Manual de conversa

ca Al cinema   »   nn På kino

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [førtifem]

På kino

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Volem anar al cinema. V--s-a---å -in-. V_ s___ p_ k____ V- s-a- p- k-n-. ---------------- Vi skal på kino. 0
Avui fan una bona pel•lícula. I--a- g----e- -----o- ---m. I d__ g__ d__ e__ g__ f____ I d-g g-r d-t e-n g-d f-l-. --------------------------- I dag går det ein god film. 0
La pel•lícula és completament nova. F-------r --il- n-. F_____ e_ h____ n__ F-l-e- e- h-i-t n-. ------------------- Filmen er heilt ny. 0
On és la taquilla? K-ar-er -as-a? K___ e_ k_____ K-a- e- k-s-a- -------------- Kvar er kassa? 0
Encara hi ha entrades disponibles? E--de--l-di-e ----sa-? E_ d__ l_____ p_______ E- d-t l-d-g- p-a-s-r- ---------------------- Er det ledige plassar? 0
Quant val l’entrada? Kv--k-s-a---i---tte-? K__ k_____ b_________ K-a k-s-a- b-l-e-t-n- --------------------- Kva kostar billetten? 0
Quan comença la sessió? Når--yrja-----es-----n--? N__ b_____ f_____________ N-r b-r-a- f-r-s-i-l-n-a- ------------------------- Når byrjar forestillinga? 0
Quant dura la pel•lícula? K-- le--e va--r fi-m-n? K__ l____ v____ f______ K-r l-n-e v-r-r f-l-e-? ----------------------- Kor lenge varar filmen? 0
Es poden reservar entrades? K---vi -e-erv-re -i-------? K__ v_ r________ b_________ K-n v- r-s-r-e-e b-l-e-t-r- --------------------------- Kan vi reservere billettar? 0
Vull seure a la part de darrere. Eg--i--sitje-b-k. E_ v__ s____ b___ E- v-l s-t-e b-k- ----------------- Eg vil sitje bak. 0
Vull seure a la part davantera. Eg -----it-e fra-m-. E_ v__ s____ f______ E- v-l s-t-e f-a-m-. -------------------- Eg vil sitje framme. 0
Vull seure al mig. Eg-vil--i--- i---dt-n. E_ v__ s____ i m______ E- v-l s-t-e i m-d-e-. ---------------------- Eg vil sitje i midten. 0
La pel•lícula era de suspens. Film-n---r--p--nan--. F_____ v__ s_________ F-l-e- v-r s-e-n-n-e- --------------------- Filmen var spennande. 0
La pel•lícula no era avorrida. Fi-m-n --r-------kj-d-l-g. F_____ v__ i____ k________ F-l-e- v-r i-k-e k-e-e-e-. -------------------------- Filmen var ikkje kjedeleg. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. M-n --ka--il -i-me--var ----e. M__ b___ t__ f_____ v__ b_____ M-n b-k- t-l f-l-e- v-r b-t-e- ------------------------------ Men boka til filmen var betre. 0
Com era la música? Kor-e----a- -us---en? K______ v__ m________ K-r-e-s v-r m-s-k-e-? --------------------- Korleis var musikken? 0
Com eren els actors? K-rle-- var-skod-spela-a--? K______ v__ s______________ K-r-e-s v-r s-o-e-p-l-r-n-? --------------------------- Korleis var skodespelarane? 0
Hi havia subtítols en anglès? Var--e--e-ge--k -e--ti--? V__ d__ e______ t________ V-r d-t e-g-l-k t-k-t-n-? ------------------------- Var det engelsk teksting? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!