. M_____ V__ p_______ t_____ M-l-m- V-s p-z-v-t- t-k-i- -------------------------- Molimo Vas pozovite taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? К-ли-о-----а ----еле----ке -тани--? К_____ к____ д_ ж_________ с_______ К-л-к- к-ш-а д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- ----------------------------------- Колико кошта до железничке станице? 0
Kol-k--k-š------ž---z-i-k- -t---c-? K_____ k____ d_ ž_________ s_______ K-l-k- k-š-a d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Koliko košta do železničke stanice?
Quant costa fins a l’aeroport? Кол-к--к--т--д- -еродро-а? К_____ к____ д_ а_________ К-л-к- к-ш-а д- а-р-д-о-а- -------------------------- Колико кошта до аеродрома? 0
Kol--o ---ta-----e-o-r---? K_____ k____ d_ a_________ K-l-k- k-š-a d- a-r-d-o-a- -------------------------- Koliko košta do aerodroma?
Tot dret, si us plau. Пр-во,-мо---. П_____ м_____ П-а-о- м-л-м- ------------- Право, молим. 0
Pr-v-,---l--. P_____ m_____ P-a-o- m-l-m- ------------- Pravo, molim.
A la dreta, si us plau. Ов-- -е-н-,-мо-и-. О___ д_____ м_____ О-д- д-с-о- м-л-м- ------------------ Овде десно, молим. 0
Ov----e-n-,-mol--. O___ d_____ m_____ O-d- d-s-o- m-l-m- ------------------ Ovde desno, molim.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Т-----а----- л--о,--о--м. Т___ н_ у___ л____ м_____ Т-м- н- у-л- л-в-, м-л-м- ------------------------- Тамо на углу лево, молим. 0
Ta-- -- u--u ----- -o--m. T___ n_ u___ l____ m_____ T-m- n- u-l- l-v-, m-l-m- ------------------------- Tamo na uglu levo, molim.
Tinc pressa. М-н- -- ----. М___ с_ ж____ М-н- с- ж-р-. ------------- Мени се жури. 0
Meni s- žu--. M___ s_ ž____ M-n- s- ž-r-. ------------- Meni se žuri.
Tinc temps. Ј- ---м ---м-н-. Ј_ и___ в_______ Ј- и-а- в-е-е-а- ---------------- Ја имам времена. 0
Ja-im-- ----ena. J_ i___ v_______ J- i-a- v-e-e-a- ---------------- Ja imam vremena.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Мол---В--- во-ит- --ори-е. М____ В___ в_____ с_______ М-л-м В-с- в-з-т- с-о-и-е- -------------------------- Молим Вас, возите спорије. 0
M-li--V-s---oz-te-s---i-e. M____ V___ v_____ s_______ M-l-m V-s- v-z-t- s-o-i-e- -------------------------- Molim Vas, vozite sporije.
Aturi’s aquí, si us plau. С----т- о--е, ---и-. С______ о____ м_____ С-а-и-е о-д-, м-л-м- -------------------- Станите овде, молим. 0
S-a---e--vde- -o---. S______ o____ m_____ S-a-i-e o-d-, m-l-m- -------------------- Stanite ovde, molim.
Esperi un moment, si us plau. Сач---јт- м-ме-ат- м-ли- -а-. С________ м_______ м____ В___ С-ч-к-ј-е м-м-н-т- м-л-м В-с- ----------------------------- Сачекајте моменат, молим Вас. 0
S--e-ajt- -o----t,-m--im Va-. S________ m_______ m____ V___ S-č-k-j-e m-m-n-t- m-l-m V-s- ----------------------------- Sačekajte momenat, molim Vas.
Ja torno de seguida. Од-ах--е в-а-а-. О____ с_ в______ О-м-х с- в-а-а-. ---------------- Одмах се враћам. 0
O--a---e vraća-. O____ s_ v______ O-m-h s- v-a-́-m- ----------------- Odmah se vraćam.
Doni’m un rebut, si us plau. Дајте -----чу- ---им. Д____ м_ р____ м_____ Д-ј-е м- р-ч-н м-л-м- --------------------- Дајте ми рачун молим. 0
D--t- m- r-----mo---. D____ m_ r____ m_____ D-j-e m- r-č-n m-l-m- --------------------- Dajte mi račun molim.
No tinc canvi. Нема----т-о. Н____ с_____ Н-м-м с-т-о- ------------ Немам ситно. 0
N-m-m--i---. N____ s_____ N-m-m s-t-o- ------------ Nemam sitno.
Va bé, guardi el canvi. У -еду--е- -с-ата--ј- ------. У р___ ј__ о______ ј_ з_ В___ У р-д- ј-, о-т-т-к ј- з- В-с- ----------------------------- У реду је, остатак је за Вас. 0
U-r-du-j-- o-ta-ak-j- -a --s. U r___ j__ o______ j_ z_ V___ U r-d- j-, o-t-t-k j- z- V-s- ----------------------------- U redu je, ostatak je za Vas.
Porti’m a aquesta adreça. О---з-те ме-д- ове-а---се. О_______ м_ д_ о__ а______ О-в-з-т- м- д- о-е а-р-с-. -------------------------- Одвезите ме до ове адресе. 0
O-v-z-t--me d---v----r-s-. O_______ m_ d_ o__ a______ O-v-z-t- m- d- o-e a-r-s-. -------------------------- Odvezite me do ove adrese.
Porti’m a aquest hotel. О-в-зи-е ----- м---х-т--а. О_______ м_ д_ м__ х______ О-в-з-т- м- д- м-г х-т-л-. -------------------------- Одвезите ме до мог хотела. 0
O-vezi-- ---d---o- -o--l-. O_______ m_ d_ m__ h______ O-v-z-t- m- d- m-g h-t-l-. -------------------------- Odvezite me do mog hotela.
Porti’m a la platja. О-ве-и-е м- до-п--ж-. О_______ м_ д_ п_____ О-в-з-т- м- д- п-а-е- --------------------- Одвезите ме до плаже. 0
Od---i-- -- do pl--e. O_______ m_ d_ p_____ O-v-z-t- m- d- p-a-e- --------------------- Odvezite me do plaže.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?