Manual de conversa

ca Al taxi   »   ro În taxi

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [treizeci şi opt]

În taxi

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Ch-m-ţi--ă -og-u--t--i. C______ v_ r__ u_ t____ C-e-a-i v- r-g u- t-x-. ----------------------- Chemaţi vă rog un taxi. 0
Quant costa fins a l’estació de tren? C-t -os-ă-până la-g--ă? C__ c____ p___ l_ g____ C-t c-s-ă p-n- l- g-r-? ----------------------- Cât costă până la gară? 0
Quant costa fins a l’aeroport? C-t c-st- --nă la--ero-o-t? C__ c____ p___ l_ a________ C-t c-s-ă p-n- l- a-r-p-r-? --------------------------- Cât costă până la aeroport? 0
Tot dret, si us plau. V--ro---r-pt-înaint-. V_ r__ d____ î_______ V- r-g d-e-t î-a-n-e- --------------------- Vă rog drept înainte. 0
A la dreta, si us plau. V- -o- a--i -a d-ea--a. V_ r__ a___ l_ d_______ V- r-g a-c- l- d-e-p-a- ----------------------- Vă rog aici la dreapta. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. V- -og --o---l-----ţ-l- -t----. V_ r__ a____ l_ c___ l_ s______ V- r-g a-o-o l- c-l- l- s-â-g-. ------------------------------- Vă rog acolo la colţ la stânga. 0
Tinc pressa. M--------c. M_ g_______ M- g-ă-e-c- ----------- Mă grăbesc. 0
Tinc temps. A- t-m-. A_ t____ A- t-m-. -------- Am timp. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. V----- să---n---eţ---ai--n--t. V_ r__ s_ c________ m__ î_____ V- r-g s- c-n-u-e-i m-i î-c-t- ------------------------------ Vă rog să conduceţi mai încet. 0
Aturi’s aquí, si us plau. V- --g să op--ţ--ai-i. V_ r__ s_ o_____ a____ V- r-g s- o-r-ţ- a-c-. ---------------------- Vă rog să opriţi aici. 0
Esperi un moment, si us plau. Aşte-t--i-u--m--ent--ă-rog. A________ u_ m_____ v_ r___ A-t-p-a-i u- m-m-n- v- r-g- --------------------------- Aşteptaţi un moment vă rog. 0
Ja torno de seguida. M--în-orc imed-a-. M_ î_____ i_______ M- î-t-r- i-e-i-t- ------------------ Mă întorc imediat. 0
Doni’m un rebut, si us plau. Vă-ro- s------aţi-o----tan-ă. V_ r__ s____ d___ o c________ V- r-g s---i d-ţ- o c-i-a-ţ-. ----------------------------- Vă rog să-mi daţi o chitanţă. 0
No tinc canvi. N--a---ani mărun--. N_ a_ b___ m_______ N- a- b-n- m-r-n-i- ------------------- Nu am bani mărunţi. 0
Va bé, guardi el canvi. Est- ---e aş-----s-u- es-- pen--- -umn---oa-tră. E___ b___ a___ r_____ e___ p_____ d_____________ E-t- b-n- a-a- r-s-u- e-t- p-n-r- d-m-e-v-a-t-ă- ------------------------------------------------ Este bine aşa, restul este pentru dumneavoastră. 0
Porti’m a aquesta adreça. Duc--i--ă--a -c----ă ad-es-. D________ l_ a______ a______ D-c-ţ---ă l- a-e-s-ă a-r-s-. ---------------------------- Duceţi-mă la această adresă. 0
Porti’m a aquest hotel. D-ceţ--mă la ho---------. D________ l_ h______ m___ D-c-ţ---ă l- h-t-l-l m-u- ------------------------- Duceţi-mă la hotelul meu. 0
Porti’m a la platja. Du-eţ--m--l- şt-an-. D________ l_ ş______ D-c-ţ---ă l- ş-r-n-. -------------------- Duceţi-mă la ştrand. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?