Manual de conversa

ca Passat 2   »   hr Prošlost 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [osamdeset i dva]

Prošlost 2

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Jes-------r---/ --r-l----a-- hi----pom-ć? J___ l_ m____ / m_____ z____ h____ p_____ J-s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i h-t-u p-m-ć- ----------------------------------------- Jesi li morao / morala zvati hitnu pomoć? 0
Havies de trucar al metge? J--i -i ---ao /---ra----vati-lije----a? J___ l_ m____ / m_____ z____ l_________ J-s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i l-j-č-i-a- --------------------------------------- Jesi li morao / morala zvati liječnika? 0
Havies de trucar a la policia? J---i-li-----o / -o-a-- z---i-po---ij-? J_ s_ l_ m____ / m_____ z____ p________ J- s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i p-l-c-j-? --------------------------------------- Je si li morao / morala zvati policiju? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. I--t- ---b-o- -e-----a- U--av- -a--g- i-a- --i-ala. I____ l_ b___ t________ U_____ s__ g_ i___ / i_____ I-a-e l- b-o- t-l-f-n-? U-r-v- s-m g- i-a- / i-a-a- --------------------------------------------------- Imate li broj telefona? Upravo sam ga imao / imala. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. I-at--l----re-u--Up--vo sa- -e-imao /-i---a. I____ l_ a______ U_____ s__ j_ i___ / i_____ I-a-e l- a-r-s-? U-r-v- s-m j- i-a- / i-a-a- -------------------------------------------- Imate li adresu? Upravo sam je imao / imala. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Im-te-l--p--n--ra--? -p-av--s-- g--imao---ima-a. I____ l_ p___ g_____ U_____ s__ g_ i___ / i_____ I-a-e l- p-a- g-a-a- U-r-v- s-m g- i-a- / i-a-a- ------------------------------------------------ Imate li plan grada? Upravo sam ga imao / imala. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. J--li ---a------o----vri-e-e? Nij- -o-ao d-ć- t-----na-v--jeme. J_ l_ d____ t____ n_ v_______ N___ m____ d___ t____ n_ v_______ J- l- d-š-o t-č-o n- v-i-e-e- N-j- m-g-o d-ć- t-č-o n- v-i-e-e- --------------------------------------------------------------- Je li došao točno na vrijeme? Nije mogao doći točno na vrijeme. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Je l- -a-a---ut? Ni-e -o-a- n-ći-p--. J_ l_ n____ p___ N___ m____ n___ p___ J- l- n-š-o p-t- N-j- m-g-o n-ć- p-t- ------------------------------------- Je li našao put? Nije mogao naći put. 0
T’entenia? No em podia entendre. J- l- te ra---i-? --j- me mo-a---az-m---i. J_ l_ t_ r_______ N___ m_ m____ r_________ J- l- t- r-z-m-o- N-j- m- m-g-o r-z-m-e-i- ------------------------------------------ Je li te razumio? Nije me mogao razumjeti. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Z--t--ni-- -og---/-m-g-a----i ---n--na -r-j--e? Z____ n___ m____ / m____ d___ t____ n_ v_______ Z-š-o n-s- m-g-o / m-g-a d-ć- t-č-o n- v-i-e-e- ----------------------------------------------- Zašto nisi mogao / mogla doći točno na vrijeme? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Za--o --si--oga- - ------na----u-? Z____ n___ m____ / m____ n___ p___ Z-š-o n-s- m-g-o / m-g-a n-ć- p-t- ---------------------------------- Zašto nisi mogao / mogla naći put? 0
Per què no el podies entendre? Z-št- g- -isi -o--o - m-gl- ra--mj---? Z____ g_ n___ m____ / m____ r_________ Z-š-o g- n-s- m-g-o / m-g-a r-z-m-e-i- -------------------------------------- Zašto ga nisi mogao / mogla razumjeti? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. N--am -oga-----o-la--o-i----no -a-vri-eme-j----ije v---o n-je--n--utobus. N____ m____ / m____ d___ t____ n_ v______ j__ n___ v____ n______ a_______ N-s-m m-g-o / m-g-a d-ć- t-č-o n- v-i-e-e j-r n-j- v-z-o n-j-d-n a-t-b-s- ------------------------------------------------------------------------- Nisam mogao / mogla doći točno na vrijeme jer nije vozio nijedan autobus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. N-s-m---g-o / m-g-- -aći -ut j-r nisam i-ao -l-n---ada. N____ m____ / m____ n___ p__ j__ n____ i___ p___ g_____ N-s-m m-g-o / m-g-a n-ć- p-t j-r n-s-m i-a- p-a- g-a-a- ------------------------------------------------------- Nisam mogao / mogla naći put jer nisam imao plan grada. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. N-sam--a-mog-o------la--az-mj--- j-r----glazb- -i-a -re--asna. N____ g_ m____ / m____ r________ j__ j_ g_____ b___ p_________ N-s-m g- m-g-o / m-g-a r-z-m-e-i j-r j- g-a-b- b-l- p-e-l-s-a- -------------------------------------------------------------- Nisam ga mogao / mogla razumjeti jer je glazba bila preglasna. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Mo--o-/-m-rala-s-----e-i --ksi. M____ / m_____ s__ u____ t_____ M-r-o / m-r-l- s-m u-e-i t-k-i- ------------------------------- Morao / morala sam uzeti taksi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Mor-o /-m--a-- ----ku-i-- plan-g--da. M____ / m_____ s__ k_____ p___ g_____ M-r-o / m-r-l- s-m k-p-t- p-a- g-a-a- ------------------------------------- Morao / morala sam kupiti plan grada. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Mo-ao - m-r-l---am -s-lju---i -adio. M____ / m_____ s__ i_________ r_____ M-r-o / m-r-l- s-m i-k-j-č-t- r-d-o- ------------------------------------ Morao / morala sam isključiti radio. 0

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!