Manual de conversa

ca Al camp   »   hr U prirodi

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [dvadeset i šest]

U prirodi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Veus allà la torre? Vid------t--- t-r---? V____ l_ t___ t______ V-d-š l- t-m- t-r-n-? --------------------- Vidiš li tamo toranj? 0
Veus allà la muntanya? Vi-iš--- t-m- -r-j-g? V____ l_ t___ b______ V-d-š l- t-m- b-i-e-? --------------------- Vidiš li tamo brijeg? 0
Veus allà el poble? Vi--š -i-t--o-s-l-? V____ l_ t___ s____ V-d-š l- t-m- s-l-? ------------------- Vidiš li tamo selo? 0
Veus allà el riu? V-----l--------ijeku? V____ l_ t___ r______ V-d-š l- t-m- r-j-k-? --------------------- Vidiš li tamo rijeku? 0
Veus allà el pont? Vidi- -- --m--m-s-? V____ l_ t___ m____ V-d-š l- t-m- m-s-? ------------------- Vidiš li tamo most? 0
Veus allà el llac? Vidi- ---t-m- --zero? V____ l_ t___ j______ V-d-š l- t-m- j-z-r-? --------------------- Vidiš li tamo jezero? 0
M’agrada aquell ocell. Оna pt--a -a----i se --iđ-. О__ p____ t___ m_ s_ s_____ О-a p-i-a t-m- m- s- s-i-a- --------------------------- Оna ptica tamo mi se sviđa. 0
M’agrada aquell arbre. S-i----i-se --o---v- --mo. S____ m_ s_ o__ d___ t____ S-i-a m- s- o-o d-v- t-m-. -------------------------- Sviđa mi se ono drvo tamo. 0
M’agrada aquesta pedra. S------i--e-o-aj k--en --dje. S____ m_ s_ o___ k____ o_____ S-i-a m- s- o-a- k-m-n o-d-e- ----------------------------- Sviđa mi se ovaj kamen ovdje. 0
M’agrada aquell parc. Оnaj park --mo ---se-svi--. О___ p___ t___ m_ s_ s_____ О-a- p-r- t-m- m- s- s-i-a- --------------------------- Оnaj park tamo mi se sviđa. 0
M’agrada aquell jardí. Sviđa-mi se -------t----o. S____ m_ s_ o___ v__ t____ S-i-a m- s- o-a- v-t t-m-. -------------------------- Sviđa mi se onaj vrt tamo. 0
M’agrada aquesta flor. Ovaj-cv--e- ---je-mi-s- -vi-a. O___ c_____ o____ m_ s_ s_____ O-a- c-i-e- o-d-e m- s- s-i-a- ------------------------------ Ovaj cvijet ovdje mi se sviđa. 0
Ho trobo bonic. M-s----da je----epo. M_____ d_ j_ l______ M-s-i- d- j- l-j-p-. -------------------- Mislim da je lijepo. 0
Em sembla interessant. Mis-i--d---e -n--re-antn-. M_____ d_ j_ i____________ M-s-i- d- j- i-t-r-s-n-n-. -------------------------- Mislim da je interesantno. 0
Ho trobo meravellós. Mi-l-m d---e--re-r-sn-. M_____ d_ j_ p_________ M-s-i- d- j- p-e-r-s-o- ----------------------- Mislim da je prekrasno. 0
Em sembla lleig. Mis--m d- j--r-ž-o. M_____ d_ j_ r_____ M-s-i- d- j- r-ž-o- ------------------- Mislim da je ružno. 0
Em sembla avorrit. M-s--m da-j- --sa--o. M_____ d_ j_ d_______ M-s-i- d- j- d-s-d-o- --------------------- Mislim da je dosadno. 0
Em sembla horrible. M--l-m d--j- -o --rašno. M_____ d_ j_ t_ s_______ M-s-i- d- j- t- s-r-š-o- ------------------------ Mislim da je to strašno. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.