Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   hr U restoranu 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trideset]

U restoranu 2

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Sok--d ---u-e- -o--m. S__ o_ j______ m_____ S-k o- j-b-k-, m-l-m- --------------------- Sok od jabuke, molim. 0
Una llimonada, si us plau. Limu---u--m-l--. L________ m_____ L-m-n-d-, m-l-m- ---------------- Limunadu, molim. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. S---o- r---i--- mol-m. S__ o_ r_______ m_____ S-k o- r-j-i-e- m-l-m- ---------------------- Sok od rajčice, molim. 0
M’agradaria una copa de vi negre. Ja-b-h---d----š- c--og -in-. J_ b__ r___ č___ c____ v____ J- b-h r-d- č-š- c-n-g v-n-. ---------------------------- Ja bih rado čašu crnog vina. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Ja---h----o č-šu--ij--og v---. J_ b__ r___ č___ b______ v____ J- b-h r-d- č-š- b-j-l-g v-n-. ------------------------------ Ja bih rado čašu bijelog vina. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. J---i---a-o----u pjen--ca. J_ b__ r___ b___ p________ J- b-h r-d- b-c- p-e-u-c-. -------------------------- Ja bih rado bocu pjenušca. 0
T’agrada el peix? Voli- li-r---? V____ l_ r____ V-l-š l- r-b-? -------------- Voliš li ribu? 0
T’agrada la carn? V---š ---go-e---u? V____ l_ g________ V-l-š l- g-v-d-n-? ------------------ Voliš li govedinu? 0
T’agrada el porc? V--iš-li-sv---eti--? V____ l_ s__________ V-l-š l- s-i-j-t-n-? -------------------- Voliš li svinjetinu? 0
Desitjaria un plat sense carn. H--o---ht-ela--ih -e-t--bez mesa. H___ / h_____ b__ n____ b__ m____ H-i- / h-j-l- b-h n-š-o b-z m-s-. --------------------------------- Htio / htjela bih nešto bez mesa. 0
Desitjaria un plat de verdures. Ht---/ h-je-a bi- platu--- -ovr-e-. H___ / h_____ b__ p____ s_ p_______ H-i- / h-j-l- b-h p-a-u s- p-v-ć-m- ----------------------------------- Htio / htjela bih platu sa povrćem. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. H-i- --ht-e-- b-h n-š-o š-o----tra-e du--. H___ / h_____ b__ n____ š__ n_ t____ d____ H-i- / h-j-l- b-h n-š-o š-o n- t-a-e d-g-. ------------------------------------------ Htio / htjela bih nešto što ne traje dugo. 0
Vol acompanyament d’arròs? Želi-e--i--o - ri--m? Ž_____ l_ t_ s r_____ Ž-l-t- l- t- s r-ž-m- --------------------- Želite li to s rižom? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Ž-lite li to - -je-tenin--? Ž_____ l_ t_ s t___________ Ž-l-t- l- t- s t-e-t-n-n-m- --------------------------- Želite li to s tjesteninom? 0
Vol acompanyament de patates? Žel-te-l-----s ---m-i--m? Ž_____ l_ t_ s k_________ Ž-l-t- l- t- s k-u-p-r-m- ------------------------- Želite li to s krumpirom? 0
(Això) no m’agrada. T- -i-n-je--k-s-o. T_ m_ n___ u______ T- m- n-j- u-u-n-. ------------------ To mi nije ukusno. 0
El menjar està fred. J--- -e ---dno. J___ j_ h______ J-l- j- h-a-n-. --------------- Jelo je hladno. 0
Això no és el que he demanat. T--j- ---am--a-u-io----ar--ila. T_ j_ n____ n______ / n________ T- j- n-s-m n-r-č-o / n-r-č-l-. ------------------------------- To ja nisam naručio / naručila. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.