Manual de conversa

ca Al taxi   »   ka ტაქსში

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [ოცდათვრამეტი]

38 [otsdatvramet\'i]

ტაქსში

[t'aksshi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? გ---იძ-ხეთ ტ-ქ-- თ- შეიძე----. გ_________ ტ____ თ_ შ_________ გ-მ-ი-ა-ე- ტ-ქ-ი თ- შ-ი-ე-ე-ა- ------------------------------ გამოიძახეთ ტაქსი თუ შეიძელება. 0
ga---dz----- t-aks- -u ---i--e---a. g___________ t_____ t_ s___________ g-m-i-z-k-e- t-a-s- t- s-e-d-e-e-a- ----------------------------------- gamoidzakhet t'aksi tu sheidzeleba.
Quant costa fins a l’estació de tren? რ- ღი----ადგ--ა--------ლ-? რ_ ღ___ ს_________ მ______ რ- ღ-რ- ს-დ-უ-ა-დ- მ-ს-ლ-? -------------------------- რა ღირს სადგურამდე მისვლა? 0
r- gh-r- sa-g-ram-e -is--a? r_ g____ s_________ m______ r- g-i-s s-d-u-a-d- m-s-l-? --------------------------- ra ghirs sadguramde misvla?
Quant costa fins a l’aeroport? რ- --რს--ერ--ორტ-მ---მ--ვ--? რ_ ღ___ ა___________ მ______ რ- ღ-რ- ა-რ-პ-რ-ა-დ- მ-ს-ლ-? ---------------------------- რა ღირს აეროპორტამდე მისვლა? 0
ra g--rs-aer----r----de-misvl-? r_ g____ a_____________ m______ r- g-i-s a-r-p-o-t-a-d- m-s-l-? ------------------------------- ra ghirs aerop'ort'amde misvla?
Tot dret, si us plau. თ------ლე-ა-–--ი-დ-პ--. თ_ შ_______ – პ________ თ- შ-ი-ლ-ბ- – პ-რ-ა-ი-. ----------------------- თუ შეიძლება – პირდაპირ. 0
t--she-dzle-a –--'i--a-'--. t_ s_________ – p__________ t- s-e-d-l-b- – p-i-d-p-i-. --------------------------- tu sheidzleba – p'irdap'ir.
A la dreta, si us plau. თ--შე-ძლ--ა--აქ----ჯ-ნივ. თ_ შ________ ა_ მ________ თ- შ-ი-ლ-ბ-, ა- მ-რ-ვ-ი-. ------------------------- თუ შეიძლება, აქ მარჯვნივ. 0
t- -he--z---a---k ma---niv. t_ s__________ a_ m________ t- s-e-d-l-b-, a- m-r-v-i-. --------------------------- tu sheidzleba, ak marjvniv.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. თ--შ-ი--ება, ი- ----ეში---რ-ხ-ივ. თ_ შ________ ი_ კ______ მ________ თ- შ-ი-ლ-ბ-, ი- კ-თ-ე-ი მ-რ-ხ-ი-. --------------------------------- თუ შეიძლება, იქ კუთხეში მარცხნივ. 0
tu-s-ei--leb-- i- -'-------- martskhni-. t_ s__________ i_ k_________ m__________ t- s-e-d-l-b-, i- k-u-k-e-h- m-r-s-h-i-. ---------------------------------------- tu sheidzleba, ik k'utkheshi martskhniv.
Tinc pressa. მ--ქ-რ--ა. მ_________ მ-ჩ-ა-ე-ა- ---------- მეჩქარება. 0
me-h---eb-. m__________ m-c-k-r-b-. ----------- mechkareba.
Tinc temps. დრო მაქ--. დ__ მ_____ დ-ო მ-ქ-ს- ---------- დრო მაქვს. 0
d---m---s. d__ m_____ d-o m-k-s- ---------- dro makvs.
Vagi més a poc a poc, si us plau. თ--შ--ძლ-----უფრო---ლა--არე-! თ_ შ________ უ___ ნ___ ი_____ თ- შ-ი-ლ-ბ-, უ-რ- ნ-ლ- ი-რ-თ- ----------------------------- თუ შეიძლება, უფრო ნელა იარეთ! 0
t- s------eb---upro nel- iar--! t_ s__________ u___ n___ i_____ t- s-e-d-l-b-, u-r- n-l- i-r-t- ------------------------------- tu sheidzleba, upro nela iaret!
