Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   hr U hotelu – dolazak

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [dvadeset i sedam]

U hotelu – dolazak

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Im-t---i slo--dn---obu? I____ l_ s_______ s____ I-a-e l- s-o-o-n- s-b-? ----------------------- Imate li slobodnu sobu? 0
He reservat una habitació. Rezervi--o / -----vi--l- s-m -obu. R_________ / r__________ s__ s____ R-z-r-i-a- / r-z-r-i-a-a s-m s-b-. ---------------------------------- Rezervirao / rezervirala sam sobu. 0
El meu nom és Müller. M-je -----e-Mile-. M___ i__ j_ M_____ M-j- i-e j- M-l-r- ------------------ Moje ime je Miler. 0
Necessito una habitació individual. Tre--- ---nokre-e-nu---b-. T_____ j____________ s____ T-e-a- j-d-o-r-v-t-u s-b-. -------------------------- Trebam jednokrevetnu sobu. 0
Necessito una habitació doble. T-eb-m d----e-et-- sob-. T_____ d__________ s____ T-e-a- d-o-r-v-t-u s-b-. ------------------------ Trebam dvokrevetnu sobu. 0
Quant costa l’habitació per nit? Koli-o k---a--oba z----d---noć? K_____ k____ s___ z_ j____ n___ K-l-k- k-š-a s-b- z- j-d-u n-ć- ------------------------------- Koliko košta soba za jednu noć? 0
Voldria una habitació amb bany. Hti- --ht-----bi--s-b-----up-o--c-m. H___ / h_____ b__ s___ s k__________ H-i- / h-j-l- b-h s-b- s k-p-o-i-o-. ------------------------------------ Htio / htjela bih sobu s kupaonicom. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Ht---- -t---a---- sobu ----še-. H___ / h_____ b__ s___ s t_____ H-i- / h-j-l- b-h s-b- s t-š-m- ------------------------------- Htio / htjela bih sobu s tušem. 0
Puc veure l’habitació? Mo-u li --djet--s-bu? M___ l_ v______ s____ M-g- l- v-d-e-i s-b-? --------------------- Mogu li vidjeti sobu? 0
Que hi ha garatge aquí? I-a l--ov-j- g-----? I__ l_ o____ g______ I-a l- o-d-e g-r-ž-? -------------------- Ima li ovdje garaža? 0
Hi ha caixa forta aquí? Im- ---o-d-e-se-? I__ l_ o____ s___ I-a l- o-d-e s-f- ----------------- Ima li ovdje sef? 0
Que teniu fax? Ima-li---dj----k-? I__ l_ o____ f____ I-a l- o-d-e f-k-? ------------------ Ima li ovdje faks? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Do------z-- ć- -o--. D_____ u___ ć_ s____ D-b-o- u-e- ć- s-b-. -------------------- Dobro, uzet ću sobu. 0
Aquí té les claus. Ovd---su---j-č---. O____ s_ k________ O-d-e s- k-j-č-v-. ------------------ Ovdje su ključevi. 0
Aquest és el meu equipatge. O-----------a ---lj---. O____ j_ m___ p________ O-d-e j- m-j- p-t-j-g-. ----------------------- Ovdje je moja prtljaga. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? U kol--- s--- j--do-u-a-? U k_____ s___ j_ d_______ U k-l-k- s-t- j- d-r-č-k- ------------------------- U koliko sati je doručak? 0
A quina hora se serveix el dinar? U -o--k- -a-i je r---k? U k_____ s___ j_ r_____ U k-l-k- s-t- j- r-č-k- ----------------------- U koliko sati je ručak? 0
A quina hora se serveix el sopar? U---l--o sat--j---e-er-? U k_____ s___ j_ v______ U k-l-k- s-t- j- v-č-r-? ------------------------ U koliko sati je večera? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.