Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   hr Veznici 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [devedeset i šest]

Veznici 3

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Ja -st-j-- -im-bud-l--a--a-vo-i. J_ u______ č__ b_______ z_______ J- u-t-j-m č-m b-d-l-c- z-z-o-i- -------------------------------- Ja ustajem čim budilica zazvoni. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. P--t-n-- u------č-- --ra- --iti. P_______ u_____ č__ m____ u_____ P-s-a-e- u-o-a- č-m m-r-m u-i-i- -------------------------------- Postanem umoran čim moram učiti. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. P-e----e--r-d--i---- -a---i----. P________ r_____ č__ n______ 6__ P-e-t-j-m r-d-t- č-m n-p-n-m 6-. -------------------------------- Prestajem raditi čim napunim 60. 0
Quan li trucareu? K----ćet----zva--? K___ ć___ n_______ K-d- ć-t- n-z-a-i- ------------------ Kada ćete nazvati? 0
Tan aviat com tingui temps. Čim-budem i-ao-/-im-l---r---t-k --obo-nog-vr--ena. Č__ b____ i___ / i____ t_______ s________ v_______ Č-m b-d-m i-a- / i-a-a t-e-u-a- s-o-o-n-g v-e-e-a- -------------------------------------------------- Čim budem imao / imala trenutak slobodnog vremena. 0
Li truca quan té temps. Na--at-ć- či---ude -ma---e-to -re---a. N_____ ć_ č__ b___ i___ n____ v_______ N-z-a- ć- č-m b-d- i-a- n-š-o v-e-e-a- -------------------------------------- Nazvat će čim bude imao nešto vremena. 0
Fins quan treballareu? Koli-o du-o ć-te--a-it-? K_____ d___ ć___ r______ K-l-k- d-g- ć-t- r-d-t-? ------------------------ Koliko dugo ćete raditi? 0
Treballaré mentre pugui. Radi---u-do--bu--m----a--- mo---. R____ ć_ d__ b____ m____ / m_____ R-d-t ć- d-k b-d-m m-g-o / m-g-a- --------------------------------- Radit ću dok budem mogao / mogla. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. R-dit ću -o- b---m zdr-- ------va. R____ ć_ d__ b____ z____ / z______ R-d-t ć- d-k b-d-m z-r-v / z-r-v-. ---------------------------------- Radit ću dok budem zdrav / zdrava. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. O---eži---k-e-etu -mj--t--da-----. O_ l___ u k______ u______ d_ r____ O- l-ž- u k-e-e-u u-j-s-o d- r-d-. ---------------------------------- On leži u krevetu umjesto da radi. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. On- -it- no-ine ---es-o -a----a. O__ č___ n_____ u______ d_ k____ O-a č-t- n-v-n- u-j-s-o d- k-h-. -------------------------------- Ona čita novine umjesto da kuha. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. On -je-i-u --čmi-u--e-to--a-i-e--ući. O_ s____ u k____ u______ d_ i__ k____ O- s-e-i u k-č-i u-j-s-o d- i-e k-ć-. ------------------------------------- On sjedi u krčmi umjesto da ide kući. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. K-li-o--a-zn-m, -- -t--u-- ov-j-. K_____ j_ z____ o_ s______ o_____ K-l-k- j- z-a-, o- s-a-u-e o-d-e- --------------------------------- Koliko ja znam, on stanuje ovdje. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. K--iko ja-z--m------ova-ž------ ---e--a. K_____ j_ z____ n______ ž___ j_ b_______ K-l-k- j- z-a-, n-e-o-a ž-n- j- b-l-s-a- ---------------------------------------- Koliko ja znam, njegova žena je bolesna. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Kol-k--j- z--m---- je--ez-po-le-. K_____ j_ z____ o_ j_ n__________ K-l-k- j- z-a-, o- j- n-z-p-s-e-. --------------------------------- Koliko ja znam, on je nezaposlen. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Pre-pav-o--am--inače---- bio--o---. P________ s___ i____ b__ b__ t_____ P-e-p-v-o s-m- i-a-e b-h b-o t-č-n- ----------------------------------- Prespavao sam, inače bih bio točan. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. P-opu---- s-m -------- -nač- bi--bio -o---. P________ s__ a_______ i____ b__ b__ t_____ P-o-u-t-o s-m a-t-b-s- i-a-e b-h b-o t-č-n- ------------------------------------------- Propustio sam autobus, inače bih bio točan. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Ni--- -ašao--ut, i--če-bih --- t--an. N____ n____ p___ i____ b__ b__ t_____ N-s-m n-š-o p-t- i-a-e b-h b-o t-č-n- ------------------------------------- Nisam našao put, inače bih bio točan. 0

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...