Manual de conversa

ca Negació 2   »   hr Negacija 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [šezdeset i pet]

Negacija 2

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
És car l’anell? Je -- prs------u-? J_ l_ p_____ s____ J- l- p-s-e- s-u-? ------------------ Je li prsten skup? 0
No, només costa cent euros. Ne--k---- -am- ------- --ra. N__ k____ s___ s______ e____ N-, k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ---------------------------- Ne, košta samo stotinu eura. 0
Però només en tinc cinquanta. A-i ----m-m sam- --dese-. A__ j_ i___ s___ p_______ A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset. 0
Has acabat? Je-i-li v-ć-g-to--/ -oto-a? J___ l_ v__ g____ / g______ J-s- l- v-ć g-t-v / g-t-v-? --------------------------- Jesi li već gotov / gotova? 0
No, encara no. Ne, -oš --. N__ j__ n__ N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne. 0
Però aviat acabo. A---s-- u-k-r--got-- --g--o--. A__ s__ u_____ g____ / g______ A-i s-m u-k-r- g-t-v / g-t-v-. ------------------------------ Ali sam uskoro gotov / gotova. 0
Vols més sopa? Že-i--l- -oš j-he? Ž____ l_ j__ j____ Ž-l-š l- j-š j-h-? ------------------ Želiš li još juhe? 0
No, ja no en vull. N-,--e ----m-v-še. N__ n_ ž____ v____ N-, n- ž-l-m v-š-. ------------------ Ne, ne želim više. 0
Però un altre gelat. A-- j------a- -lad--e-. A__ j__ j____ s________ A-i j-š j-d-n s-a-o-e-. ----------------------- Ali još jedan sladoled. 0
Que fa gaire que vius aquí? St--u--š-l- ve- du-- ovd-e? S_______ l_ v__ d___ o_____ S-a-u-e- l- v-ć d-g- o-d-e- --------------------------- Stanuješ li već dugo ovdje? 0
No, només un mes. N-- --k---esec-dana. N__ t__ m_____ d____ N-, t-k m-e-e- d-n-. -------------------- Ne, tek mjesec dana. 0
Però ja conec un munt de gent. A-i--eć--oz--j-- --no--ju--. A__ v__ p_______ p___ l_____ A-i v-ć p-z-a-e- p-n- l-u-i- ---------------------------- Ali već poznajem puno ljudi. 0
Vas a casa demà? P-tu-eš l- s-tr---ući? P______ l_ s____ k____ P-t-j-š l- s-t-a k-ć-? ---------------------- Putuješ li sutra kući? 0
No, només els caps de setmana. Ne, tek--a---k--d. N__ t__ z_ v______ N-, t-k z- v-k-n-. ------------------ Ne, tek za vikend. 0
Però ja torno diumenge. A-- se -raća--v---u-n---el-u. A__ s_ v_____ v__ u n________ A-i s- v-a-a- v-ć u n-d-e-j-. ----------------------------- Ali se vraćam već u nedjelju. 0
La teva filla ja és major d’edat? Je -i ----a-k-e--a---- --rasla? J_ l_ t____ k_____ v__ o_______ J- l- t-o-a k-e-k- v-ć o-r-s-a- ------------------------------- Je li tvoja kćerka već odrasla? 0
No, té només disset anys. Ne--o-a--m--t---s--a---e-t-go-in-. N__ o__ i__ t__ s_________ g______ N-, o-a i-a t-k s-d-m-a-s- g-d-n-. ---------------------------------- Ne, ona ima tek sedamnaest godina. 0
Però ja té xicot. Al----- v-ć-i-- --čka. A__ o__ v__ i__ d_____ A-i o-a v-ć i-a d-č-a- ---------------------- Ali ona već ima dečka. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!