Manual de conversa

ca A cal metge   »   hr Kod liječnika

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [pedeset i sedam]

Kod liječnika

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. I--- -er-in -od liječnika. I___ t_____ k__ l_________ I-a- t-r-i- k-d l-j-č-i-a- -------------------------- Imam termin kod liječnika. 0
Tinc una cita a les deu en punt. I-a- ter--n ----s-t-sat-. I___ t_____ u d____ s____ I-a- t-r-i- u d-s-t s-t-. ------------------------- Imam termin u deset sati. 0
Com es diu vostè? K----je-V--e---e? K___ j_ V___ i___ K-k- j- V-š- i-e- ----------------- Kako je Vaše ime? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. M-----Vas, pr--ek--t--u--e--o---i. M____ V___ p_________ u č_________ M-l-m V-s- p-i-e-a-t- u č-k-o-i-i- ---------------------------------- Molim Vas, pričekajte u čekaonici. 0
El metge ja arriba. L-j--ni---o-a-- odm--. L_______ d_____ o_____ L-j-č-i- d-l-z- o-m-h- ---------------------- Liječnik dolazi odmah. 0
On està assegurat (-ada)? Gd-e ste o-ig--ani? G___ s__ o_________ G-j- s-e o-i-u-a-i- ------------------- Gdje ste osigurani? 0
En què li puc ajudar? Št--mo----či-it---a-V--? Š__ m___ u______ z_ V___ Š-o m-g- u-i-i-i z- V-s- ------------------------ Što mogu učiniti za Vas? 0
Que li fa mal alguna cosa? Imate-li bolo--? I____ l_ b______ I-a-e l- b-l-v-? ---------------- Imate li bolove? 0
On li fa mal? G-j------b-l-? G___ v__ b____ G-j- v-s b-l-? -------------- Gdje vas boli? 0
Encara em fa mal l’esquena. S-a-n--me -ol- --đa. S_____ m_ b___ l____ S-a-n- m- b-l- l-đ-. -------------------- Stalno me bole leđa. 0
Tinc sovint mals de cap. Čes-- -e-b--- -lava. Č____ m_ b___ g_____ Č-s-o m- b-l- g-a-a- -------------------- Često me boli glava. 0
A vegades em fa mal la panxa. Po---ad-m---o-i-t-b--. P______ m_ b___ t_____ P-n-k-d m- b-l- t-b-h- ---------------------- Ponekad me boli trbuh. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Mo--- -a-----lob--it---or--- -io-ti---a! M____ V___ o_________ g_____ d__ t______ M-l-m V-s- o-l-b-d-t- g-r-j- d-o t-j-l-! ---------------------------------------- Molim Vas, oslobodite gornji dio tijela! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Mol-m Va-- ---i-- na --ža---u! M____ V___ l_____ n_ l________ M-l-m V-s- l-z-t- n- l-ž-l-k-! ------------------------------ Molim Vas, lezite na ležaljku! 0
La tensió és normal. Kr-ni--lak je - redu. K____ t___ j_ u r____ K-v-i t-a- j- u r-d-. --------------------- Krvni tlak je u redu. 0
Ara li posaré una injecció. Da- ------ ---e-ci--. D__ ć_ V__ i_________ D-t ć- V-m i-j-k-i-u- --------------------- Dat ću Vam injekciju. 0
Li prescric unes pastilles. D-t ------ -abl---. D__ ć_ V__ t_______ D-t ć- V-m t-b-e-e- ------------------- Dat ću Vam tablete. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Dat ć- Vam--ece-- -- ---k--n-. D__ ć_ V__ r_____ z_ l________ D-t ć- V-m r-c-p- z- l-e-a-n-. ------------------------------ Dat ću Vam recept za ljekarnu. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!