Aturi’s aquí, si us plau. ა- გ-----ით- თუ-შ----ებ-. ა_ გ________ თ_ შ________ ა- გ-ჩ-რ-ი-, თ- შ-ი-ლ-ბ-. ------------------------- აქ გაჩერდით, თუ შეიძლება. 0
ak --ch--d-t, tu---ei------. a_ g_________ t_ s__________ a- g-c-e-d-t- t- s-e-d-l-b-. ---------------------------- ak gacherdit, tu sheidzleba.
Esperi un moment, si us plau. დ-მ-ლოდე--ერ-ი --თი---- -ე-ძლე--. დ________ ე___ წ____ თ_ შ________ დ-მ-ლ-დ-თ ე-თ- წ-თ-, თ- შ-ი-ლ-ბ-. --------------------------------- დამელოდეთ ერთი წუთი, თუ შეიძლება. 0
d-----d---erti---'u-i--t- -he-dz-eba. d________ e___ t______ t_ s__________ d-m-l-d-t e-t- t-'-t-, t- s-e-d-l-b-. ------------------------------------- damelodet erti ts'uti, tu sheidzleba.
Ja torno de seguida. მ-ლე დ-ვბ-უ----ი. მ___ დ___________ მ-ლ- დ-ვ-რ-ნ-ე-ი- ----------------- მალე დავბრუნდები. 0
m--e -a--ru-d--i. m___ d___________ m-l- d-v-r-n-e-i- ----------------- male davbrundebi.
Doni’m un rebut, si us plau. თ- შ--ძლ--- ქ---არი -ო--ც--. თ_ შ_______ ქ______ მ_______ თ- შ-ი-ლ-ბ- ქ-ი-ა-ი მ-მ-ც-თ- ---------------------------- თუ შეიძლება ქვითარი მომეცით. 0
t- sheidzle-a-kvi--r---o--t-it. t_ s_________ k______ m________ t- s-e-d-l-b- k-i-a-i m-m-t-i-. ------------------------------- tu sheidzleba kvitari mometsit.
No tinc canvi. მ- ა--მა--ს--უ-დ- ფ-ლი. მ_ ა_ მ____ ხ____ ფ____ მ- ა- მ-ქ-ს ხ-რ-ა ფ-ლ-. ----------------------- მე არ მაქვს ხურდა ფული. 0
m--a- makvs -h--da p--i. m_ a_ m____ k_____ p____ m- a- m-k-s k-u-d- p-l-. ------------------------ me ar makvs khurda puli.
Va bé, guardi el canvi. მ---ო----ხ-რდ--დაიტოვ-თ! მ_______ ხ____ დ________ მ-დ-ო-ა- ხ-რ-ა დ-ი-ო-ე-! ------------------------ მადლობა, ხურდა დაიტოვეთ! 0
m-d---a,-kh-rd--da-----et! m_______ k_____ d_________ m-d-o-a- k-u-d- d-i-'-v-t- -------------------------- madloba, khurda dait'ovet!
Porti’m a aquesta adreça. ა- მი--მა-თ-ე-წ--ი---ნე-. ა_ მ_________ წ__________ ა- მ-ს-მ-რ-ზ- წ-მ-ყ-ა-ე-. ------------------------- ამ მისამართზე წამიყვანეთ. 0
a--m--amar-ze----a-i----e-. a_ m_________ t____________ a- m-s-m-r-z- t-'-m-q-a-e-. --------------------------- am misamartze ts'amiqvanet.
Porti’m a aquest hotel. წა--ყვ--ე---ე----ა-ტ-მ----. წ_________ ჩ___ ს__________ წ-მ-ყ-ა-ე- ჩ-მ- ს-ს-უ-რ-შ-. --------------------------- წამიყვანეთ ჩემს სასტუმროში. 0
ts-am-q-ane--c-e---s-s--umros--. t___________ c____ s____________ t-'-m-q-a-e- c-e-s s-s-'-m-o-h-. -------------------------------- ts'amiqvanet chems sast'umroshi.
Porti’m a la platja. წ-მიყვ-ნ----ლ-ჟ--. წ_________ პ______ წ-მ-ყ-ა-ე- პ-ა-ზ-. ------------------ წამიყვანეთ პლაჟზე. 0
t-'--iqva----p'lazh--. t___________ p________ t-'-m-q-a-e- p-l-z-z-. ---------------------- ts'amiqvanet p'lazhze.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?