Manual de conversa

ca Al taxi   »   eo En la taksio

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [tridek ok]

En la taksio

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? B---o-- v-ki-taksi-n. B______ v___ t_______ B-n-o-u v-k- t-k-i-n- --------------------- Bonvolu voki taksion. 0
Quant costa fins a l’estació de tren? Kiom ko-t-- ĝi- l- --a---o--? K___ k_____ ĝ__ l_ s_________ K-o- k-s-a- ĝ-s l- s-a-i-o-o- ----------------------------- Kiom kostas ĝis la stacidomo? 0
Quant costa fins a l’aeroport? K----k--t------ la--lug---en-? K___ k_____ ĝ__ l_ f__________ K-o- k-s-a- ĝ-s l- f-u-h-v-n-? ------------------------------ Kiom kostas ĝis la flughaveno? 0
Tot dret, si us plau. Re-----nt--en---i -etas. R____ a_______ m_ p_____ R-k-e a-t-ŭ-n- m- p-t-s- ------------------------ Rekte antaŭen, mi petas. 0
A la dreta, si us plau. Ĉ--t-e -ek---e-,-mi-p-tas. Ĉ_____ d________ m_ p_____ Ĉ---i- d-k-t-e-, m- p-t-s- -------------------------- Ĉi-tie dekstren, mi petas. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Tie--e-n-ule--a-de-s-re-, -i-p-t-s. T__ ĉ_______ m___________ m_ p_____ T-e ĉ-a-g-l- m-l-e-s-r-n- m- p-t-s- ----------------------------------- Tie ĉeangule maldekstren, mi petas. 0
Tinc pressa. M--u---ĝa-. M_ u_______ M- u-ĝ-ĝ-s- ----------- Mi urĝiĝas. 0
Tinc temps. Mi ha----te---n. M_ h____ t______ M- h-v-s t-m-o-. ---------------- Mi havas tempon. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. B-nvo-------r- p-- ma--a----. B______ v_____ p__ m_________ B-n-o-u v-t-r- p-i m-l-a-i-e- ----------------------------- Bonvolu veturi pli malrapide. 0
Aturi’s aquí, si us plau. Bo----- -alt--ĉ--ti-. B______ h____ ĉ______ B-n-o-u h-l-i ĉ---i-. --------------------- Bonvolu halti ĉi-tie. 0
Esperi un moment, si us plau. B-----u a-en-- m---nt--. B______ a_____ m________ B-n-o-u a-e-d- m-m-n-o-. ------------------------ Bonvolu atendi momenton. 0
Ja torno de seguida. Mi-tuj r------. M_ t__ r_______ M- t-j r-v-n-s- --------------- Mi tuj revenos. 0
Doni’m un rebut, si us plau. B--vo-- -oni -- -i -vit-nco-. B______ d___ a_ m_ k_________ B-n-o-u d-n- a- m- k-i-a-c-n- ----------------------------- Bonvolu doni al mi kvitancon. 0
No tinc canvi. M- ne-h---- -a-ĝ-o---. M_ n_ h____ ŝ_________ M- n- h-v-s ŝ-n-m-n-n- ---------------------- Mi ne havas ŝanĝmonon. 0
Va bé, guardi el canvi. En -rdo---on-e-v- -a --nĝm---n. E_ o____ k_______ l_ ŝ_________ E- o-d-, k-n-e-v- l- ŝ-n-m-n-n- ------------------------------- En ordo, konservu la ŝanĝmonon. 0
Porti’m a aquesta adreça. V-t-r--u m-n a- ĉi--i- adres-. V_______ m__ a_ ĉ_____ a______ V-t-r-g- m-n a- ĉ---i- a-r-s-. ------------------------------ Veturigu min al ĉi-tiu adreso. 0
Porti’m a aquest hotel. V-tu--gu-m-n-a- -ia ho-elo. V_______ m__ a_ m__ h______ V-t-r-g- m-n a- m-a h-t-l-. --------------------------- Veturigu min al mia hotelo. 0
Porti’m a la platja. Ve-u-igu mi--al--a--la-o. V_______ m__ a_ l_ p_____ V-t-r-g- m-n a- l- p-a-o- ------------------------- Veturigu min al la plaĝo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?