Manual de conversa

ca Al cinema   »   fi Elokuvissa

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [neljäkymmentäviisi]

Elokuvissa

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Volem anar al cinema. Ha--a--- el-kuv--e-t-e-i-n. H_______ e_________________ H-l-a-m- e-o-u-a-e-t-e-i-n- --------------------------- Haluamme elokuvateatteriin. 0
Avui fan una bona pel•lícula. T----n --öri---yv- -----va. T_____ p_____ h___ e_______ T-n-ä- p-ö-i- h-v- e-o-u-a- --------------------------- Tänään pyörii hyvä elokuva. 0
La pel•lícula és completament nova. T----e--kuva -n-ai-a---u-i. T___ e______ o_ a____ u____ T-m- e-o-u-a o- a-v-n u-s-. --------------------------- Tämä elokuva on aivan uusi. 0
On és la taquilla? Miss--k-s-----? M____ k____ o__ M-s-ä k-s-a o-? --------------- Missä kassa on? 0
Encara hi ha entrades disponibles? Löy--ykö --elä v-pa--- p-i--oja? L_______ v____ v______ p________ L-y-y-k- v-e-ä v-p-i-a p-i-k-j-? -------------------------------- Löytyykö vielä vapaita paikkoja? 0
Quant val l’entrada? M-tä s----n--ä--l--pu-m----a? M___ s_______________ m______ M-t- s-s-ä-p-ä-y-i-p- m-k-a-? ----------------------------- Mitä sisäänpääsylippu maksaa? 0
Quan comença la sessió? Mil-oi--esity--a----? M______ e_____ a_____ M-l-o-n e-i-y- a-k-a- --------------------- Milloin esitys alkaa? 0
Quant dura la pel•lícula? Ka-ank--el-k--a -estää? K______ e______ k______ K-u-n-o e-o-u-a k-s-ä-? ----------------------- Kauanko elokuva kestää? 0
Es poden reservar entrades? V-iko-l-ppuja-v----a? V____ l______ v______ V-i-o l-p-u-a v-r-t-? --------------------- Voiko lippuja varata? 0
Vull seure a la part de darrere. Halu-n-is-ua--akan-. H_____ i____ t______ H-l-a- i-t-a t-k-n-. -------------------- Haluan istua takana. 0
Vull seure a la part davantera. Ha-u-n --t-- -dessä. H_____ i____ e______ H-l-a- i-t-a e-e-s-. -------------------- Haluan istua edessä. 0
Vull seure al mig. Ha---n-ist-- -eske-lä. H_____ i____ k________ H-l-a- i-t-a k-s-e-l-. ---------------------- Haluan istua keskellä. 0
La pel•lícula era de suspens. E--k----ol- j--n-t---ä. E______ o__ j__________ E-o-u-a o-i j-n-i-t-v-. ----------------------- Elokuva oli jännittävä. 0
La pel•lícula no era avorrida. El---va--i--l-ut-ty-sä. E______ e_ o____ t_____ E-o-u-a e- o-l-t t-l-ä- ----------------------- Elokuva ei ollut tylsä. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. M---- kirja--j-h-n el--uv----rustui--o-i-----m--. M____ k_____ j____ e______ p________ o__ p_______ M-t-a k-r-a- j-h-n e-o-u-a p-r-s-u-, o-i p-r-m-i- ------------------------------------------------- Mutta kirja, johon elokuva perustui, oli parempi. 0
Com era la música? Min-äla--t---u-ii--i ol-? M__________ m_______ o___ M-n-ä-a-s-a m-s-i-k- o-i- ------------------------- Minkälaista musiikki oli? 0
Com eren els actors? Mi--älai-ia-----t-lijä--o--va-? M__________ n__________ o______ M-n-ä-a-s-a n-y-t-l-j-t o-i-a-? ------------------------------- Minkälaisia näyttelijät olivat? 0
Hi havia subtítols en anglès? O---- e--l-nn-nkiel---- -ek-ti--ksi-? O____ e________________ t____________ O-i-o e-g-a-n-n-i-l-s-ä t-k-t-t-k-i-? ------------------------------------- Oliko englanninkielisiä tekstityksiä? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!