Manual de conversa

ca Al cinema   »   hr U kinu

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [četrdeset i pet]

U kinu

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Volem anar al cinema. Želim- - -ino. Ž_____ u k____ Ž-l-m- u k-n-. -------------- Želimo u kino. 0
Avui fan una bona pel•lícula. Da--s ig-a dob-r----m. D____ i___ d____ f____ D-n-s i-r- d-b-r f-l-. ---------------------- Danas igra dobar film. 0
La pel•lícula és completament nova. Fi-m-j-------m n-v. F___ j_ s_____ n___ F-l- j- s-s-i- n-v- ------------------- Film je sasvim nov. 0
On és la taquilla? G--- j- bla-a-na? G___ j_ b________ G-j- j- b-a-a-n-? ----------------- Gdje je blagajna? 0
Encara hi ha entrades disponibles? Ima--- --š--lob---i- m--sta? I__ l_ j__ s________ m______ I-a l- j-š s-o-o-n-h m-e-t-? ---------------------------- Ima li još slobodnih mjesta? 0
Quant val l’entrada? K--iko ko------u---n-cе? K_____ k______ u________ K-l-k- k-š-a-u u-a-n-c-? ------------------------ Koliko koštaju ulaznicе? 0
Quan comença la sessió? K-da p-č-nje --eds-a--? K___ p______ p_________ K-d- p-č-n-e p-e-s-a-a- ----------------------- Kada počinje predstava? 0
Quant dura la pel•lícula? K-l-ko -ra-e --l-? K_____ t____ f____ K-l-k- t-a-e f-l-? ------------------ Koliko traje film? 0
Es poden reservar entrades? Mo-- -i -- --z-rvi-a-i k--te? M___ l_ s_ r__________ k_____ M-g- l- s- r-z-r-i-a-i k-r-e- ----------------------------- Mogu li se rezervirati karte? 0
Vull seure a la part de darrere. Ht---/-h-j-la bih -je-----otrag-. H___ / h_____ b__ s______ o______ H-i- / h-j-l- b-h s-e-i-i o-r-g-. --------------------------------- Htio / htjela bih sjediti otraga. 0
Vull seure a la part davantera. H-io----tj--a-bi---j-d-t--n-p-i--d. H___ / h_____ b__ s______ n________ H-i- / h-j-l- b-h s-e-i-i n-p-i-e-. ----------------------------------- Htio / htjela bih sjediti naprijed. 0
Vull seure al mig. H-io-- -t---a b-- --e---i u s-e-in-. H___ / h_____ b__ s______ u s_______ H-i- / h-j-l- b-h s-e-i-i u s-e-i-i- ------------------------------------ Htio / htjela bih sjediti u sredini. 0
La pel•lícula era de suspens. F-l- -e-b---na---. F___ j_ b__ n_____ F-l- j- b-o n-p-t- ------------------ Film je bio napet. 0
La pel•lícula no era avorrida. F-lm nije-bi---o--d-n. F___ n___ b__ d_______ F-l- n-j- b-o d-s-d-n- ---------------------- Film nije bio dosadan. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. A-- kn---- ---bil- bol-- od fi-ma. A__ k_____ j_ b___ b____ o_ f_____ A-i k-j-g- j- b-l- b-l-a o- f-l-a- ---------------------------------- Ali knjiga je bila bolja od filma. 0
Com era la música? K-kva je--ila g-a-ba? K____ j_ b___ g______ K-k-a j- b-l- g-a-b-? --------------------- Kakva je bila glazba? 0
Com eren els actors? Kakvi-----ili -lum--? K____ s_ b___ g______ K-k-i s- b-l- g-u-c-? --------------------- Kakvi su bili glumci? 0
Hi havia subtítols en anglès? Je l- ---o -it-ove-n--e--l---o--j-zi-u? J_ l_ i___ t______ n_ e________ j______ J- l- i-a- t-t-o-e n- e-g-e-k-m j-z-k-? --------------------------------------- Je li imao titlove na engleskom jeziku? 0

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!