Manual de conversa

ca Al cinema   »   et Kinos

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [nelikümmend viis]

Kinos

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Volem anar al cinema. Me ta--k-ime ki---. M_ t________ k_____ M- t-h-k-i-e k-n-o- ------------------- Me tahaksime kinno. 0
Avui fan una bona pel•lícula. Tä-a --o---- --a-f-lm. T___ j______ h__ f____ T-n- j-o-s-b h-a f-l-. ---------------------- Täna jookseb hea film. 0
La pel•lícula és completament nova. See-fil--o- t---st- -us. S__ f___ o_ t______ u___ S-e f-l- o- t-i-s-i u-s- ------------------------ See film on täiesti uus. 0
On és la taquilla? K-s-o- ka---? K__ o_ k_____ K-s o- k-s-a- ------------- Kus on kassa? 0
Encara hi ha entrades disponibles? K-- on-v-el ---- ko--i? K__ o_ v___ v___ k_____ K-s o- v-e- v-b- k-h-i- ----------------------- Kas on veel vabu kohti? 0
Quant val l’entrada? Kui p--ju---k--vad--i-e-id? K__ p____ m_______ p_______ K-i p-l-u m-k-a-a- p-l-t-d- --------------------------- Kui palju maksavad piletid? 0
Quan comença la sessió? Milla--s--n-- a-g--? M_____ s_____ a_____ M-l-a- s-a-s- a-g-b- -------------------- Millal seanss algab? 0
Quant dura la pel•lícula? K---k--a----m-kes-a-? K__ k___ f___ k______ K-i k-u- f-l- k-s-a-? --------------------- Kui kaua film kestab? 0
Es poden reservar entrades? K-- p--ete-- -aa- r-s----e-i--? K__ p_______ s___ r____________ K-s p-l-t-i- s-a- r-s-r-e-r-d-? ------------------------------- Kas pileteid saab reserveerida? 0
Vull seure a la part de darrere. M-----v-k------ -st-da. M_ s______ t___ i______ M- s-o-i-s t-g- i-t-d-. ----------------------- Ma sooviks taga istuda. 0
Vull seure a la part davantera. M- so-v-ks ----i-t---. M_ s______ e__ i______ M- s-o-i-s e-s i-t-d-. ---------------------- Ma sooviks ees istuda. 0
Vull seure al mig. Ma s---i-s -es-el-istu-a. M_ s______ k_____ i______ M- s-o-i-s k-s-e- i-t-d-. ------------------------- Ma sooviks keskel istuda. 0
La pel•lícula era de suspens. Fi-m -li -õne-. F___ o__ p_____ F-l- o-i p-n-v- --------------- Film oli põnev. 0
La pel•lícula no era avorrida. F-l- -i---nud i-av. F___ e_ o____ i____ F-l- e- o-n-d i-a-. ------------------- Film ei olnud igav. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. Aga r-a--- ol- --rem ku- f-lm. A__ r_____ o__ p____ k__ f____ A-a r-a-a- o-i p-r-m k-i f-l-. ------------------------------ Aga raamat oli parem kui film. 0
Com era la música? Kui-as-muusi-a ol-? K_____ m______ o___ K-i-a- m-u-i-a o-i- ------------------- Kuidas muusika oli? 0
Com eren els actors? K----- nä--lej-d-o-id? K_____ n________ o____ K-i-a- n-i-l-j-d o-i-? ---------------------- Kuidas näitlejad olid? 0
Hi havia subtítols en anglès? K-s ---lis-k-el--id-s-btiitre-d--l-? K__ i______________ s__________ o___ K-s i-g-i-e-e-l-e-d s-b-i-t-e-d o-i- ------------------------------------ Kas inglisekeelseid subtiitreid oli? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!