Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   hr Pridjevi 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [osamdeset]

Pridjevi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Ella té un gos. O-a i---p-a. O__ i__ p___ O-a i-a p-a- ------------ Ona ima psa. 0
El gos és gran. Pa- je ve-ik. P__ j_ v_____ P-s j- v-l-k- ------------- Pas je velik. 0
Té un gos gran. O-- i-a --li-------. O__ i__ v______ p___ O-a i-a v-l-k-g p-a- -------------------- Ona ima velikog psa. 0
Ella té una casa. O-a--m- ku-u. O__ i__ k____ O-a i-a k-ć-. ------------- Ona ima kuću. 0
La casa és petita. Kuć- je -ala. K___ j_ m____ K-ć- j- m-l-. ------------- Kuća je mala. 0
Té una casa petita. On----a--al--k---. O__ i__ m___ k____ O-a i-a m-l- k-ć-. ------------------ Ona ima malu kuću. 0
Ell viu en un hotel. O- ---- - -o---u. O_ ž___ u h______ O- ž-v- u h-t-l-. ----------------- On živi u hotelu. 0
L’hotel és barat. H-t-l--------i-. H____ j_ j______ H-t-l j- j-f-i-. ---------------- Hotel je jeftin. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. On-ž-v--u jeftin-- -otelu. O_ ž___ u j_______ h______ O- ž-v- u j-f-i-o- h-t-l-. -------------------------- On živi u jeftinom hotelu. 0
Ell té un cotxe. O- i-a au--. O_ i__ a____ O- i-a a-t-. ------------ On ima auto. 0
El cotxe és car. A----j- -k-p. A___ j_ s____ A-t- j- s-u-. ------------- Auto je skup. 0
Té un cotxe car. O- i-----upo au--. O_ i__ s____ a____ O- i-a s-u-o a-t-. ------------------ On ima skupo auto. 0
Ell llegeix una novel•la. O-------r-man. O_ č___ r_____ O- č-t- r-m-n- -------------- On čita roman. 0
La novel•la és avorrida. R---n--------d--. R____ j_ d_______ R-m-n j- d-s-d-n- ----------------- Roman je dosadan. 0
Llegeix una novel•la avorrida. O- č--a --sa-a---om-n. O_ č___ d______ r_____ O- č-t- d-s-d-n r-m-n- ---------------------- On čita dosadan roman. 0
Ella mira una pel•lícula. Ona-------f-l-. O__ g____ f____ O-a g-e-a f-l-. --------------- Ona gleda film. 0
La pel•lícula és emocionant. F----j---a-et. F___ j_ n_____ F-l- j- n-p-t- -------------- Film je napet. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ona ------na-et film. O__ g____ n____ f____ O-a g-e-a n-p-t f-l-. --------------------- Ona gleda napet film. 0

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...