Manual de conversa

ca Treballar   »   hr Raditi

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [pedeset i pet]

Raditi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
De què treballa vostè? Š-----e -o---n---nj-? Š__ s__ p_ z_________ Š-o s-e p- z-n-m-n-u- --------------------- Što ste po zanimanju? 0
El meu marit és metge. M-- m---je--i-ečn-k p--------nj-. M__ m__ j_ l_______ p_ z_________ M-j m-ž j- l-j-č-i- p- z-n-m-n-u- --------------------------------- Moj muž je liječnik po zanimanju. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. R------ol- radn-g-vre-e---k-o-medi-----a -e----. R____ p___ r_____ v______ k__ m_________ s______ R-d-m p-l- r-d-o- v-e-e-a k-o m-d-c-n-k- s-s-r-. ------------------------------------------------ Radim pola radnog vremena kao medicinska sestra. 0
Aviat ens jubilarem. U-ko-- ć--- --bi----irov-n-. U_____ ć___ d_____ m________ U-k-r- ć-m- d-b-t- m-r-v-n-. ---------------------------- Uskoro ćemo dobiti mirovinu. 0
Però els impostos són alts. A-i-por-zi s--v-s-k-. A__ p_____ s_ v______ A-i p-r-z- s- v-s-k-. --------------------- Ali porezi su visoki. 0
I l’assegurança de salut és cara. I-zdra-s--e-o--s-gur---e j- -kup-. I z__________ o_________ j_ s_____ I z-r-v-t-e-o o-i-u-a-j- j- s-u-o- ---------------------------------- I zdravstveno osiguranje je skupo. 0
Què vols fer de gran? Š---že--- -ed----p-s-a--? Š__ ž____ j_____ p_______ Š-o ž-l-š j-d-o- p-s-a-i- ------------------------- Što želiš jednom postati? 0
M’agradaria ser enginyer. Želi---i-- --ž-nj-r. Ž____ b___ i________ Ž-l-m b-t- i-ž-n-e-. -------------------- Želim biti inženjer. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Že--m -tu-i-at- -a s-e-čil-št-. Ž____ s________ n_ s___________ Ž-l-m s-u-i-a-i n- s-e-č-l-š-u- ------------------------------- Želim studirati na sveučilištu. 0
Sóc un becari / una becària. Ja-sa- -r-p-a-ni-. J_ s__ p__________ J- s-m p-i-r-v-i-. ------------------ Ja sam pripravnik. 0
No guanyo gaire. N- za-a--j-m -un-. N_ z________ p____ N- z-r-đ-j-m p-n-. ------------------ Ne zarađujem puno. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. O---đu-e- ------v-i-ki-st-ž - i---emstvu. O________ p___________ s___ u i__________ O-r-đ-j-m p-i-r-v-i-k- s-a- u i-o-e-s-v-. ----------------------------------------- Odrađujem pripravnički staž u inozemstvu. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Ovo--e m-j šef. O__ j_ m__ š___ O-o j- m-j š-f- --------------- Ovo je moj šef. 0
Tinc bons companys de feina. I-----ra-e ko-ege. I___ d____ k______ I-a- d-a-e k-l-g-. ------------------ Imam drage kolege. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. U--o--e --ijek i--m- u --n--nu. U p____ u_____ i____ u k_______ U p-d-e u-i-e- i-e-o u k-n-i-u- ------------------------------- U podne uvijek idemo u kantinu. 0
Estic buscant feina. T-aži--r-d-o mjes-o. T_____ r____ m______ T-a-i- r-d-o m-e-t-. -------------------- Tražim radno mjesto. 0
Estic desocupat des de fa un any. Ja --- v-ć godinu-dan- ne-ap-s--- ----. J_ s__ v__ g_____ d___ n_________ / -__ J- s-m v-ć g-d-n- d-n- n-z-p-s-e- / --. --------------------------------------- Ja sam već godinu dana nezaposlen / -a. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. U-ovoj ----j--i-- --evi-e nezaposl--i-. U o___ z_____ i__ p______ n____________ U o-o- z-m-j- i-a p-e-i-e n-z-p-s-e-i-. --------------------------------------- U ovoj zemlji ima previše nezaposlenih. 0

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?