Manual de conversa

ca Fer compres   »   hr Sređivanje potrepština

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [pedeset i jedan]

Sređivanje potrepština

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Hoć--------žn-c-. H___ u k_________ H-ć- u k-j-ž-i-u- ----------------- Hoću u knjižnicu. 0
Vull anar a la llibreria. Hoć--- kn-iž-r-. H___ u k________ H-ć- u k-j-ž-r-. ---------------- Hoću u knjižaru. 0
Vull anar al quiosc. H--- d- ---sk-. H___ d_ k______ H-ć- d- k-o-k-. --------------- Hoću do kioska. 0
Vull manllevar un llibre. H--- --s---ti-k--i-u. H___ p_______ k______ H-ć- p-s-d-t- k-j-g-. --------------------- Hoću posuditi knjigu. 0
Vull comprar un llibre. H------piti k---gu. H___ k_____ k______ H-ć- k-p-t- k-j-g-. ------------------- Hoću kupiti knjigu. 0
Vull comprar un diari. H--u--u--ti-n-vi--. H___ k_____ n______ H-ć- k-p-t- n-v-n-. ------------------- Hoću kupiti novine. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ho-- u kn--žn------ ---u-im -nj-gu. H___ u k________ d_ p______ k______ H-ć- u k-j-ž-i-u d- p-s-d-m k-j-g-. ----------------------------------- Hoću u knjižnicu da posudim knjigu. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. H--u u---již----d--k-p----n--g-. H___ u k_______ d_ k____ k______ H-ć- u k-j-ž-r- d- k-p-m k-j-g-. -------------------------------- Hoću u knjižaru da kupim knjigu. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. H-ć--ići -----osk- -a-ku-im-nov---. H___ i__ d_ k_____ d_ k____ n______ H-ć- i-i d- k-o-k- d- k-p-m n-v-n-. ----------------------------------- Hoću ići do kioska da kupim novine. 0
Vull anar a ca l’òptic. Hoću-kod--p-i-a--. H___ k__ o________ H-ć- k-d o-t-č-r-. ------------------ Hoću kod optičara. 0
Vull anar al supermercat. Hoć- - -u-erma--et. H___ u s___________ H-ć- u s-p-r-a-k-t- ------------------- Hoću u supermarket. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. H--u---d-pek--a. H___ k__ p______ H-ć- k-d p-k-r-. ---------------- Hoću kod pekara. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Hoću -up--- nao--l-. H___ k_____ n_______ H-ć- k-p-t- n-o-a-e- -------------------- Hoću kupiti naočale. 0
Vull comprar fruites i verdures. H--u -upi-- voć----po--će. H___ k_____ v___ i p______ H-ć- k-p-t- v-ć- i p-v-ć-. -------------------------- Hoću kupiti voće i povrće. 0
Vull comprar pastes i pa. H--u-k-p--i-ž--lj- - -ruh. H___ k_____ ž_____ i k____ H-ć- k-p-t- ž-m-j- i k-u-. -------------------------- Hoću kupiti žemlje i kruh. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ho-u do -------- d- -up-- -a-čale. H___ d_ o_______ d_ k____ n_______ H-ć- d- o-t-č-r- d- k-p-m n-o-a-e- ---------------------------------- Hoću do optičara da kupim naočale. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Hoću do-s-pe--arke-a-da-ku-----oće i -ov-ć-. H___ d_ s___________ d_ k____ v___ i p______ H-ć- d- s-p-r-a-k-t- d- k-p-m v-ć- i p-v-ć-. -------------------------------------------- Hoću do supermarketa da kupim voće i povrće. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. H--- -o --ka-- d- k---m -eml-- i-k-uh. H___ d_ p_____ d_ k____ ž_____ i k____ H-ć- d- p-k-r- d- k-p-m ž-m-j- i k-u-. -------------------------------------- Hoću do pekara da kupim žemlje i kruh. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!