Manual de conversa

ca Conversa 3   »   hr Ćaskanje 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [dvadeset i dva]

Ćaskanje 3

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Fuma vostè? Pušit- -i? P_____ l__ P-š-t- l-? ---------- Pušite li? 0
Abans, sí. Pri---d-. P____ d__ P-i-e d-. --------- Prije da. 0
Però ara ja no fumo. Ali --d- v--- ne--u--m. A__ s___ v___ n_ p_____ A-i s-d- v-š- n- p-š-m- ----------------------- Ali sada više ne pušim. 0
Li importa si fumo? Smeta--i V-m ak- -a--u---? S____ l_ V__ a__ j_ p_____ S-e-a l- V-m a-o j- p-š-m- -------------------------- Smeta li Vam ako ja pušim? 0
No, no gens. N-- ap--l--n- -e. N__ a________ n__ N-, a-s-l-t-o n-. ----------------- Ne, apsolutno ne. 0
No em molesta pas. Ne--met----. N_ s____ m__ N- s-e-a m-. ------------ Ne smeta mi. 0
Que vol res de beure? H--ete-l- p--i-i ---t-? H_____ l_ p_____ n_____ H-ć-t- l- p-p-t- n-š-o- ----------------------- Hoćete li popiti nešto? 0
Un conyac? J-d-n-k-nja-? J____ k______ J-d-n k-n-a-? ------------- Jedan konjak? 0
No, més aviat una cervesa. Ne--r--i----ivo. N__ r_____ p____ N-, r-d-j- p-v-. ---------------- Ne, radije pivo. 0
Que viatja molt vostè? P----et---i --o--? P_______ l_ m_____ P-t-j-t- l- m-o-o- ------------------ Putujete li mnogo? 0
Sí, però són sobretot viatges de negocis. D-,-v-ćino- -- t----slovna ----v---a. D__ v______ s_ t_ p_______ p_________ D-, v-ć-n-m s- t- p-s-o-n- p-t-v-n-a- ------------------------------------- Da, većinom su to poslovna putovanja. 0
Però ara fem vacances. Al--s-da -mo o--j--na----iš--em o-mo--. A__ s___ s__ o____ n_ g________ o______ A-i s-d- s-o o-d-e n- g-d-š-j-m o-m-r-. --------------------------------------- Ali sada smo ovdje na godišnjem odmoru. 0
Quina calor! Ka--a----ćin-! K____ v_______ K-k-a v-u-i-a- -------------- Kakva vrućina! 0
Sí, avui fa molta calor. D-, ---as je--tv-r-o --u-e. D__ d____ j_ s______ v_____ D-, d-n-s j- s-v-r-o v-u-e- --------------------------- Da, danas je stvarno vruće. 0
Anem al balcó. H-jde----- ---ko-. H______ n_ b______ H-j-e-o n- b-l-o-. ------------------ Hajdemo na balkon. 0
Demà hi haurà una festa. S------e ov-je-b--- z-ba-a. S____ ć_ o____ b___ z______ S-t-a ć- o-d-e b-t- z-b-v-. --------------------------- Sutra će ovdje biti zabava. 0
Que vol venir també? Ho-e-e l--i-V- d---? H_____ l_ i V_ d____ H-ć-t- l- i V- d-ć-? -------------------- Hoćete li i Vi doći? 0
Sí, també hi som convidats. D-- m---m--t----e- -ozvani. D__ m_ s__ t______ p_______ D-, m- s-o t-k-đ-r p-z-a-i- --------------------------- Da, mi smo također pozvani. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!