Manual de conversa

ca Les activitats   »   hr Zanimanja

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [trinaest]

Zanimanja

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Què fa la Martha? Š-o-rad--M--t-? Š__ r___ M_____ Š-o r-d- M-r-a- --------------- Što radi Marta? 0
(Ella) treballa en una oficina. M--t- rad----ure--. M____ r___ u u_____ M-r-a r-d- u u-e-u- ------------------- Marta radi u uredu. 0
(Ella) treballa amb un ordinador. Ona r-d--na-r---nal-. O__ r___ n_ r________ O-a r-d- n- r-č-n-l-. --------------------- Ona radi na računalu. 0
On és la Martha? G--e -e-M-r-a? G___ j_ M_____ G-j- j- M-r-a- -------------- Gdje je Marta? 0
Al cinema. U-kinu. U k____ U k-n-. ------- U kinu. 0
(Ella) està veient una pel•lícula. On- -led------. O__ g____ f____ O-a g-e-a f-l-. --------------- Ona gleda film. 0
Què fa el Peter? Š---radi-P-t-r? Š__ r___ P_____ Š-o r-d- P-t-r- --------------- Što radi Petar? 0
Estudia a la universitat. On---u-i-- na---e-či-i-t-. O_ s______ n_ s___________ O- s-u-i-a n- s-e-č-l-š-u- -------------------------- On studira na sveučilištu. 0
Estudia idiomes. On----d--a-jezi--. O_ s______ j______ O- s-u-i-a j-z-k-. ------------------ On studira jezike. 0
On és el Peter? Gdj- -e-Pe-ar? G___ j_ P_____ G-j- j- P-t-r- -------------- Gdje je Petar? 0
A la cafeteria. U k--i-u. U k______ U k-f-ć-. --------- U kafiću. 0
(Ell) beu cafè. On---j- --v-. O_ p___ k____ O- p-j- k-v-. ------------- On pije kavu. 0
On els agrada anar? Ku---rado-i-u? K___ r___ i___ K-d- r-d- i-u- -------------- Kuda rado idu? 0
Al concert. Na ---ce-t. N_ k_______ N- k-n-e-t- ----------- Na koncert. 0
(A ells) els agrada escoltar música. O-i r--o--l-š-ju g-a--u. O__ r___ s______ g______ O-i r-d- s-u-a-u g-a-b-. ------------------------ Oni rado slušaju glazbu. 0
On no els agrada anar? Ku-a -n--n- id---ado? K___ o__ n_ i__ r____ K-d- o-i n- i-u r-d-? --------------------- Kuda oni ne idu rado? 0
A la discoteca. U-disko. U d_____ U d-s-o- -------- U disko. 0
No els agrada ballar. O----e-pl-šu ----. O__ n_ p____ r____ O-i n- p-e-u r-d-. ------------------ Oni ne plešu rado. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!