Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   hr Veznici 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [devedeset i četiri]

Veznici 1

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Č-k------ k-------presta--. Č____ d__ k___ n_ p________ Č-k-j d-k k-š- n- p-e-t-n-. --------------------------- Čekaj dok kiša ne prestane. 0
Espera fins que (jo) acabi. Č-ka- --k -e ---em --to-. Č____ d__ n_ b____ g_____ Č-k-j d-k n- b-d-m g-t-v- ------------------------- Čekaj dok ne budem gotov. 0
Espera fins que (ell) torni. Č--aj --------n -e vrati. Č____ d__ s_ o_ n_ v_____ Č-k-j d-k s- o- n- v-a-i- ------------------------- Čekaj dok se on ne vrati. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Č-kam -o- -i se--osa-ne ---ši. Č____ d__ m_ s_ k___ n_ o_____ Č-k-m d-k m- s- k-s- n- o-u-i- ------------------------------ Čekam dok mi se kosa ne osuši. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Č-kam-d-- fi-m ne-z--r-i. Č____ d__ f___ n_ z______ Č-k-m d-k f-l- n- z-v-š-. ------------------------- Čekam dok film ne završi. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Če--- -o--ne bu-e-z---n----j---o na-sem----u. Č____ d__ n_ b___ z_____ s______ n_ s________ Č-k-m d-k n- b-d- z-l-n- s-j-t-o n- s-m-f-r-. --------------------------------------------- Čekam dok ne bude zeleno svjetlo na semaforu. 0
Quan te’n vas de vacances? Ka----u--j-- -a--o-išn-i od---? K___ p______ n_ g_______ o_____ K-d- p-t-j-š n- g-d-š-j- o-m-r- ------------------------------- Kada putuješ na godišnji odmor? 0
Abans de les vacances d’estiu? J-š-pri-e -j-t--h-----n-k-? J__ p____ l______ p________ J-š p-i-e l-e-n-h p-a-n-k-? --------------------------- Još prije ljetnih praznika? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. D---j-š----j--ne-- -to-p--nu-l-e-n- -raz-i--. D__ j__ p____ n___ š__ p____ l_____ p________ D-, j-š p-i-e n-g- š-o p-č-u l-e-n- p-a-n-c-. --------------------------------------------- Da, još prije nego što počnu ljetni praznici. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. P-----i k-o- p-i-- -e-- --o do----im-. P______ k___ p____ n___ š__ d___ z____ P-p-a-i k-o- p-i-e n-g- š-o d-đ- z-m-. -------------------------------------- Popravi krov prije nego što dođe zima. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Ope-i r-ke-p--je-ne-o št- --edneš-z- s--l. O____ r___ p____ n___ š__ s______ z_ s____ O-e-i r-k- p-i-e n-g- š-o s-e-n-š z- s-o-. ------------------------------------------ Operi ruke prije nego što sjedneš za stol. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Z---o---pro-or prije-neg----- iz-đ-š. Z______ p_____ p____ n___ š__ i______ Z-t-o-i p-o-o- p-i-e n-g- š-o i-a-e-. ------------------------------------- Zatvori prozor prije nego što izađeš. 0
Quan véns a casa? Kada ćeš doć- kuć-? K___ ć__ d___ k____ K-d- ć-š d-ć- k-ć-? ------------------- Kada ćeš doći kući? 0
Després de la classe? P----j-----t---? P______ n_______ P-s-i-e n-s-a-e- ---------------- Poslije nastave? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Da,-n--on št- -a----a --v-š-. D__ n____ š__ n______ z______ D-, n-k-n š-o n-s-a-a z-v-š-. ----------------------------- Da, nakon što nastava završi. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Nakon--t- -e imao --sr---, n-je-v-----o-a- -a---i. N____ š__ j_ i___ n_______ n___ v___ m____ r______ N-k-n š-o j- i-a- n-s-e-u- n-j- v-š- m-g-o r-d-t-. -------------------------------------------------- Nakon što je imao nesreću, nije više mogao raditi. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Nakon š-o -e-----b---p-s-o, o---ao-------m-ri-u. N____ š__ j_ i______ p_____ o_____ j_ u A_______ N-k-n š-o j- i-g-b-o p-s-o- o-i-a- j- u A-e-i-u- ------------------------------------------------ Nakon što je izgubio posao, otišao je u Ameriku. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. N-ko----o je-ot--ao-- --e-i-u, p-st-o-je--ogat. N____ š__ j_ o_____ u A_______ p_____ j_ b_____ N-k-n š-o j- o-i-a- u A-e-i-u- p-s-a- j- b-g-t- ----------------------------------------------- Nakon što je otišao u Ameriku, postao je bogat. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...