Manual de conversa

ca Fer neteja   »   hr Čišćenje kuće

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [osamnaest]

Čišćenje kuće

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Avui és dissabte. Danas j--subo-a. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danas je subota. 0
Avui tenim temps. D---- imam--vrem--a. D____ i____ v_______ D-n-s i-a-o v-e-e-a- -------------------- Danas imamo vremena. 0
Avui netegem l’apartament. Da-as ---tim- --a-. D____ č______ s____ D-n-s č-s-i-o s-a-. ------------------- Danas čistimo stan. 0
Jo netejo la cambra de bany. Ja--i-ti- kup--n---. J_ č_____ k_________ J- č-s-i- k-p-o-i-u- -------------------- Ja čistim kupaonicu. 0
El meu marit renta el cotxe. M-- m---p-r--auto. M__ m__ p___ a____ M-j m-ž p-r- a-t-. ------------------ Moj muž pere auto. 0
Els nens netegen les bicicletes. Dje---či-----ic--l-. D____ č____ b_______ D-e-a č-s-e b-c-k-e- -------------------- Djeca čiste bicikle. 0
L’àvia rega les flors. B--- -a-ij--a --i---e. B___ z_______ c_______ B-k- z-l-j-v- c-i-e-e- ---------------------- Baka zalijeva cvijeće. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. D-e------p-e--j--dječju-s-bu. D____ p_________ d_____ s____ D-e-a p-s-r-m-j- d-e-j- s-b-. ----------------------------- Djeca pospremaju dječju sobu. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Moj---ž p--pr--a---o- pi-aći -tol. M__ m__ p_______ s___ p_____ s____ M-j m-ž p-s-r-m- s-o- p-s-ć- s-o-. ---------------------------------- Moj muž posprema svoj pisaći stol. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. S-av-j------l---u -e---i-u. S_______ r_____ u p________ S-a-l-a- r-b-j- u p-r-l-c-. --------------------------- Stavljam rublje u perilicu. 0
(Jo) estenc la roba. V---am--ublje. V_____ r______ V-e-a- r-b-j-. -------------- Vješam rublje. 0
(Jo) planxo la roba. Glačam-ru----. G_____ r______ G-a-a- r-b-j-. -------------- Glačam rublje. 0
Les finestres estan brutes. Pr-zor- su ----avi. P______ s_ p_______ P-o-o-i s- p-l-a-i- ------------------- Prozori su prljavi. 0
El terra està brut. P-- ---prl---. P__ j_ p______ P-d j- p-l-a-. -------------- Pod je prljav. 0
La vaixella és bruta. P--u-- je pr--av-. P_____ j_ p_______ P-s-đ- j- p-l-a-o- ------------------ Posuđe je prljavo. 0
Qui neteja les finestres? T----ist--p---o-e? T__ č____ p_______ T-o č-s-i p-o-o-e- ------------------ Tko čisti prozore? 0
Qui passa l’aspiradora? Tk- ----a-a-pra---u? T__ u______ p_______ T-o u-i-a-a p-a-i-u- -------------------- Tko usisava prašinu? 0
Qui renta la vaixella? T-o pere-suđe? T__ p___ s____ T-o p-r- s-đ-? -------------- Tko pere suđe? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!